18.10.2018 - 21:45
|
Actualització: 18.10.2018 - 22:08
El secretariat nacional i el grup parlamentari de la CUP proposen de deixar els escons buits en tots els plens del Parlament de Catalunya, llevat dels ‘debats clau per a tractar de sobiranies i aquells que siguin portats al parlament a través de moviments socials i populars’. Ho expliquen en un document, al qual ha tingut accés VilaWeb, que proposaran i discutiran dissabte a Palamós, en un consell polític extraordinari per a decidir l’estratègia política.
El text, que anirà acompanyat de nou documents més de les assemblees territorials, diu: ‘A hores d’ara, aquesta legislatura és l’expressió més nefasta del sobiranisme institucional dels últims anys.’ I es decanta per blocar l’activitat parlamentària. ‘La CUP-CC no pot col·laborar-hi ni avalar-la’, diu el text.
La proposta de treball al parlament que fan el secretariat i el grup parlamentari inclou també la determinació de demanar eleccions, ‘perquè els programes que es van votar el 21 de desembre no corresponen amb això que passa al parlament’. Entenen que ‘la legislatura camina cap al final abans dels terminis previstos’.
En cas que el consell polític les aprovi, aquestes propostes s’hauran de desenvolupar en una altra reunió la primera quinzena de novembre.
A més, la direcció de la CUP es manifesta totalment contrària a la negociació del pressupost que pugui encarar el govern de Quim Torra. A banda, proposen de prioritzar ‘allò que passi fora del parlament’, donar suport a les lluites socials arreu dels Països Catalans i treballar perquè la CUP esdevingui una força amb ‘perfil propi en polítiques públiques, un ariet contra la repressió, la corrupció i les desigualtats del model econòmic actual’.
Refundació de la CUP
El secretariat i el grup parlamentari proposen també d’aprofitar els mesos abans de les següents eleccions per repensar la manera de presentar-s’hi. Pensen en ‘la possibilitat d’un nou artefacte polític que refundi el que ha estat la CUP en el parlament aquests últims sis anys’. Amb aquest nou ‘artefacte’, maldarien per formular una nova proposta electoral i política que els faci ‘sortir del marge dins el sobiranisme on hem quedat relegats’.
Aquesta proposta s’hauria de fer pública abans d’acabar l’any i, ‘en cas que l’organització decidís apostar per concórrer a les europees, es podria assajar com a fórmula’. Tal com la pensen el secretariat i el grup parlamentari, la ‘nova CUP’ serviria per a ‘donar una forma material a tot un rerefons social existent al nostre país sobre què significa sobiranisme i independència’.
Les propostes de mobilització per al judici de l’1-O
Aquests són els principals punts que proposen el secretariat de la CUP i el grup parlamentari sobre la participació en l’activitat parlamentària i institucional. Però un altre dels grans eixos del projecte polític que hi ha en discussió té a veure amb la mobilització al carrer. I en aquest sentit entenen que el judici a l’1-O i la sentència que n’acabi sortint han de tenir una resposta amb un seguit d’accions. Estan convençuts que fins a la sentència dels judicis la resta ‘d’actors polítics i institucionals’ no proposaran pas una agenda de mobilitzacions. Però alhora creuen que cal actuar amb aquests altres partits i organitzacions de l’independentisme. I la proposta que fan es fonamenta en dues grans accions: ‘la creació d’assemblees populars de base’ a cada municipi i l’impuls d’una comissió cívica. I tot plegat amb la intenció de transmetre la idea que és el dret d’autodeterminació que es porta a judici.
‘Per tant –diu el document–, aquest judici esdevé la batalla política en majúscules dels mesos vinents, en tant que pot determinar políticament els pròxims mesos i anys.’ Remarca la necessitat de fer dels judicis un nou primer d’octubre, i de les sentències un nou 3 d’octubre. ‘Quan parlem d’un nou 3 d’octubre, no ens referim necessàriament a una sola jornada de mobilització i en el mateix format que l’original’, aclareix.
Sobre les assembles populars de base, diu que cal promoure-les ‘a cada poble, vila i barri’ com a punt de trobada ‘on pogués participar el 70% de població’ favorable al dret d’autodeterminació i que rebutja la repressió de l’estat espanyol. Aquestes assemblees no haurien de competir amb altres actors i haurien d’incloure ‘debats polítics dins un marc d’accions de desobediència civil no violenta que mesclessin autoorganització, sobiranies i mobilització’.
Finalment, la CUP es proposa de convertir els judicis a l’1-O en un judici a l’estat espanyol. Per aconseguir-ho, vol articular ‘una comissió cívica formada per juristes, metges, periodistes, economistes i ciutadans’ que es reuneixi de manera paral·lela als judicis. L’objectiu seria documentar les vulneracions de drets per ‘articular un contra-relat’, i, alhora, ‘fonamentar jurídicament una denúncia contra els responsables de les múltiples conculcacions de drets fonamentals per part de l’estat’.
