13.02.2018 - 14:14
|
Actualització: 13.02.2018 - 15:21
El govern espanyol segueix sense esclarir per què encara no vol desmantellar les instal·lacions del projecte Castor si, tal i com va anunciar, no es posaran mai en funcionament. En la seva compareixença a la Comissió d’Energia del Senat espanyol i a preguntes del senador de Compromís, Carles Mulet, el secretari d’estat de la matèria, Daniel Navia, ha contradit l’afirmació del ministre espanyol, Álvaro Nadal, segons el qual cal extreure el gas del jaciment abans de procedir al desmuntatge. ‘No se si requerirà l’extracció del gas. Entenc que no: l’informe del MIT recomana més aviat que no es toqui’, ha assegurat Navia. El secretari d’Estat tampoc ha volgut precisar si, amb les instal·lacions paralitzades des de setembre de 2013, ja havien transcorregut els dos o tres anys d’espera que recomanava el MIT per prendre una decisió sobre el desmantellament. ‘No incorreré en la responsabilitat de donar una data sense tenir una certesa tècnica de quan és el moment que la seguretat de les persones es pot veure compromesa’, ha respost, sense donar més detalls.
Segellament submarí dels de pous en condicions de seguretat deixant el gas matalàs injectat, que es queda atrapat entre les roques i no es pot extreure per mitjans mecànics, a l’interior de l’estructura geològica. Aquest és el procediment habitual que diàriament al món utilitza la indústria dels hidrocarburs per abandonar jaciments. El desmantellament, a més, és exigit per la Llei d’Hidrocarburs espanyola un cop ja no es continua la seva explotació. En contra d’això, però, Nadal, públicament i en seu parlamentària, ha reiterat diversos cops que en el cas del Castor caldria extreure aquest gas per poder efectuar amb garanties el desmantellament.
Tot i que l’informe del MIT no entra directament en aquest aspecte, Navia ha recordat la seva recomanació de no tocar el gas injectat durant l’any 2013 –si és que hi continua present- per no alterar novament l’estabilitat geològica de l’estructura subterrània després dels terratrèmols. ‘No ho valoraré jo perquè no tinc la competència per fer-ho i em remeto a les recomanacions d’enginyers i geòlegs. Si ells diuen que el més segur és extreure, que entenc que no és la situació a dia d’avui, en aquest cas s’extraurà. Però si diuen que no, com entenc que és la situació, no s’extraurà perquè el fonamental és la seguretat de les persones’, ha matisat posteriorment.
Preguntat per Mulet sobre el procediment de desmantellament, Navia s’ha limitat a explicar que se segueixen els estàndards de seguretat internacionals amb verificacions per part d’entitats internacionals independents. El secretari d’estat tampoc ha clarificat si, amb les instal·lacions paralitzades des de setembre de 2013, s’han complert ja els dos o tres anys d’espera per deixar que l’estructura geològica del magatzem s’estabilitzés que el ministre Nadal va esmentar citant el MIT.
En aquest sentit, ha rebutjat plantejar cap data aproximada. Ha indicat que la decisió afecta l’àmbit econòmic, energètic i la ‘seguretat de les persones’, aquesta última com a ‘prioritat’. ‘Si els estudis que portem a terme determinen que l’opció més favorable per a la seguretat de les persones, es desmantellarà’, ha continuat. Segons ha afegit Navia, Enagás –com encarregat de la hibernació i manteniment de les instal·lacions- i diversos experts internacionals –sense precisar quins- fan un seguiment de la situació del projecte Castor.
També ha reiterat que la decisió de desmantellar requerirà informes tècnics addicionals i ha negat, davant les referències ministerials a aspectes que no s’aborden al document fet públic, que existeixi una part de l’informe del MIT que es mantingui oculta. Navia ha tornat a esquivar respondre sobre les conseqüències tindrà sobre els consumidors la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, anul·lant el pagament del crèdit per indemnitzar l’exconcessionària Escal UGS, i ha derivat responsabilitats cap al govern del PSOE que va impulsar i aprovar inicialment el projecte. Ha insistit que el pagament exprés volia evitar ‘perjudicar els interessos financers d’Espanya’ en relació amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que havia finançat el projecte amb una emissió de bons de per valor de 1.440 milions.
Mulet, que ha plantejat les preguntes a la Comissió d’Energia de forma oral després de no rebre-les per escrit, com les havia plantejat, ha qualificat de decebedores les respostes de Navia. Ha lamentat que els consumidors hagin de continuar carregant amb el sobrecost i que no el govern no vulgui depurar responsabilitats. ‘Estem on estàvem: sense cap informació nova’, ha conclòs.
El Síndic demana als partits que facin executar la sentència
D’altra banda, i després de reclamar fa deu dies al Govern, al Parlament i al grup Socialista al Congrés espanyol, com a part recurrent, que exigissin l’execució de la sentència del TC, el Síndic de Greuges s’ha adreçat també als grups amb representació a la cambra catalana perquè ‘promoguin les mesures oportunes’ perquè s’executi efectivament. Segons recorda el Síndic, això forçaria el govern espanyol a reclamar a Escal UGS, controlada per ACS, a retornar la indemnització de 1.350 milions d’euros cobrada a finals de 2014 i hauria d’incloure també els interessos així com els diners avançats pels consumidors en el rebut del gas des de 2016.
