El secret d’una bona pinya castellera

Quan l’Àngel Casellas va marxar de Palamós i es va instal·lar a Barcelona, els atzars de la vida el van dur als Castellers de la Vila de Gràcia. Era l’any 2013. Anava als assaigs i veia que hi havia una persona a la porta que s’encarregava d’anar apuntant els noms dels assistents en un paper i aquella llista servia perquè els responsables tècnics sabessin amb qui comptaven aquell vespre. Per a les sortides, la cosa funcionava igual: t’apuntaves en un paper i, en funció de la llista, en un altre paper es dibuixava la distribució dels castellers a la pinya. Se’n feien fotocòpies, es distribuïen i qui més qui menys aconseguia desxifrar quina havia de ser la seva posició.

La cosa funcionava, però un enginyer informàtic com Casellas de seguida va veure que les coses es podien fer millor, o en tot cas més senzilles. La primera cosa que va fer va ser informatitzar les llistes d’assistència, tant als assaigs com a les sortides. La persona que abans feia el control de porta va ser rellevada per una tauleta electrònica. L’any 2015, va arribar l’aplicació per al mòbil, la primera revolució. Els castellers ja tenien dins la butxaca el calendari d’assaigs i actuacions i la possibilitat de dir si hi anirien o no.

Fins aquí, però, altres colles també hi havien arribat amb sistemes propis. L’autèntica revolució i el plus que ha fet que l’aplicació de Casellas l’utilitzin actualment uns vuit mil castellers és que hi va incorporar el mòdul de pinyes. Per als tècnics o caps de pinyes, això representa tenir una eina que permet de distribuir amb uns quants clics els castellers que assisteixen a un assaig o una actuació dins la pinya d’un castell en concret. Per als castellers, és una eina en què apareix el seu nom destacat en color dins la pinya, i la situació d’algun edifici extern, com ara l’ajuntament, respecte d’ells. Era el final dels dibuixos a mà, les fotocòpies i els castellers perduts cercant el seu lloc dins la pinya.

En total, disset colles tenen actualment una versió personalitzada de l’aplicació, que inclou el nom, el logotip i els colors de la colla. Les dues de Valls i la Jove de Tarragona, per exemple, la fan servir. Els de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, no. Utilitzen altres aplicacions. Per tant, és una eina útil però tampoc imprescindible. Utilitzar-la costa 50 euros al mes i comprar la llicència d’ús, que en val 1.800. Les pinyes més grans i complexes, del 9 de vuit en amunt, es dissenyen a mida i es cobren a banda. A més, cal pensar que no totes les colles fan les pinyes exactament iguals. En un món no exempt de secretismes, se sap (i la televisió mostra) que la Vella posa una persona al nucli de la pinya del 2 de vuit sense folre, mentre que la Joves en posa dos. Ja són dos dibuixos diferents.

Les funcionalitats d’una eina d’aquesta mena són moltes i Casellas les va incorporant a mesura que les colles li ho demanen o que ell se les empesca. Quan un casteller confirma l’assistència a una actuació, diu si hi anirà amb cotxe o si vol una plaça d’autocar. Hi ha un canal de notícies i la junta o l’equip tècnic poden enviar notificacions i recordatoris a tota la colla. Si s’incorporen les alçades dels castellers, és possible equilibrar rengles i corregir desajustos. Fins i tot, hi ha l’opció d’incorporar patrocinadors a l’aplicació per finançar-la. I pot servir com a arxiu i base de dades, és clar.

Quan les colles grans fan un castell de 10 i prèvia a l’emoció de la construcció, una de les coses més boniques d’observar és el moviment de centenars de persones que es col·loquen disciplinadament a la pinya, al folre i a les manilles. Vist des de dalt, és un moviment d’una gran bellesa plàstica, gairebé una coreografia. Saber que darrere hi ha el suport de la tecnologia no resta gens de valor al miracle que representa qualsevol castell de gamma extra.