El Sant Jordi d’hivern consolida la proposta en favor de la literatura de proximitat

Prova superada. El Mercat de Nadal del TR3SC s’ha consolidat una vegada més com una de les grans ofertes culturals de la ciutat de Barcelona. El petit Sant Jordi –o Sant Jordi d’hivern– ja és un referent ineludible per als amants del llibre. Si més no, ho demostra la gernació que tot ahir va anar passant pel recinte de l’antiga Fàbrica Damm, on es va fer quasi un centenar d’activitats vinculades amb el món del llibre. Les instal·lacions permetien l’ús de quatre sales diferents, dedicades aquesta vegada a escriptors dels quals es commemorava el centenari: Raimon Panikkar, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Pompeu Fabra. A més a més, hi havia l’escenari exterior sota el nom de Montserrat Abelló i la plaça de les Signatures.

La clau de l’èxit és tenir a l’abast en un sol indret alguns dels escriptors que han publicat aquests darrers mesos, un atapeït programa cultural i una proposta lúdica per a infants, a més de cinc o sis ofertes gastronòmiques de furgoteca, que permetien de passar un dia en família sencer al voltant dels llibres. Alhora, el bon temps va acompanyar.

Miquela Mas, una mallorquina vinguda expressament per a aquesta cita, explica: ‘La diferència principal amb el dia de Sant Jordi és que no t’has de desplaçar amunt i avall de la ciutat per trobar els teus escriptors preferits. Jo ja he comprat els llibres per a totes les festes i per a tots els parents i me’ls puc endur dedicats pels escriptors, amb la qual cosa tenen un valor afegit. En els casos en què estava indecisa, els he poguts sentir parlar i això m’ha ajudat a acabar de decidir.’

Efectivament, la congregació en un sol espai i durant un sol dia d’alguns dels escriptors més interessants del panorama literari català contribueix a afermar una festa que els autors també agraeixen perquè poden retrobar-se amb companys i amics amb molta més facilitat. Va ser el cas, per exemple, de la comissaria de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, que fins i tot va dinar al recinte després d’haver participat en una lectura sobre Pedrolo.

Dos dels escriptors més mediàtics compartien taula de signatures i parlaven de projectes futurs que tenien com a escenari la ciutat de Girona. Eren Martí Gironell –que enguany ha venut més de 35.000 exemplars de La força d’un destí, i col·locar-se com a títol estrella de l’any, entre més raons gràcies a més de noranta presentacions que ha fet de la novel·la– i Víctor Amela, que va tenir una de les cues de la jornada de lectors que esperaven la dedicatòria del seu Jo hauria pogut salvar Lorca. Joan Margarit també va tenir una llarga sol·licitud de lectors molt afectuosos que l’esperaven per signar les seves memòries, però també nombrosos volums de poesia que carretejaven de casa en cerca de l’autògraf del poeta més popular de les nostres lletres.

Entre els periodistes corrien les juguesques sobre la proporció de llibres que es vendrien en relació amb les cerveses i hamburgueses que es consumirien al mateix recinte el mateix dia, i que alguns lectors fins i tot preguntaven als escriptors què els semblava que la cultura s’hagués de donar la mà amb una empresa cervesera. Amb tot plegat, l’ambient va ser molt distès, malgrat que algun dels grans debats ja no fossin en horaris privilegiat, com l’esperat ‘Què passa amb l’oferta de llibres en català?’ en què havien de participar Anna Fernández, Joan Sala i Tomeu Martí, i que no hem pogut recollir a la crònica.

A banda de veure els autors en plena acció, una de les diversions és veure com els periodistes fem les nostres cròniques cada any. Ada Castells entrevistava escriptors que sobretot es queixaven de la manca de vendes de les obres en general i ho enregistrava, mentre que la Mixa, del bloc Paraula de Mixa, i una de les booktubers més actives en català, es passejava càmera en mà aconseguint les declaracions que després editarà i penjarà a la seva pàgina. A les sales fins i tot hi havia cronistes amb bloc i ploma estilogràfica, per mantenir viva la tradició.

I precisament una de les tradicions més boniques és la dels rondallaires, entre els quals cal destacar Cresques, pirates il·luminats, un espectacle d’il·lustració i música en directe basat en els personatges que es publiquen ininterrompudament de fa més de trenta anys a la revista Cavall Fort. Joma, l’autor del còmic, dibuixava i narrava acompanyat per la música en directe, tot recreant algunes de les imatges poètiques de l’univers del pirata Cresques amb la lluna plena i les seves faldilles de llum i les sirenes i el seu circ submergit com a protagonistes principals, un espectacle que va entusiasmar els menuts però que també va fascinar els més grans.

Sense tant de públic però amb una dosi de genialitat digna de les primeres espases, Josep Pedrals va oferir a la una del migdia un brillant recital poètic on només fallava el respectable, que feia cua sobretot per aconseguir patates braves i cerveses i que es perdé un dels llibres de l’any. Però com que Pedrals ha hagut d’enfrontar-se a tota mena d’adversitats, va continuar endavant amb la professionalitat de sempre i va delectar els pocs espectadors que l’escoltaven. El problema era que no tan sols havia de competir amb el vermut, sinó amb un dels actes estrella de la jornada, el diàleg entre Sergi Pàmies i Màrius Serra sobre l’amor per la sàtira, que va omplir de gom a gom la sala de màquines i que va ser curulla d’anècdotes, curiositats i complicitats entre tots dos escriptors.

Una de les taules més controvertides va ser la dedicada a les escriptores, que va aplegar Maria Mercè Roca, Najat el Hachmi, Maria Carme Roca, Maria Escalas i Maria Àngels Cabré. La controvèrsia no és en cap cas per la qualitat dels seus títols ni per la proposta, sinó que es demana si encara cal que hi hagi taules que indaguin específicament en la condició femenina de la literatura o si no cal. Opinions per a tots els gustos.

Naturalment, els presos polítics i els exiliats varen ser presents en moltes de les taules, amb records explícits i directes o amb el lluïment de llaços grocs i més indumentària, com ara la corbata groga d’Andreu Martín, el degà dels escriptors de novel·la negra, que va tornar al mercat de Nadal per parlar de L’harem del Tibidabo, la novel·la en què s’ha sentit més lliure aquests darrers temps. ‘He escrit exactament el que em venia de gust’, va afirmar Martín. I, és clar, es va obrir el debat sobre la llibertat d’opinió. La presidenta de CEDRO, Carme Riera, per exemple, que presentava Venjaré la teva mort, va establir-la en aquest punt: ‘Fins al límit en què ofens l’altre quan no s’ho mereix.’

D’activitats n’hi va haver de tota mena, des de les que pretenien engrescar a l’escriptura passant pels llibres gastronòmics o esportius, el Cluedo literari, el descobriment de les noves veus de la novel·la o les aportacions de les mirades contemporànies a una autora clàssica com Mary Shelley i el seu Frankenstein, estripats excel·lentment per Ricard Ruiz Garzón, o un joc d’alta volada intel·lectual com el proposat entre Raül Garrigassait i Joan Safont entorn de la figura de Santiago Rusiñol, una demostració que hi ha relleu intel·lectual garantit i format de sobres.

El Mercat de Nadal també ha servit per a fer reivindicacions ben concretes: la de més consum de llibres escrits en català per autors nostrats: ‘Oi que consumiu torrons d’Agramunt i de Xixona? Doncs és l’hora de consumir literatura de proximitat, de quilòmetre zero i de màxima qualitat; només cal que els doneu una oportunitat.’ Ja veurem si el Mercat aconsegueix també aquest objectiu o si només és una excusa per a menjar hamburgueses variades mentre els autors parlen de literatura per mirar d’aconseguir més lectors.