El Saló de Sant Jordi, més a prop de recuperar l’aspecte renaixentista

Tot just començades les obres del Saló de Sant Jordi, que consisteixen a retirar les pintures espanyolistes de les parets i el sostre de l’estança més emblemàtica del Palau de la Generalitat, ha arribat la sorpresa. Sota la decoració dels arcs del primer terç del segle XX, han emergit les pintures originals renaixentistes. Com que és un fet al qual vam dedicar un Mirador anterior, hem volgut aprofitar l’avinentesa per parlar amb Josep Girabal, sots-director general d’Obres i Serveis del Departament de la Presidència, per entendre què ha significat aquest descobriment i en quin estat es troben les obres.

El Saló de Sant Jordi es va construir a final del segle XVI, en unes obres que es van allargar de l’any 1596 al 1617. L’arquitecte, Pere Blai, hi va donar una estètica clarament renaixentista, amb parets i sostres blancs i els intradossos dels arcs, decorats amb motius diversos. Ara, aquesta decoració que s’ha passat gairebé cent anys amagada, ha sortit a la llum. “Prèviament, s’havien anat fent prospeccions i teníem l’expectativa de trobar la pintura original”, explica Girabal. Ara, “com que eren proves molt petites i localitzades, no sabíem quina extensió tenien i en quin estat de conservació es trobarien”. Tot i que hi havia la possibilitat que, durant les obres de decoració impulsades per Josep Maria Milà i Camps, president de la diputació barcelonina durant la dictadura de Primo de Rivera, haguessin desaparegut, la sorpresa ha estat que es conservessin bé i a tot arreu.

La retirada d’una decoració que va ser polèmica

No es conserven imatges de l’aspecte original del saló, que l’artista uruguaio-català Joaquim Torres García va decorar per encàrrec del president Enric Prat de la Riba, amb uns murals al·legòrics que són tot un manifest artístic del Noucentisme. Amb la mort del fundador de la Mancomunitat, es va desfer l’acord amb el pintor, i el projecte va restar inacabat. Va ser amb la dictadura anticatalana del marquès d’Estella que les noves autoritats encapçalades per Milà, comte del Montseny, van reprendre la idea de dignificar l’espai. I ho van fer amb unes quadres que representaven plàsticament la voluntat espanyolitzadora del nou règim, i que es van inaugurar la diada de Sant Jordi de 1927.

La premsa i els crítics van rebre amb sarcasme i humor la nova decoració. “Un sostre policromat amb el més mal gust del món, [censurat], la cúpula figurant un cel de cromo, criden l’atenció al moment d’entrar al saló. Mai no s’havia vist al món res tan horrible, tan antiartístic. Les parets del dit saló estan decorades (?) amb pintures (?) murals dels més il·lustres pintors de Catalunya: Galofré Oller i Galofré Surís, Juli Borrell, A. de Cabanyes, Carles Vàzquez, Xiró, Martí Garcés, B. Mongrell, L. Triadó, Mas i Fontdevila, Vidal i Cuadras, Barrau i A. Utrillo. Totes les pintures, totes –àdhuc la d’Alexandre de Cabanyes– són gairebé tan delicioses com el sostre, d’en Baixeras, fa goig. Ara sí que ens trobem en el regne del bon gust i de l’art!”, es podia llegir llavors a l’Esquella de la Torratxa. Fins i tot Josep Maria de Sagarra va deixar escrit a Vida privada: “Milà i Camps es tornà una mica guillat, es va creure una mena de Llorenç de Mèdicis; va cridar tots els pintors, tots els escultors, tots els orfebres. Al Palau de la Generalitat, la follia de Milà i Camps va quedar pintada a les parets amb les pintures més grotesques i més infames que s’hagin pintat mai. Una colla d’artistes desaprensius interpretaren la història reaccionària d’Espanya al gust de Milà i Camps.”

Si bé l’any 1932, el conseller de Governació, Josep Tarradellas, va començar la primera retirada d’alguns dels quadres nacionalcatòlics i carpetovetònics de la sala noble, no va ser fins l’any 2019, sota la presidència de Quim Torra, que es va posar fil a l’agulla. El projecte d’obres es va fer seguint els criteris establerts per una comissió d’experts, que van determinar que calia ser respectuosos amb els valors renaixentistes originals i, alhora, respectar el criteri de reversibilitat en l’àmbit patrimonial. És a dir, que calia protegir i restaurar totes les pintures, incloses les dels arcs, que són fetes sobre la pedra, a diferència dels murals –vint-i-quatre pintures sobre tela de gran format a les parets i quaranta-cinc al sostre i la cúpula, sota les quals no s’hauria de trobar res– que s’han retirat i que ocupen més de 850 metres quadrats. Finalment, els treballs han començat durant la presidència de Pere Aragonès, que aquesta setmana es va posar el casc per visitar l’obra.

Possibles canvis en el planejament original

Com que no s’havia previst la retirada també de la pintura decorativa d’arcs i sostres, sota la qual ha emergit l’herència renaixentista, és possible que calgui fer canvis en el projecte original. Girabal està convençut que cal fer visibles les pintures renaixentistes, pel valor històric que tenen i perquè implicaria capgirar completament la imatge fosca i replena d’ornaments de l’aspecte original de l’espai. Les bastides ja hi són, i “amb una restauració adequada, es pot aconseguir recuperar l’antiga esplendor renaixentista del Saló de Sant Jordi”, diu. La previsió, segons Girabal, és que a final d’any s’hagin retirat totes les pintures. Després vindrà la segona fase de les obres, és a dir, l’adequació provisional dels paraments amb un revestiment de feltre clar. I, en acabat, tal com era pensat, caldria convocar un concurs d’idees per a decidir la decoració definitiva del saló.

La descoberta d’aquestes pintures històriques, que permetrien de recuperar l’essència de l’estètica del Renaixement –un estil artístic no especialment abundant a Catalunya–, pot obligar a canviar els plans, i reconsiderar algunes de les idees que s’havien posat sobre la taula, com la recuperació dels murals de Torres García o l’encàrrec a un artista contemporani –s’havia parlat de Miquel Barceló– d’una nova i actual decoració. Girabal, no obstant això, no tanca la porta a cap possibilitat: “Cal avançar en l’obra. De la mateixa manera que han aparegut les pintures renaixentistes, poden anar passant més coses. Tot just acabem de començar.”