El RUI i els comuns

Aquesta setmana ha estat tan intens, el gir cap al Referèndum Unilateral d’Independència (RUI), que candidats a les eleccions espanyoles s’han volgut posicionar. RUI sí, o RUI no? M’ha interessat molt la resposta de Xavier Domènech, cap de llista d’En Comú Podem. En teoria, són els grans defensors no de la independència, sinó del referèndum. Domènech va dir això: ‘El referèndum unilateral d’independència és una mena de viatge al passat. Primer que expliquin en què consisteix exactament, perquè si és per a repetir el 9-N entraríem en un bucle temporal, tornaríem al passat, perquè el RUI és el que en principi es va fer el 9-N’.

Entenc perfectament els temors de Domènech: un RUI els descol.loca. Perquè paradoxalment, els partidaris del referèndum, queden fora de joc quan algú proposa de fer-lo de veritat. A Jordi Pujol li va passar el mateix. Ell, nacionalista, va quedar fora de joc quan la nació va aparèixer. Ell no volia un estatut nou. Va quedar un punt descol.locat. Més tard, els independentistes, viuran la mateixa situació. Just després del 27-S, gran victòria seva,  la primera de la història recent, i els tenim fora de joc. Per això crec que els partidaris del referèndum quedaran fora de joc si el referèndum apareix de veritat. I això és el RUI. Són els que haurien d’estar eufòrics, però no els veig molt contents. Com el Pujol amb el procés,  o Junts pel Sí i la CUP després del 27-S.

I per això ara intenten dissimular, dient que potser el RUI ja s’ha fet i que és un viatge al passat. Excuses. Com les de Pujol, o els partits independentistes.

El RUI ja s’ha fet? Res. El RUI i el 9-N no tenen res a veure. D’entrada al món els RUI són vinculants (mapa),  i el 9-N va ser un ‘procés participatiu’.  Aquests no tenen mapa. L’altra és si sabrem fer-lo, i això és un altre tema, però per mi és evident que el RUI és un referèndum d’autodeterminació i el 9-N, no. Tan senzill com això.

Una mena de viatge al passat, segons Xavier Domènech. Recordem-lo, aquell viatge: Joan Herrera va dir que no aniria a votar el 9-N i al cap de pocs dies, va dir el contrari. Al final sí que votaria. Va haver-hi gran confusió, que no era tal: Herrera baixava del carro del 9-N, per intentar boicotar-lo, i quan va veure que seguia endavant igualment, va sumar-s’hi a la contra. Va ser qüestió de dies. Si almenys hagués pressionat per fer-lo vinculant! Però no, volia substituir-lo per una gran mobilització. Ja ho veus: un partidari de preguntar a la gent tan sí com no en una urna, acabava demanant una manifestació pels carrers.

Un any i mig després del 9-N, els successors de Joan Herrera quan es parla de fer un referèndum de veritat diuen que és un retorn al passat.  Jo crec dues coses: si això vol dir que torna Joan Herrera, això ho tenim guanyat. I dues: em recorden a Jordi Pujol, i als partits independentistes: se’ls compleix el somni, i aleshores va i diuen que no.