El risc legal que l’exèrcit espanyol faci de policia

TEMA DEL DIA
Autoritarisme. La lluita necessària contra la pandèmia del coronavirus no hauria d’implicar cap restricció de les llibertats dels ciutadans, més enllà de les que decretin els governs elegits democràticament per criteris sanitaris. L’eradicació de la pandèmia no pot avalar ni donar poders a institucions que no resten sota control democràtic, perquè aleshores s’obre la porta a l’autoritarisme. Aquesta deriva autoritària pot venir de la política, com ha passat a Hongria, però també de la normalització de la militarització com a instrument per a restablir l’ordre. En un estat com l’espanyol, on l’exèrcit encara manté la pulsió franquista a l’ADN, l’ús que se’n faci per a lluitar contra la pandèmia ha de ser un ús estrictament sanitari, esporàdic, tan sols quan ho requereixin els serveis públics que depenen d’administracions democràtiques.

La militarització de la crisi sanitària i el desplegament progressiu de l’exèrcit espanyol a tot l’estat espanyol han anat acompanyats d’una propaganda nacionalista que ha esdevingut una arma política. L’exemple de Palma, on l’exèrcit es va desplegar amb l’himne d’Espanya a tot drap, demostra aquesta voluntat propagandista. I la presència diària a les conferències de premsa del govern espanyol, també. A la majoria de països europeus, l’exèrcit fa funcions d’auxili sanitari, però el cap de l’estat majori no compareix diàriament per arengar la tropa. Qui dóna la cara és el govern i, si de cas, el ministre de Defensa.

Però més enllà de la imatge, el problema és quan legalment s’atorguen més funcions a l’exèrcit que les que estableix la llei. El decret del govern espanyol del 14 de març sobre l’estat d’alarma diu que els membres de les forces armades podran exercir d’agents de l’autoritat. És a dir, que podran fer de policies si la situació ho demana i detenir gent o reprimir aldarulls. El decret obre una escletxa perillosa, perquè donar funcions policíaques a l’exèrcit és obrir les portes a la militarització de l’ordre públic. No és un fet impossible. A Catalunya Nord per exemple, fins ara l’exèrcit francès feia tasques sanitàries, com la construcció d’hospitals de campanya o l’evacuació de malalts, però la prefectura ha anunciat que l’exèrcit patrullaria pels carrers de Perpinyà, dins una operació batejada amb el nom de Resiliència, destinada a donar suport als cossos de policia. Els militars hi faran de policies.

A l’estat espanyol això encara no ha passat, tot i que ja hi ha hagut casos de detencions per part de soldats de l’exèrcit. Ara com ara, són molt escassos, però si la crisi sanitària i econòmica s’agreuja, hi pot haver problemes d’ordre públic. A Itàlia ja hi ha hagut els primers assalts a supermercats. En casos com aquest, l’exèrcit no hi hauria de poder intervenir. És una tasca absolutament innecessària en un estat que té la policia i sobretot la Guàrdia Civil, que és un cos militaritzat i no precisament un model de transparència democràtica. A Catalunya, l’ordre públic és competència de la Generalitat, en mans d’uns Mossos d’Esquadra que també han comès excessos en algun moment, com en les protestes de la tardor passada contra la sentència del Suprem, però que són una policia democràtica.

Aquesta addicional cinquena de l’estat d’alarma s’hauria de suprimir, perquè no té res a veure amb les funcions sanitàries que s’han assignat a l’exèrcit espanyol en aquesta crisi. El govern espanyol ha optat per centralitzar les competències de Sanitat i Interior, en una decisió que s’ha mostrat poc efectiva, sobretot pel que fa a la distribució de material sanitari, i no ha impedit el creixement de la pandèmia. Però obrir la porta a funcions policíaques de l’exèrcit és absolutament innecessari i estableix un precedent perillós per al futur immediat, quan encara no sabem quin abast tindrà la crisi sanitària i l’econòmica que vindrà després. Els decrets d’alarma del govern hauran de passar abans del 9 d’abril pel congrés espanyol i el PSOE no té majoria per a aprovar-los si els partits independentistes no hi donen suport. Com qualsevol decret és modificable i seria un error no aprofitar l’avinentesa per limitar el paper de l’exèrcit o allunyar-lo de funcions de policia.

MÉS QÜESTIONS
Puig està d’acord que els funcionaris retornin les hores no treballades. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet costat al govern de Pedro Sánchez i ha explicat que el Consell pot explorar la possibilitat d’aplicar als funcionaris el permís retribuït recuperable establert pel govern espanyol, tenint en compte la paralització de l’activitat pel coronavirus. L’argument és que tots els treballadors han de ser iguals a l’hora de complir les normes. Tanmateix, també ha dit que el reial decret del govern espanyol ofereix dubtes i hi ha coses que no hi resten completament aclarides. Puig s’ha compromès a estudiar la legalitat de la proposta i a aprovar-la per consens. La consellera de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo, es va reunir ahir amb els sindicats per veure si es podia pactar aquesta mesura amb el personal de la Generalitat. El president ha dit que dins el Consell no hi ha pas discrepàncies sobre aquesta qüestió i ha recordat que molts funcionaris ja teletreballen, per seguretat. Amb tot, no ha volgut descartar un ERTO, segons com evolucioni la crisi.

Ford Almussafes fabricarà màscares de protecció facial. Malgrat la incertesa laboral que plana sobre la planta de Ford a Almussafes, els treballadors han començat a fabricar en sèrie màscares de protecció facial per a personal sanitari, aprofitant les impressores 3D de la fàbrica. Aquesta iniciativa, en col·laboració amb la Generalitat, ocupa quinze treballadors en tres torns. La previsió és de fabricar 300 màqscares cada dia, a punt per a fer-ne ús sanitari. Els treballadors s’han ofert voluntaris i han rebut el suport del comitè d’empresa. Amb aquesta decisió, Ford vol refermar el compromís per a ajudar a superar la crisi de la Covid-19. Asseguren que, d’ençà del primer moment, la direcció de la fàbrica a València ha estat en contacte amb la Generalitat Valenciana i les autoritats sanitàries locals per a posar recursos a la seva disposició.

Més per Mallorca veu insuficient l’enviament de material sanitari per part de Madrid. La gestió centralitzada de la crisi del coronavirus que fa el ministre Salvador Illa aixeca crítiques arreu dels Països Catalans. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, considera insuficient l’enviament de material sanitari que ha fet el govern espanyol a les illes per plantar cara a la pandèmia del coronavirus. Concretament, ha denunciat la manca de tests per a detectar el coronavirus, com ha fet avui també la Generalitat de Catalunya. Per Noguera, la gestió del govern espanyol va tard. En el cas de les Illes, diu, es pot considerar clarament un ‘menyspreu’, perquè no hi arriba ni material ni recursos. I tot plegat s’afegeix a la descoordinació i la desinformació sobre la distribució. Per aquest motiu , el senador de Més per Mallorca, Vicenç Vidal, ja ha presentat un seguit de qüestions al senat espanyol demanant explicacions a l’executiu de Pedro Sánchez.

Les vendes de tabac cauen en picat a Andorra. Les vendes de tabac han caigut en picat i en alguns establiments la baixada pot superar el 80%, segons la Unió de Comerciants del Tabac. El descens de vendes és degut al fet que amb la pandèmia han desaparegut els clients estrangers, cosa que demostra la dependència del sector. La Unió encara no disposa de dades globals de tot el país, perquè varia segons el tipus d’establiment on es dispensa el tabac, però ja es pot confirmar que la baixada és generalitzada. El president del Grup Sant Eloi, Raül Calvo, ha explicat que ara es nota més clarament la dependència que tenen dels consumidors espanyols i francesos i assenyala la importància del volum que representen les vendes als turistes. El sector creu que aquesta davallada es mantindrà fins que no hi torni a haver llibertat de moviment. Mentrestant, només atenen clients locals, que fan compres petites.

LA XIFRA
10.000 tauletes ha comprat la Generalitat Valenciana, destinades a alumnes que no tenen internet, perquè puguin seguir les classes en línia; i també per a famílies vulnerables que tenen algun membre ingressat, a fi que s’hi puguin comunicar per videoconferència.

TAL DIA COM AVUI
El primer d’abril de l’any 1960, la NASA va llançar des de cap Canaveral, Florida (EUA), el primer satèl·lit meteorològic amb èxit de la història, el Tiros I. Només va ser operatiu setanta-vuit dies, però va demostrar que els satèl·lits eren una eina útil per a vigilar el temps a l’espai.