25.04.2019 - 21:00
TEMA DEL DIA
Tomb. El pas de Convergència de l’autonomisme a l’independentisme encapçalat per Artur Mas va permetre que, per primera vegada, els partidaris de tenir un estat propi fossin majoritaris al parlament, on ERC defensava tota sola aquesta opció. A les eleccions del 2010, només hi havia catorze diputats independentistes, deu d’ERC i quatre de Solidaritat. Cinc anys després, a les eleccions del 2015, els diputats independentistes ja eren setanta-dos, i a les del 2017, fetes sota l’estat de setge del 155, van revalidar la majoria absoluta amb setanta diputats. Sense el tomb convergent, aquest creixement hauria estat impossible.
Però aquest salt de Convergència ha anat deixant llast pel camí. La refundació del PDECat va néixer fallida i d’aleshores ençà hi ha hagut un degotall de petites escissions que, fins ara, no han aconseguit de convertir-se en cap opció seriosa. Primer, va ser el trencament de CiU, i Unió va decidir d’anar en solitari a les eleccions, però no va obtenir representació parlamentària, tot i els importants suports econòmics i mediàtics de Duran i Lleida. De l’antiga CDC, n’han sortit els Lliures d’Antoni Fernández Teixidó, que han acabat barallats amb Manuel Valls després d’haver-hi pactat, i la formació Convergents, que encapçala l’ex-conseller Germà Gordó i que es presenta a les eleccions, però sense cap possibilitat d’èxit. De les cendres d’Unió, en va sortir Units per Avançar, encapçalats per Ramon Espadaler, que han acabat a les files del PSC.
La centralitat de l’independentisme ha impedit, fins ara, que qualsevol retorn a l’autonomisme tingués acceptació a les urnes. L’independentisme ha anat guanyant espai electoral, gràcies al creixement de l’ERC d’Oriol Junqueras, la fermesa de la CUP i la transversalitat de Junts per Catalunya, que va aconseguir, contra tot pronòstic, ser la força més votada a les eleccions del 2017 amb Carles Puigdemont al capdavant. Ara les enquestes preveuen que ERC torni a guanyar les eleccions espanyoles, però també auguren un fort descens de Junts per Catalunya.
Però aquestes previsions demoscòpiques han donat ales a aquells sectors del PDECat encapçalats per Marta Pascal que rebutgen l’estratègia independentista impulsada, primer, per Artur Mas i, després, per Carles Puigdemont. Aquest sector es proposa de crear una nova formació, sobiranista, però pragmàtica. Amb Pascal, hi ha dirigents importants com Carles Campuzano i Jordi Xuclà, que van ser apartats de les llistes d’aquestes eleccions i que ja fa temps que manifestaven discrepàncies amb l’estratègia de Puigdemont. La diagnosi que fan és que la via de l’independentisme rupturista està esgotada, perquè va fracassar amb la DUI, i que cal definir una nova estratègia per al sobiranisme que tingui en compte el diàleg i l’acord amb el govern espanyol.
El projecte no és tornar a presentar batalla dins el PDECat, perquè consideren que és un instrument desgastat i lliurat a Puigdemont, sinó crear un partit nou. Es constituiria passades les eleccions municipals, sempre que els resultats de Junts per Catalunya als tres comicis que hi ha abans de l’estiu siguin dolents. Fins ara, mantenen un discret silenci; primer, perquè no els acusin de ser la causa dels mals resultats i, després, perquè molts batlles van mostrar el rebuig a les crítiques que havia fet Marta Pascal abans de la campanya de les espanyoles.
El silenci s’ha acomplert fins ara, però tant Pascal com la resta d’impulsors d’aquest nou partit, i com Carles Campuzano, volen arribar a les pròximes eleccions catalanes amb el nou instrument polític a punt, tant si són a la tardor com més endavant. La decisió està presa i només depèn del resultat electoral. Si Junts per Catalunya punxa durant el pròxim cicle electoral, hi haurà un nou partit polític sobiranista a la tardor. Les seves possibilitats d’èxit s’hauran de veure, però no seria una escissió com les que hi ha hagut fins ara, gairebé unipersonals, sinó que tindria un gruix més important. Podria tenir el suport de dirigents com Santi Vila, actualment jutjat al Tribunal Suprem espanyol, i Lluís Recoder, avui retirat de la política. La gran incògnita és què farà Artur Mas, qui el febrer de l’any vinent ja no estarà inhabilitat i podria retornar a la política. De moment, l’ex-president no vol saber res d’escissions i es dedica de ple a la campanya de Junts per Catalunya.
MÉS QÜESTIONS
València celebra el Vint-i-cinc d’Abril institucional reconeixent la Sindicatura de Comptes. Les Corts han lliurat l’Alta Distinció Francesc de Vinatea a la Sindicatura de Comptes. La institució, hereva de la figura del Mestre Racional, celebra enguany sis-cents anys d’història. El lliurament d’aquest premi és l’acte central de la commemoració del dia de les Corts Valencianes, que s’ha fet al Palau dels Borja de València i que enguany ha estat més reduït per la proximitat de les cites electorals. El premi, l’ha rebut el síndic de comptes, Vicent Cucarella. En el discurs ha destacat el gran paper de la institució que representa en el control financer i de gestió pública dels comptes, i n’ha enumerat les fites: assegurar la transparència dels comptes públics, la ciberseguretat i la sostenibilitat ambiental. També ha reclamat un fiançament just per al País Valencià. El president de les Corts, Enric Morera, ha clausurat la cerimònia i ha dit que el País Valencià és l’única autonomia de tot l’estat espanyol que té els comptes judicialitzats mitjançant la Sindicatura de Comptes. Segurament és el darrer acte oficial de Morera com a president de les Corts, perquè després de les eleccions podria tenir algun càrrec de relleu al govern, si el Botànic revalida la majoria.
L’Audiència espanyola condemna a quatre anys el responsable del Banc de València. L’Audiència espanyola ha condemnat Domingo Parra, ex-conseller delegat de Banc de València, a quatre anys de presó per un delicte continuat d’administració deslleial en diverses macrooperacions urbanístiques finançades per l’entitat que van causar un perjudici de més de 160 milions d’euros. A la sentència, la secció primera de la sala penal ha imposat també una pena de sis mesos de presó a l’ex-director de participacions d’immobiliària, Alfonso Monferrer, i quatre mesos als empresaris Salvador Vila i Juan Bautista Soler. D’una altra banda, absol Carlos Pascual, Fernando Polanco i Teresa Villalba. La causa neix de la querella que el 2013 va presentar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en què s’al·legava que la ‘conducta abusiva’ amb què Parra pretenia obtenir un ‘lucre il·lícit’ a favor dels seus socis, havia significat per a l’organisme un forat de 160,5 milions d’euros.
La governabilitat d’Andorra es complica. El cap de llista de Terceravia, Josep Pintat, no veu clar d’entrar al govern de Xavier Espot i garantir l’estabilitat durant quatre anys. Amb quatre consellers, no li fa el pes una coalició amb els Demòcrates, tot i que tindrien la majoria absoluta. Ha deixat oberta la porta a una segona reunió amb Xavier Espot, però li demana un full de ruta més concret. El candidat dels Demòcrates ja ha fet una primera ronda de contactes amb tots els partits sense que tancar cap acord, de moment. La possibilitat del pacte amb Terceravia és la que li donaria més estabilitat, però l’obligaria a fer un tomb a la dreta que fa recelar alguns sectors del partit. L’altra possibilitat és governar amb els Liberals, que es van presentar amb els Socialdemòcrates. Però d’entrada tampoc es veuen en un govern de coalició. Mentrestant, el dirigent del Partit Socialdemòcrata, Pere López, també va fent contactes per mirar de presentar candidatura, però necessitaria el suport dels Liberals i Terceravia per a la majoria absoluta, cosa poc probable.
L’Alguer celebra l’aniversari de l’alliberament del feixisme. L’Alguer ha celebrat l’alliberament d’Itàlia del jou del feixisme. L’acte ha consistit en una processó pel centre de la vila encapçalada pel batlle Mario Bruno i la col·locació de corones de llorer en alguns llocs emblemàtics relacionats amb l’alliberament. El 25 d’abril de 1945 les tropes nazifeixistes italianes i alemanyes es rendien a Torí, Gènova i Milà contra l’ofensiva de la resistència partisana italiana. Arribà la ‘Liberazione’ que posava fi a l’ocupació nazi i al règim feixista a Itàlia.
LA XIFRA
10 anys ha trigat el Tribunal Constitucional espanyol a pronunciar-se sobre un recurs del PP contra la llei d’educació de catalunya (LEC). El tribunal tomba deu articles de la llei però avala la immersió lingüística.
TAL DIA COM AVUI
El 25 d’abril de 1707 hi hagués la batalla d’Almansa, en què les tropes de Felip V van derrotar els austriacistes i començà l’ocupació castellana de la Corona d’Aragó. L’enfrontament va acabar amb 6.000 baixes i 10.000 presoners dels aliats i només 2.000 morts entre els borbònics, que van guanyar la batalla. Per aquest motiu el País Valencià celebra avui la seva diada.
