22.10.2021 - 21:50
A partir del primer d’octubre correspon al govern basc la competència penitenciària de Basauri, Martutene i Zaballa. Per contra i segons que sembla, el govern de Navarra no té gens d’interès a obtenir aquesta competència, perquè la responsabilitat de la infermeria de la presó de Pamplona l’ha assumida no fa pas gaire, després de quaranta anys. Tant de bo tingui més entusiasme a aconseguir les competències que li falten!
Exercint el poder que acaba d’obtenir, el govern basc podrà dissenyar les condicions de vida dels presoners a Basauri, Martutene i Zaballa, com també la programació i el protocol corresponents a la vida a l’interior de la presó. Però a Pamplona aquesta responsabilitat continuarà corresponent a la Direcció General d’Institucions Penitenciàries d’Espanya, com fins ara.
D’ara endavant, doncs, correspondrà al govern basc la gestió dels presoners polítics bascs que compleixen condemna, amb totes les conseqüències que té aquest fet: reinserció social, canvis de grau, permisos, sortides… Fins ara, el PNB i el president Iñigo Urkullu han estat molt exigents amb el passat d’aquests presos, i amb la del passat d’ETA, l’organització en què han militat. N’hi ha prou de veure quina valoració tan negativa que han fet de la declaració de l’esquerra independentista de dilluns –a diferència de la valoració de moltes víctimes, del PSE-EE i PSOE, d’Ahal Dugu, de Zapatero…
Què exigiran ara als presoners que són en aquestes presons sota la responsabilitat del govern basc i quina serà la barrera ètica que hauran de superar per obtenir els beneficis penitenciaris? Fa molt que el govern basc i el PNB s’aferren a uns termes i conceptes que s’han tornat totèmics, i no es volen moure d’aquí: ETA no devia existir, injust… I cap interpretació sobre el passat no és vàlida si no fa servir aquestes expressions que serveixen de far al PNB.
De manera que el PNB perilla d’esdevenir captiu dels seus vocables, perilla de trobar-se ben sol, si es té en compte el comportament no obstaculitzador que han tingut aquests últims anys els altres agents polítics.
Pot passar, quan fa deu anys que ETA va donar per acabada la seva violència armada, que els jeltzales no arribin a fer una valoració equiparable a la del PSOE, que ha tingut molts més morts que no el PNB? S’ha d’aplicar a aquests presos aquesta mateixa estratègia de discurs polític erosionador? Per si hi ha ningú que hi tingui curiositat, no és precisament això que aconsellen els experts.
Encara més: a quants dels qui han deixat ETA i s’han afiliat al PNB o els han ofert un càrrec polític superior, de confiança, a les administracions governades pel PNB, els han exigit que facin una autocrítica pública de la seva activitat? I doncs? Per a percebre un sou excel·lent no cal i per a rebre beneficis penitenciaris sí que caldrà?
