El risc de l’endeutament empresarial neguiteja molt

Quan el govern espanyol va decidir, ja de bon començament, d’optar pels crèdits amb aval de l’ICO com a solució contra la manca de liquiditat de les empreses, ja sabia que quan s’acostés el final hi podia haver problemes. I ho ha pogut constatar perquè la pandèmia s’ha allargat més que no semblava, com també els efectes devastadors per a l’economia arran de les restriccions per a lluitar-hi en contra. Ara ens trobem en un moment esperançador, amb molts indicadors que ja semblen apuntar cap amunt, com vèiem a la píndola d’ahir, i al final del túnel ja hi veiem la claror. Però, i després?

I és aquí, a la sortida del túnel, on naixeran aquests nous problemes. El BCE ja ha fet un avís clar aquesta setmana, adreçant-se a tots els sistemes bancaris estatals, però –sense dir-ho explícitament– amb un ull posat a l’estat espanyol. El banc emissor diu que la zona euro s’enfronta a grans riscs per a l’estabilitat financera arran de l’augment dels nivells de deute i l’impacte desigual de la pandèmia, i també arran de l’exuberància observada als mercats, inclosa la sobrevaloració del preu d’alguns actius, que poden tenir correccions abruptes, segons que ha advertit en el seu Informe d’Estabilitat Financera.

La institució subratlla que l’impacte econòmic desigual de la pandèmia fa que els riscs d’estabilitat financera es concentrin en sectors i països específics, “sovint amb més vulnerabilitats preexistents”. I sosté que les mesures implantades van ajudar a reduir a mínims històrics les insolvències d’empreses durant la pandèmia, però que, com que aquest suport s’eliminarà gradualment, “no es poden descartar taxes d’insolvència considerablement més altes que abans de la pandèmia, especialment en alguns països de la zona euro”. Heus ací el primer avís per al sector financer espanyol.

“A mesura que la zona euro surt de la tercera onada de la pandèmia, els riscs per a l’estabilitat financera continuen essent forts i es distribueixen de manera més desigual”, va indicar el vice-president de la institució, Luis de Guindos, en la presentació de l’informe. I pensava, sens dubte, en la importància del turisme per a l’activitat global.

De Guindos sap que els principals bancs espanyols amb prou feines han augmentat les provisions per a la crisi actual durant el primer trimestre –per millorar els beneficis– després de l’esforç fet ja durant l’exercici passat amb dotacions milionàries. La majoria d’entitats considera que té prou coixí per a encarar futures dificultats de morositat. Però, ve’t aquí que les moratòries i els crèdits ICO concedits a moltes empreses encara no han dut un augment de la morositat. En canvi, en general, hom té coll avall que hi haurà un cert repunt en el moment en què desapareguin les ajudes i els estímuls públics concedits per a les empreses viables dels sectors més afectats pels confinaments.

“Gràcies a les mesures de suport, les insolvències empresarials van caure fins a registrar mínims històrics durant la pandèmia. No obstant això, a mesura que aquest suport es vagi retirant, gradualment, no podem descartar taxes d’insolvència considerablement més altes que les registrades abans de la pandèmia, sobretot en determinats països de la zona de l’euro” (l’estat espanyol torna a ser-hi el·lípticament present), argumenta l’organisme amb seu a Frankfurt.

Cal afegir-hi que, segons el Banc d’Espanya, s’observa que les empreses beneficiàries del programa d’avals presentaven una ràtio de fons propis sobre actius més baixa, un cost mitjà del deute més alt i una productivitat de les vendes menor; i tenien terminis més curts en el seu deute bancari. També eren més petites i més joves. No obstant això, aquestes empreses també presentaven ràtios de rendibilitat i liquiditat més altes. Tot això fa pensar que les empreses que es van acollir a la línia d’avals tenien un perfil de risc una mica més alt que no pas les que no s’hi van acollir. És un avís directe i des de dins de l’estat.

De l’altra banda afectada, les pimes i els autònoms, en aquests moments demanen més flexibilitat a les entitats financeres, en veient com han anat les coses, molt pitjor que no es preveia quan es van decidir les mesures d’ajut. La PIMEC ha fet una nota remarcant que totes les mesures de recuperació de la solvència són vitals per a garantir la viabilitat empresarial de moltes pimes i autònoms. En el document, recorda la carta que, juntament amb més patronals europees, van enviar a la Comissió Europea, en què demanaven d’augmentar el llindar mínim i ampliar a deu anys el període de retorn dels préstecs; i també fa memòria del comunicat en què posava de manifest que el BCE facilita la liquiditat de les grans empreses, bo i comprant els seus títols de deute de manera regular. D’aquesta manera, la patronal de les pimes demana més flexibilitat en la situació actual a l’hora de tornar crèdits, mentre denuncia i palesa el tracte diferencial a les empreses, d’acord amb la grandària. Un fet, malauradament, massa habitual en el funcionament del món financer de cara a l’empresa.