El perill d’anar a treballar dilluns el tenen calculat?

Són dies de molts nervis. No m’agradaria estar a la pell del govern espanyol, pressionat d’una banda per la realitat social, amb una pandèmia encara molt viva, i de l’altra per alguns empresaris de pes que volen, sigui com sigui, tornar a produir. Sembla que són aquests qui finalment ha guanyat aquesta partida i dilluns definitivament tornaran a treballar les empreses no essencials, que van cessar l’activitat la setmana passada. Catalunya ‒i ja s’hi han apuntat més veus, com el vice-president de la Comunitat de Madrid‒ demana que es mantingui el confinament total mentre no hi hagi més seguretat per a prevenir el contagi, tement que hi hagi un rebrot. I què podem dir del col·lectiu mèdic, que està consternat. Però qui hi té l’última paraula és el president Sánchez.

De moment, el ministre Illa ha dictat una guia en què estipula l’obligació d’una higiene estricta, com s’ha d’anar a treballar, un escalonament d’hores d’entrada i mantenir la distància correcta a la feina, per evitar problemes… El risc que assumeix tirant pel dret en aquestes circumstàncies és molt alt. Suposo que l’han calibrat ‒encara que el doctor Trilla, un dels consellers sanitaris del govern espanyol, va dir que no els havien consultat‒ molt bé les conseqüències. O no. No sé si tenen gaire clares les dificultats que moltes empreses tindran per a mantenir les distàncies de seguretat, per exemple. No tot són oficines i possibilitats de teletreball. N’hi ha moltes ‒penso en les indústries‒ en què les dificultats de complir aquest punt són molt complicades, per no dir impossibles.

I aquí és quan el govern espanyol crec que patina de valent ‒espolsant-se les puces del damunt‒ passant la responsabilitat a les empreses i els autònoms de què es pugui esdevenir, és a dir, si hi ha cap contagi al lloc de feina. ‘Jo t’obligo a treballar, però si et passa res, la culpa és d’un altre… i li ho farem pagar.’ Em sembla un desori dels més grans que hi ha hagut aquestes setmanes de desconcert i patiment, perquè el decret implica per a empreses i autònoms no solament responsabilitats administratives, sinó penals, i arriba a deixar a les mans de la inspecció de treball en primer lloc, i dels jutges en últim lloc, la decisió de si un contagi de Covid-19 s’ha produït mentre la persona treballava, cosa que constitueix una verdadera ‘criminalització’ de l’empresari, com l’han qualificada alguns.

Les reaccions no s’han fet esperar. I la Cecot, per exemple, demana a l’executiu que ‘exoneri la causa de contagi de Covid-19 com a malaltia laboral fins a poder tenir tipificades les mesures de seguretat i protocols concrets d’actuació perquè els serveis de prevenció puguin actuar en conseqüència’. Sembla raonable. El seu president, Antoni Abad, puntualitza que ‘si els responsables de sanitat encara analitzen el comportament del virus, com es transmet, els períodes d’incubació asimptomàtica, amb un nivell de mortalitat importants als hospitals i amb morts que no s’hi poden relacionar, ocorregudes a fora, com és possible de determinar si la persona ha contret el virus mentre desenvolupava les seves tasques, més enllà del personal sanitari?’

Vet aquí un maldecap més per a empresaris, autònoms i treballadors amb vista a la setmana vinent. El govern espanyol no ajuda gens ni mica que el mercat laboral mantingui la calma tan necessària en aquests moments. És més, amb les seves decisions massa repetides i canviants multiplica molt sovint els problemes i, la cosa més greu, posa en risc molta gent…