21.06.2018 - 10:03
|
Actualització: 21.06.2018 - 11:22
Ciutadans va retreure ahir a la consellera de Cultura, Laura Borràs, que no condemnés el boicot contra un acte de Societat Civil Catalana dedicat a Miguel de Cervantes. Els diputats van exhibir exemplars d’El Quixot a la consellera i en van reivindicar el valor cultural mundial. Tanmateix, Borràs no era la persona indicada a qui refregar l’obra de Cervantes. I l’escenificació, que volia ser una denúncia, esdevingué un gest ridícul, esperpèntic. David Marzal, escriptor i professor, explica per què en quinze piulets:
«Us explicaré el ridícul que ha fet Ciutadans fent servir el Quixot davant Laura Borràs. Aquí teniu la foto del ridícul.»
https://twitter.com/DMarzal/status/1009518898947948546
«Per començar: santificar autors és una cursileria. Cervantes és fonamental. Parlar només de Cervantes i del tòpic comú de l’obra és molt pesat. Per cert, quines altres obres va escriure Cervantes? Ai! Us he enganxat. Continuo.»
Para empezar: santificar autores es HORTERA. Cervantes es fundamental. Hablar solo de Cervantes y del tópico común de la obra es ya cansino. Por cierto, ¿qué otras escribió Cervantes? Ay! Os he pillado. Sigo.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«El Quixot és el gran tòtem del nacionalisme lingüístic espanyol. És que tenim El Quixot! Fantàstic. I els anglesos tenen Milton i els alemanys tenen cosetes com Goethe. Els pobres catalans es conformen amb cosetes com Joanot Martorell, Roís de Corella o Verdaguer. Bah!»
El Quijote es el gran tótem del nacionalismo lingüístico español. Es que tenemos El Quijote! Estupendo. Y los ingleses tienen a Milton y los alemanes tienen cositas como Goethe. Los pobres catalanes se conforman con cositas como Joanot Martorell, Roís de Corella o Verdaguer. Meh!
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Dit això. Quan vols presumir d’alguna cosa, sobretot del nivell cultural, mira amb qui ho fas. Perquè pots fer el ridícul de mala manera. Més que res perquè la que tenien davant és Laura Borràs.»
Dicho esto. Cuando vas a presumir de algo, sobre todo a nivel cultural, mira con quién lo haces. Porque el ridículo puede ser de órdago. Más que nada porque la que tenían enfrente es Laura Borràs.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Laura Borràs és especialista en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Què és això, deu dir segons qui. Doncs bàsicament haver-se llegit a nivell crítico-tècnico-científic i en diversos idiomes el corpus literari europeu MÍNIM.»
Laura Borràs es especialista en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada. Qué es eso, dirán algunos. Pues básicamente el haberte leído a nivel crítico-técnico-científico y en diversos idiomas el corpus literario europeo MÍNIMO.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Quan jo era jove ja llegíem articles de Laura Borràs. Però ara els Ciutadans volen explicar a ella, A ELLA!, que n’és, d’important, El Quixot.»
Que era yo joven y ya leíamos artículos de Laura Borràs. Pero ahora van los de Ciudadanos a explicarle a ella, A ELLA!, lo importante que es El Quijote.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Els filòlegs som un gremi molt divertit perquè solem coincidir que sabem molt de literatura, però no sempre coincidim en quines obres són les millors. Amb El Quixot hi ha consens i síndrome.»
Los filólogos somos un gremio muy divertido porque suele coincidir que sabemos mucho de Literatura pero no siempre coincidimos en qué obras son mejores. En El Quijote hay consenso y síndrome.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«El consens és l’excel·lència. La síndrome és que tothom diu que ha llegit El Quixot. Mentida!»
El consenso es la excelencia. El síndrome es que todo el mundo dice haber leído El Quijote. MENTIRA!
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«El Quixot té centenars d’edicions crítiques. Però la que (gairebé) tots hem conegut és la d’Anaya en edició d’Ángel Basanta. És a dir, una edició ESCOLAR.»
El Quijote tiene cientos de ediciones críticas. Pero la que (casi) todos hemos conocido es la de Anaya en edició de Ángel Basanta. Es decir, una edición ESCOLAR.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Passat aquest tram arriba l’altra edició benparida i popular i de gran qualitat que és la de Cátedra, a càrrec de John Jay Allen. Aquesta ja costa una mica més. Té numerets a peu de pàgina i lletreta Times New Roman 10 en coments.»
Pasado este tramo llega la otra edición molona y popular y de gran calidad que es la de Cátedra a cargo de John Jay Allen. Esta ya cuesta un poquito más que tiene numericos a pie de página y letrita Times New Roman 10 en coments.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«I després tenim les edicions boniques d’El Quixot; totes aquestes que es fan per commemorar, prestigiar, honrar, recordar, vendre o difondre. Doncs bé, l’edició commemorativa de la RAE és la que duien els de Ciutadans. I tots duien la mateixa.»
Y luego tenemos las ediciones bonitas de El Quijote; todas esas que se hacen para conmemorar, prestigiar, honrar, recordar, vender o difundir. Pues bien, la edición conmemorativa de la RAE es la que llevaban los de Ciudadanos. Y todos llevaban la misma. pic.twitter.com/ZW4fAEI0b2
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Però el fet més divertit és que Laura Borràs, que aquests pallussos han qualificat de supremacista, és doctora en Filologia Romànica i llicenciada en Filologia Catalana (una abraçada, Laura, l’admiro moltíssim). És a dir, que sap els ANTECEDENTS d’El Quixot.»
Pero lo más divertido es que Laura Borràs, a la que los muy palurdos han tachado de supremacista, es Doctora en Filologia Románica y Licenciada en Filología Catalana (una abraçada Laura l’admiro moltíssim). O sea, que conoce los ANTECEDENTES de El Quijote.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«I quins antecedents té El Quixot? Quina obra europea capital va inspirar el final d’El Quixot? Quin autor fou imitat creant allò de la novel·la cavalleresca vs els llibres de cavalleries? Heus ací: Joanot Martorell.»
Y qué antecedente tiene El Quijote? Qué obra europea capital inspiró el final de El Quijote? Qué autor fue imitado creando aquello de la novela cavalleresca vs libros de cavallerías? Eus ací Joanot Martorell. pic.twitter.com/DHkDGw5LKe
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«Que el senyor Joanot Martorell només fou l’autor més llegit de l’Europa del Quatre-cents i va crear una obra universal que es fonamentava en la seva vivència i que va trencar tots els motlles creatius i que ha estat tractada com la millor novel·la del món, però EL QUIXOT, NENA, NO M’ATABALIS.»
Que el senyor Joanot Martorell solo fue el autor más leído de la Europa del Cuatrocientos y creó una obra universal que se basaba en su propia vivencia y que rompió todos los moldes creativos y que ha sido tratada como la mejor novela del mundo pero EL QUIJOTE TÍA NO TE RALLES.
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
«De manera que, carallots de Ciutadans, abans de ficar-se amb una especialista en el camp literari, llegiu BIBLIOGRAFIA. Que el nom de Laura Borràs és present en alguna edició crítica d’El Quixot. Apa, us ho explica Laura Borràs mateixa amb dibuixets»
Así que, memos de @CiudadanosCs, antes de meteros con una especialista en el campo literario leed BIBLIOGRAFÍA. Que el nombre de Laura Borràs está presente en alguna edición crítica de El Quijote. Hale, os lo explica la misma Laura Borràs con dibujitos. https://t.co/pLhMWnq6M2
— DMarzal 🎗 (@DMarzal) 20 de juny de 2018
Finalment, el professor hi afegeix un enllaç a un article de l’Institut Cervantes, en què es compara i relaciona Tirant lo Blanc i El Quixot. ‘Els de Ciutadans tampoc no han llegit açò’, comenta.
https://twitter.com/DMarzal/status/1009697690500976646
