23.12.2024 - 21:40
Louis Boyard és un diputat de la França Insubmisa per la Vall del Marne, crec recordar que el segon diputat més jove de l’Assemblea francesa. Ahir, quan es va saber la composició del nou govern francès, Boyard va retratar la llista de noms amb una frase contundent: “Són uns oportunistes, uns desesperats, uns incompetents i sovint totes tres coses alhora.” I ho va reblar així: “Manuel Valls a Ultramar és el súmmum de l’insult!”
En el govern de Bayrou, no és pas Valls l’única sorpresa desagradable. La col·lecció de velles guàrdies és impressionant. S’escau que Élisabeth Borne també serà ministra, de manera que hi haurà dos ex-primers ministres fent de ministres. En la tradició francesa, quan un primer ministre deixava de ser-ho no aspirava a cap altre càrrec. Però aquesta és una de les pràctiques decents i honorables que la política contemporània sembla que ha esborrat.
L’ambició i l’afany de poder dels polítics actuals ha fet que els “oportunistes, desesperats i incompetents” vagen arrossegant-se anys i panys a la recerca de nous càrrecs i pagues, sense gens de dignitat personal ni respecte a la dignitat de la responsabilitat política que havien ocupat.
Valls, en concret, després de la desastrosa actuació com a primer ministre socialista de França, va provar de ser batlle de Barcelona, com tots sabeu, però en vista del monumental fracàs de l’operació va tornar a París, arrossegant-se pels passadissos en cerca d’un càrrec. D’un altre.
En això, va arribar a uns extrems de ridícul incomparables –és cèlebre aquell episodi en què es va esquitllar en la festa de celebració de la victòria de Macron, tot i que no l’hi havien convidat–, i encara va provar de tornar a ser elegit pel parlament francès. I fracassà. Es va presentar a la candidatura que representa els francesos residents a la península ibèrica, però aquests van preferir un candidat molt menys conegut que en una entrevista a VilaWeb va qualificar el recorregut polític de Valls de “caòtic”.
Però dir-ne caòtic seria fer molt i molt curt. De presentar-se com el capdavanter de la nova esquerra i proclamar-se el gran referent del Partit Socialista, Manuel Valls ha acabat anant a raure en un govern de dretes que molts analistes francesos consideren que, en realitat, amaga un acord entre Macron i Le Pen, un acostament entre la dreta i l’extrema dreta.
Deien ahir en una tertúlia de la cadena francesa BFMTV que el problema principal de Bayrou ha estat que ningú no volia ser ministre d’un govern que no sembla que haja de durar ni un sol any. I encara menys ser ministre d’Ultramar, una cartera particularment complicada i difícil després de la situació que s’ha creat a Mayotte i sempre amb el rerefons tan complex de Nova Caledònia. Valls no és conegut precisament ni com a diplomàtic ni com a partidari de la diversitat i el diàleg, de manera que ja és possible imaginar que els problemes que suscitarà seran antològics. A Valls els canacs no li perdonen el seu lamentable paper com a vice-president de l’anomenada “missió d’informació”, ni els insults constants que els va dedicar. I ahir a Mayotte no va passar desapercebut que a la metròpoli hagen decidit de nomenar un conegut racista per a tractar amb ells. I que ho hagen anunciat el dia que, teòricament, era de dol per la catàstrofe que hi ha hagut a l’illa.
França viu una descomposició galopant de la democràcia. De la qual la feblesa estructural d’aquest govern i el menysteniment del resultat electoral per part del president de la República n’és una mostra evident. La distància entre la població i la classe política és com més va més gran i no pot fer res més sinó créixer amb moviments tan lamentables, tan rebutjats i repudiats per tanta i tanta gent, com la recuperació política d’un personatge com Manuel Valls.
PS1. Demà i demà passat no hi haurà editorial, tret que m’hi obligue alguna circumstància inesperada. De manera que us desitge a tots bon Nadal i que pugueu gaudir, ni que siga durant unes quantes hores, de la família, dels amics, de la gent que estimeu.
PS2. Avui us oferim una entrevista amb el qui fou president de la Generalitat Valenciana i actualment és ambaixador d’Espanya davant l’OCDE, Ximo Puig. Puig ha parlat amb la nostra cap de redacció, Esperança Camps, i no ha estalviat les crítiques al seu successor, Carlos Mazón: “El problema no és la Generalitat, és qui l’ha gestionada i com ho ha fet”
PS3. Després d’uns quants mesos d’absència, avui retornen a les pàgines de VilaWeb Sergi Unanue i les seues apreciades cròniques de viatge. Del Vietnam estant ens parla d’una ètnia, els ede, on qui manen són les dones.
