El retorn de la dona a la indústria

  • Els valors, la maduresa i l'experiència vital són factors de contractació

Anna Mates
06.11.2015 - 02:00
VilaWeb

Ja han sortit publicades les dades d’ocupació del mes d’octubre. Com és habitual, l’atur ha pujat. L’estacionalitat del sol i platja no ens ajuda a ser una societat equilibrada. Dimensionar les infrastructures per a la temporada alta o fer curt és de mal escollir. Aquesta estacionalitat és cara per als contribuents i precària per als treballadors –i no passem per alt que uns i altres, excepte els desocupats, som les mateixes persones.

De totes les polítiques actives per a l’ocupació, la formació professional s’ha mostrat eficaç en molts països. Depèn de l’enfocament. Si fem formació professional per a la tauromàquia  o els serveis domèstics realment no contribuïm a tenir una societat productiva que creï riquesa, sinó a tenir una societat de serveis a la mercè de tercers.

La formació professional que ens pot ajudar més a desestacionalitzar la desocupació i fer de tractor de tot el sistema és la industrial. La indústria pot oferir una ocupació estable, segura, i afavorir un model de vida que arreli socialment: igualtat de remuneració entre homes i dones i conciliació familiar.

La paradoxa de la indústria és la manca de treballadors. La falta de vocacions en persones joves i el fet de veure la indústria com una cosa difícil, aspra, no ha ajudat a tenir un bon planter de professionals per a agafar el testimoni a les generacions que es jubilen.

Actualment la indústria és una activitat molt més amable. Hi més exigència ambiental, d’ergonomia, d’organització del treball que no pas en alguns altres sectors castigats per la temporalitat, com ara l’hoteleria o el turisme en general. Els convenis laborals són molt madurs i la retribució, segons el conveni, arriba a moltes categories professionals. Si bé és cert que en posicions directives la presència de les dones és escassa, en posicions de producció ha estat tradicionalment intensa.

Anys enrere, en algunes fàbriques es prioritzava la contractació de dones per les habilitats manuals, com ara en la filatura, bobinatge de motors i més activitats en què tenia importància la precisió dels dits. Actualment la majoria d’aquestes feines és automatitzada i les empreses cerquen el personal no tan sols per les seves competències tècniques sinó per les personals. Les dones, a la indústria, hi tenen un paper important.

Les empreses demanen gent que pugui adquirir una formació bàsica en alguna disciplina industrial, però que fonamentalment tingui competències en responsabilitat, flexibilitat, treball en equip i rigor. Moltes d’aquestes indústries són de sectors on la qualitat del producte és crítica.

Analitzant les tipologies de persones desocupades, podem veure que les dones més grans de quaranta anys o quaranta-cinc, moltes de les quals ja han format una família, i amb la necessitat de tornar al món professional, són un perfil molt adequat per a la indústria. Tenen les competències personals, la capacitat d’adquirir els coneixements tècnics, i sobretot vint o vint-i-cinc anys de carrera professional davant seu. Si bé les feines en entorns productius no sempre ofereixen espais per a la creativitat i el progrés professional, són un bon lloc per a compatibilitzar-ho amb activitats vitals fora del món professional.

Però les dones encara no veiem la indústria com un gran instrument per a la nostra reincorporació professional. La indústria encara no acaba de veure les dones com un gran jaciment per a la incorporació de personal que contribueixi a guanyar competitivitat.

Cal doncs fer un esforç en comunicació. La formació professional industrial s’ha d’explicar, no tant pel vessant tècnic com pel vital. La indústria s’ha de fer valer per les possibilitats de desenvolupament professional i de contribució a l’autonomia de les persones i les famílies.

Anna Mates (amates@industria21.cat / @mates_anna).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor