El relleu de Margallo: Alfonso Dastis, un europeista de prestigi per a aturar els catalans

Mariano Rajoy ha nomenat ministre d’Afers Estrangers Alfonso Dastis, un diplomàtic amb una llarga experiència a Brussel·les, on té bons contactes i és molt respectat. Aquest nomenament ha sorprès molt i representa un canvi de rumb radical respecte dels seus predecessors.

A diferència de José Manuel García Margallo, Dastis defuig les polèmiques, no és gens amic de les declaracions públiques i té un perfil moderat i dialogant.

Diverses fonts l’han definit a VilaWeb com un diplomàtic ‘segur d’ell mateix i exigent’, ‘poc polític’, ‘treballador’ i ‘molt respectat pels seus homòlegs europeus’. I també ‘un espanyolista intel·ligent’. Tot i amb això, també s’han estranyat pel nomenament, car semblava cosa feta que aspirava a ser representant espanyol a l’ONU, on ja havia estat conseller. Dastis havia d’haver abandonat el càrrec de representant permanent d’Espanya davant la Unió Europea a final de l’any passat, però el retard en la formació del govern ho havia impedit.

Aquest nomenament inesperat Dastis pot ser interpretat, per això, com un canvi radical de la política exterior espanyola. Margallo no ha estat capaç de frenar l’ofensiva diplomàtica del govern català i amb el seu estil imprudent ha provocat més d’una molèstia notables als altres estats membres de la Unió. Entre les últimes, particularment sonades, es destaquen els comentaris en què menystingué la constitució belga, arran del vet temporal de Valònia al CETA, o les agressives posicions sobre Gibraltar, dient que hi posaria la bandera espanyola ‘abans que no s’ho pensen’.

Contra l’estil de Maragallo, Dastis n’oferirà un de més propi de les cancelleries europees, més comprensible pels seus homòlegs, per ajudar netejar la malmesa imatge de la diplomàcia espanyola.

És molt raonable de preguntar-se fins a quin punt Mariano Rajoy ha volgut jugar fort canviant l’estratègia d’Afers Estrangers també respecte de la qüestió catalana. Aquests darrers mesos Margallo no havia sabut impedir el desplegament de la diplomàcia catalana, cada vegada més activa i molt concentrada en l’escenari europeu. Dastis podria ser un antídot important i un problema per al govern de Catalunya, que fins ara ha sabut aprofitar molt bé els errors del govern espanyol.

També podria adoptar un perfil més fred sobre el Brexit, sens dubte el principal problema d’Europa ara mateix i haurà de renovar molt a fons el servei diplomàtic espanyol, on dotzenes d’ambaixades es troben en situació d’interinitat i amb les activitats al mínim.