El Regne Unit decideix el seu futur a la Unió Europea

‘El Regne Unit hauria de continuar essent membre de la Unió Europea o marxar-ne?’. És la pregunta que els britànics han de respondre en el referèndum d’avui, i que ningú no té clar com respondran. Si bé fa una setmana el no anava davant, els darrers sondatges tornen a situar el sí a la UE com a guanyador, tot i que per un marge estret. ‘En aquesta mena de referèndum pot passar qualsevol cosa’, admet el director del Centre for European Studies (CEPS), Steven Blockmans. ‘Va massa ajustat per a fer prediccions’, afegeix. Les implicacions de la consulta són enormes, segons els experts, i canviaran el futur de la Unió Europea sigui quin sigui el resultat.

Més de 45 milions de britànics i ciutadans irlandesos i de la Commonwealth residents al Regne Unit són cridats a les urnes. Els col·legis electorals obriran a les 7 del matí, hora local (a les 8 hora catalana), i tancaran a les 10 del vespre (11 a Catalunya). Es preveu que no se’n sabrà el resultat fins ben entrada la matinada.

La consulta, una de les promeses electorals del primer ministre britànic, David Cameron, tindrà un gran impacte en el projecte de construcció europea, segons el director de VoteWatch, Doru Frantescu. Els experts com Steven Blockamns, de fet, assenyalen que els efectes del referèndum es notaran a la UE sigui quin en sigui el resultat, perquè el pacte entre Londres i Brussel·les del mes de febrer inclou elements molt importants i fonamentals per al procés d’integració europea, com ara l’exclusió dels britànics d’una unió cada vegada més unida o les restriccions en immigració comunitària. ‘Si el Regne Unit roman a la UE caldrà un sistema per incloure la substància de l’acord del febrer en un futur tractat’, destaca Blockmans.

Però el canvi més fonamental, coincideixen, seria en cas de Brexit. ‘Un dels membres clau se n’aniria i això podria generar un efecte dòmino en els altres estats membres, particularment els que tenen una població no gaire contenta amb la UE. Pensem en els estats del sud d’Europa que han rebut mesures d’austeritat que s’atribueixen a la pertinença a la UE; els països del nord, que es queixen de la immigració, i on creix l’extrema dreta; o els països de l’Europa de l’Est, que hi han entrat aquests darrers 7 o 10 anys i que s’adonen que s’han unit a un club que abandona un dels seus membres més importants’, remarca Frantescu.

Efectes econòmics
Si els partidaris del Brexit defensen la sortida de la Unió Europea per recuperar la sobirania britànica, el control de les fronteres i posar fi a la burocràcia de Brussel·les, els partidaris de quedar-se assenyalen que el risc d’anar-se’n són massa elevats, especialment en el terreny econòmic. El primer ministre britànic, David Cameron, ha rebut el suport de la classe empresarial, com també del Banc d’Anglaterra, que ha advertit que caldria abaixar encara més els tipus d’interès, que la lliura esterlina cauria –aquests darrers dies ha pujat molt, a l’espera dels resultats– i que els mercats financers globals perillarien.

El Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya. Segons ACCIÓ –l’agència pública per a la competitivitat i la internacionalització de l’empresa catalana–, actualment hi ha unes 330 empreses catalanes al Regne Unit, la majoria de les quals es dedica al sector industrial. L’any 2015 les empreses catalanes van exportar al Regne Unit per valor de 4.084 milions i Catalunya va importar-ne per valor de quasi 2.640 milions, un 3,5% de les importacions catalanes, segons dades d’ACCIÓ. Una relació comercial que l’any passat va créixer d’un 21% i que es va traduir en un saldo positiu de 1.444 milions d’euros.

‘Independentment del resultat del referèndum, caldrà obrir un període de negociacions’, assegura Núria Betriu, directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement i consellera delegada d’ACCIÓ. Tot i això, creu que les empreses catalanes sabran adaptar-se a qualsevol resultat. ‘L’empresa catalana té una mentalitat cada vegada més global i flexible’, explica. Betriu admet que caldrà veure com queden les relacions després del referèndum però que davant els tombs de l’economia mundial les companyies catalanes han intentat trobar solucions.

Impacte polític
Les implicacions no són únicament de caire econòmic, sinó també polític. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va assegurar en un article a The Herald que un no a la UE, com diu el seu programa electoral, justificarà la convocatòria d’un nou referèndum d’independència a Escòcia. Tot i que Sturgeon demana el vot pel sí a la UE i adverteix que no vol arribar a l’estat propi a través del Brexit, la possibilitat d’una ruptura de l’estat britànic torna a ser sobre la taula.

‘El Brexit causaria molts problemes domèstics’, assegura Stefani Weiss, directora de l’oficina a Brussel·les del think tank alemany Bertelsmann Stiftung. ‘Irlanda del Nord i Irlanda, que tenen vincles molt propers, quedarien separades, i llavors hi ha Gal·les i Escòcia, que tenen moviments nacionalistes forts’ de caràcter més europeista, assenyala.

La visió des de Catalunya
A l’exterior, també hi podria haver-hi repercussions. ‘Crec que els britànics no s’adonen de quanta atenció hi ha en el seu referèndum. L’impacte en els votants espanyols indecisos, i n’hi ha molts a Espanya –per això hi ha aquest blocatge–, pot ser considerable’, adverteix el director de Friends of Europe, Gilles Merritt. De fet, el Brexit podria impulsar el vot antiausteritat de Podem, o mobilitzar el votant popular que prioritza l’estabilitat, apunta, recordant que les eleccions espanyoles són només tres dies després del referèndum.

Per a Catalunya, a més, amb el Brexit es crearia un precedent de sortida d’un estat membre de la UE, que beneficiaria el procés català, perquè trauria incertesa, segons Josep Costa-Font, professor a la London School of Economics. El govern espanyol, afegeix Merritt, es trobaria en una situació molt difícil, tot i que alguns altres experts, com Fabian Zuleeg, de l’EPC, avisen que els catalans no haurien d’esperar gran cosa del referèndum britànic i una hipotètica independència escocesa posterior.

Els catalans que sí que estan especialment pendents del referèndum són els que viuen al Regne Unit. ‘No sabem si tindrem els mateixos drets que fins ara’, explica Marina Falcó, presidenta del casal català Catalans UK , ‘ni què passarà amb els diners que hem anat aportant a la societat britànica en forma d’impostos’, afegeix. Josep Manuel Suárez, delegat del govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda fins al mes de maig, es mostra convençut que no caldrà visat ni permís de treball en cas de Brexit, perquè hi haurà acords bilaterals.

En tot cas, i segons apunta Doru Frantescu, de VoteWatch, la pregunta que es faran molts ciutadans europeus després del 23 de juny en cas de Brexit podria ser la mateixa que s’hauran fet hores abans els britànics: ‘La població i les elits polítiques hauran de repensar la nova UE i preguntar-se si encara val la pena de formar part d’aquest club.’