El Regne Unit avança en una polèmica amnistia fortament criticada a Irlanda

La Cambra dels Comuns ha fet un primer pas per a aprovar una llei per a investigar els anomenats ‘Troubles’, el conflicte al nord d’Irlanda entre republicans irlandesos i unionistes britànics durant la segona meitat del segle XX que va causar més de 3.500 morts fins a la signatura dels Acords de Divendres Sant del 1998.

El controvertit projecte de llei, molt criticat per la classe política irlandesa, els familiars de les víctimes i per diverses organitzacions de drets humans, haurà de tornar a ser votat la setmana vinent abans de ser aprovat de forma definitiva.

La nova legislació establirà una comissió independent que s’encarregarà d’examinar les morts durant el conflicte. Un dels punts més controvertits és que s’inclou una amnistia per a aquells que hagin comès delictes a canvi d’informació a aquest organisme d’investigació, una iniciativa que englobaria tant militars de l’exèrcit britànic com paramilitars i militants de tots dos bàndols. No obstant això, la llei no afectarà els que ja hagin estat condemnats o si ja s’ha iniciat un processament.

La legislació, inspirada per la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació de Sud-àfrica, impedirà l’obertura de noves causes o investigacions, per la qual cosa, els casos que no passin per la comissió independent, ja no podran ser investigats. Sobre aquesta qüestió, les autoritats britàniques argumenten que cada vegada és més improbable que els processaments relacionats amb els fets de fa cinquanta-cinc anys portin a condemnes.

La legislació ha estat àmpliament criticada gairebé de forma unànime a Irlanda, tant per republicans com unionistes. El primer ministre de la República d’Irlanda, Leo Varadkar, ha assegurat que la legislació impulsada pel govern “no compleix amb el Conveni Europeu de Drets Humans, del qual el Regne Unit és signatari” i considera si presenta una impugnació legal. Per la seva part, la directora adjunta d’Amnistia Internacional (AI) al nord d’Irlanda, Grainne Teggart, ha assegurat que la llei “no fa més que absoldre els responsables dels abusos relacionats amb el conflicte sota el pretext de la reconciliació”.

De la mateixa manera, Billy McGreanery, nét d’una de les víctimes, William McGreanery, que va ser tirotejat per un militar, ha afirmat que la iniciativa representa “una terrible injustícia a cada família d’aquest país”.

Hilary Benn, portaveu del Partit Laborista al nord d’Irlanda, va dir en un debat al parlament que un govern laborista derogaria el projecte de llei. En canvi, el ministre britànic per al nord d’Irlanda, Chris Heaton-Harris, ha defensat que la legislació, que té el suport d’organitzacions de veterans, perquè permetrà de “traçar una línia” entre el passat i el present.