11.11.2016 - 18:11
Un dels punts clau del projecte de llei de la comunitat catalana és el registre de catalans a l’exterior que vol impulsar. Durant la presentació del text dimecres al parlament, el conseller d’Afers Exterior, Raül Romeva, va definir aquest registre com un instrument per ‘afrontar els actuals problemes de dret a vot de la diàspora, i superar el greu dèficit democràtic’. És a dir, facilitar el vot dels catalans a l’exterior, que en les darreres eleccions, tant catalanes com espanyoles, han tingut problemes per exercir aquest dret.
Amb aquest registre, el govern tindrà una llista amb tots aquells ciutadans amb condició política de catalans que s’hi inscriguin voluntàriament. Formar part d’aquest registre pot ser, segons el projecte de llei, un ‘requisit previ per tal d’accedir a serveis i prestacions adreçades als catalans d’arreu del món’.
El projecte de llei especifica, per tant, que aquest registre és voluntari, fet que dificulta que es pugui convertir en un cens electoral (perquè només s’hi registrarà qui ho vulgui). Tanmateix, alguns grups parlamentaris han posat sobre la taula aquesta idea per criticar el projecte de llei de l’executiu. Concretament, Ciutadans i PP han qüestionat el projecte i hi van votar en contra, mentre que CSQP i el PSC han volgut deixar clar que no consideren el text proposat pel govern com l’embrió d’un futur cens electoral de catalans a l’exterior. Malgrat això, el diputat socialista va reconèixer no saber quina era la posició del govern en relació a aquest registre, ‘perquè no la manifesta clarament’.
Per a Ciutadans, es tracta d’una llei ‘improductiva’ que no té en compte les normatives internacionals. Juan Millián, dels populars, va afegir que potser calia una llei nova, però no una feta ‘per controlar i dirigir políticament els catalans a l’exterior’.
Qualsevol interpretació que vagi més enllà del text legal, que començarà la tramitació parlamentària en comissió, és per ara hipotètica, perquè l’objectiu oficial, si ens remeten al projecte de llei, és articular polítiques oportunes pels emigrants catalans, donar-los suport i assistència a l’exterior, i incorporar-los en el disseny i desenvolupament de diferents polítiques sectorials. També enfortir les comunitats catalanes a l’estranger i contribuir a teixir relacions entre els catalans de diferents països i vetllar perquè es reconeguin els ciutadans de Catalunya d’arreu. Alhora, també es vol fomentar la diplomàcia pública que puguin dur a terme els propis individus, difonent el coneixement de la realitat nacional de Catalunya.
