14.06.2017 - 15:52
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
El Govern necessitarà unes 80.000 persones per fer el referèndum d’independència que preveu convocar l’1 d’octubre: 4.500 agents electorals i també fins a 76.500 persones per garantir les meses electorals.
Així ho han explicat aquest dimecres fonts properes al Govern consultades per Europa Press, que defensen que incorporar aquests agents electorals i formar les meses és habitual en unes eleccions, com les autonòmiques.
Aquest mateix dimecres, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat que obrirà una “borsa” per incorporar, formar i acreditar aquests agents electorals voluntaris.
Les mateixes fonts exposen que aquests agents electorals seran voluntaris que vulguin col·laborar amb l’organització d’un procés electoral i que reben un retribució en forma de dietes, i ha assegurat que podran apuntar-se a aquesta borsa qui vulgui, encara que després la Generalitat farà una selecció.
És comú que funcionaris i treballadors públics es registrin en aquesta borsa, ja que són els primers que tenen coneixement d’ella i els permet cobrar aquesta retribució, però el Govern garanteix que la seva participació com a agent electoral està totalment separada del seu treball en l’administració catalana.
La funció d’aquests agents electorals serà, per exemple, fer un seguiment de les incidències que es puguin produir en els col·legis electorals, a més de tenir un paper en el recompte de vots en la nit electoral.
LES MESES
La Generalitat també calcula que haurà de designar nou membres per cada mesa electoral: tres titulars; tres suplents i tres segons suplents, una tasca que normalment recau als ajuntaments però que està per veure com quedarà.
En les eleccions convencionals a Catalunya es calcula que es necessiten de 6.000 a 8.500 urnes i, per tant, les mateixes meses electorals; així, si es compta amb que fan falta 9 membres per mesa, es necessitaran de 54.000 a 76.500 per a l’1 d’octubre.
La designació d’aquestes meses es farà per sorteig, com en unes eleccions habituals, i la Generalitat assegura que no es coaccionarà les persones que es neguin a participar.
PROCEDIMENT HABITUAL
El missatge que busca transmetre la Generalitat és que en tota l’organització del referèndum se cercarà replicar la mateixa estructura que unes eleccions convencionals i que els funcionaris no estaran obligats a col·laborar.
A part dels agents locals i els membres de les meses, les eleccions també requereixen del paper d’un o diversos coordinadors locals, en funció de la grandària del municipi, la designació del qual recau normalment als Ajuntaments.
De nou davant la incertesa sobre quins consistoris col·laboraran i quins no, la Generalitat admet que haurà de garantir tot el que pugui fallar en “aquesta cadena”.
EL CENS I LA SINDICATURA ELECTORAL
Les mateixes fonts asseguren que disposar del cens electoral no serà un problema per a la Generalitat, encara que siguin unes dades que correspon a l’Estat gestionar i decidir si els cedeix o no, i que ara l’administració catalana cerca la manera de “legitimar” aquest cens.
Tots aquests detalls quant a l’organització del referèndum es recolliran en una llei del Parlament, i està per decidir si serà una llei específica o s’inclourà en la llei de transitorietat jurídica que cerca materialitzar la desconnexió entre Catalunya i la resta de l’Estat.
Segons les mateixes fonts, en aquesta llei hi haurà una sindicatura electoral catalana, que exercirà les funcions de la junta electoral central, ja que es dóna per descomptat que l’Estat no voldrà participar en la celebració d’aquest referèndum.
A més, en molts municipis la responsabilitat de cedir locals de votació correspon als ajuntaments, però la Generalitat assegura que està preparada per donar una resposta davant els consistoris que no vulguin col·laborar.
De fet, treballa amb un algorisme que, davant un ajuntament que no vulgui cedir un local concret, estableix l’edifici de la Generalitat més proper que es podria habilitar com a punt de votació.
