03.02.2020 - 21:50
|
Actualització: 04.02.2020 - 13:18
S’acosta una altra tempesta al parlament per l’escó de Quim Torra. El ple del parlament votarà demà si presenta un recurs al Tribunal Suprem espanyol elaborat pels lletrats que havia de defensar Torra i que paradoxalment qüestiona que pugui ser president de la Generalitat si no és diputat. I això malgrat que uns quants dies abans els lletrats havien defensat la visió contrària en un informe. La junta de portaveus ha inclòs aquest punt en l’ordre del dia del ple que comença demà. El recurs, presentat el 16 de gener, avisa que és possible d’interpretar, d’acord amb l’estatut, que la condició de diputat no únicament és necessària en el moment de la investidura, sinó que ‘ha de mantenir-se mentre s’exerceixi el càrrec’. Això contradiu allò que els lletrats havien conclòs tres dies abans en un informe de 45 pàgines, i també allò que havien defensat els serveis jurídics de la Generalitat: que hom pot ser president encara que no sigui diputat. Altrament, com sostenen Cs i el PP, Torra ja no hauria d’ocupar el càrrec, tenint en compte que dilluns el parlament ja li va retirar l’escó. I això fins i tot tindria una implicació directa en les eleccions avançades, perquè no les podria convocar.
El parlament ja va presentar al Suprem aquest recurs el 16 de gener per ordre de la mesa, però la sala contenciosa administrativa del tribunal el va refusar al·legant que no n’hi havia prou que l’aprovés la mesa, sinó que havia de passar pel ple. El cas és que els membres de la mesa no van veure el contingut del recurs abans de presentar-se, segons fonts consultades, perquè el funcionament habitual és que els lletrats redactin els recursos amb independència. Però ara haurà de passar pel ple, si no és que desisteixen de presentar-l’hi. I això no complica tan sols que JxCat hi voti a favor, sinó que l’informe també contradiu allò que han defensat fins ara ERC i Roger Torrent, blindant la figura de Torra encara que no sigui diputat.
En concret, el text demana al Suprem espanyol que accepti com a mesura cautelar la suspensió de la retirada de l’escó de Torra i, entre els arguments que desplega, remarca que si el perd es pot trobar afectat el seu acte d’investidura, tenint en compte que es pot interpretar que hauria de mantenir l’escó per a ocupar el càrrec. És a dir, que el requisit no seria tan sols necessari en el moment de ser elegit, sinó durant tot el mandat. ‘De fet, això és el que demostra la praxi institucional i parlamentària seguida fins ara en el parlament català’, diu el recurs, a què ha tingut accés íntegrament VilaWeb i que va avançar el diari Ara.
Els membres de la mesa del parlament no van veure la redacció del recurs abans de presentar-lo al Suprem. Aquesta és la pràctica habitual, segons fonts parlamentàries: la mesa encarrega un recurs als serveis jurídics i aquests en formulen els arguments autònomament. Aquesta vegada s’ha seguit el mateix procediment, malgrat la transcendència política del recurs. I no acostuma a passar que els tribunals refusin un recurs del parlament perquè va aprovar de presentar-lo la mesa, com és el cas. Però així ho va fer el Suprem, i ara el recurs ha tornat al parlament, amb les ferides encara obertes de la disputa entre JxCat i ERC per l’escó de Torra. A més, la situació ha canviat ostensiblement d’ençà de la redacció del recurs. Torra ja no pot exercir com a diputat perquè el secretari general del parlament, Xavier Muro, va començar els tràmits per a complir les ordres de la Junta Electoral i la mesa ho va avalar, i el Suprem ja va refusar la petició de mesures cautelars de Torra de suspendre l’aplicació de la decisió de la JEC.
El recurs, signat pel lletrat Antoni Bayona i un procurador designat pels serveis jurídics de la cambra, també diu que l’aplicació de l’ordre de la JEC d’inhabilitar Torra com a diputat sense sentència ferma implicaria ‘un greu problema institucional’ i ‘generaria una gran inseguretat jurídica en el funcionament del parlament’. ‘Un parlament no pot funcionar amb normalitat i amb unes mínimes garanties si es qüestiona jurídicament el càrrec de president de la Generalitat a conseqüència d’un acord com el que ha adoptat la Junta Electoral Central’, diu el recurs, sense esperar a la decisió definitiva del Suprem. Curiosament, JxCat i Torra van advertir dilluns a ERC que la retirada de la condició de diputat del president posava en risc el parlament i la continuïtat de les institucions. ERC va argumentar que, si es feien ‘simbolismes de curta volada’ desobeint la JEC, es podia posar en risc l’autonomia del parlament i l’efectivitat de votacions clau com la del pressupost. Tampoc no considerava perduda la batalla judicial per l’escó del Torra i esperava que la pèrdua de l’escó fos reversible.
Per què els lletrats es contradiuen a ells mateixos? Fonts parlamentàries apunten que l’objectiu del recurs és que el Suprem atengui les mesures cautelars i aturi la retirada de l’escó, i aquest és un perill que s’assenyala. Però una vegada el Suprem ha refusat de suspendre l’acord de la JEC demanat per la defensa de Torra com a mesura cautelar, i el parlament li ha retirat l’escó, el text deixa a la intempèrie la presidència de la Generalitat. El recurs avisa que, si no se suspèn l’ordre de la JEC, es poden posar en risc els drets a la presumpció d’innocència i de participació política de Torra perquè es tracta d’aplicar una causa d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic sense una sentència ferma. Per això el recurs demana al Suprem que eviti que es produeixi ‘cap perjudici, ni situacions irreparables o irreversibles’ sobre els drets de Torra i sobre la composició i el funcionament del parlament, si finalment es dóna la raó al president de la Generalitat, com el parlament creu que ha de ser. Hi afegeix que la legislació electoral no preveu cap mecanisme per a revertir una substitució una vegada s’ha fet efectiva. JxCat va decidir que qui hauria de rellevar Torra, l’ex-portaveu del PDECat Maria Senserrich, no recolliria l’acta.
El recurs va més enllà a l’hora de raonar els efectes negatius que podria tenir la retirada de l’escó a Torra. ‘Qualsevol dubte sobre qui ostenta la condició de membre d’un parlament transcendeix més enllà de la persona i pot repercutir inevitablement sobre l’expressió de la voluntat de la mateixa cambra i, alhora, també sobre la mateixa validesa dels acords que adopta’, acaba dient.
