13.02.2018 - 14:05
|
Actualització: 13.02.2018 - 21:50
El president del parlament, Roger Torrent, ha anunciat que presentaria un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra les mesures cautelars que el Tribunal Constitucional espanyol va imposar per a dificultar la investidura de Carles Puigdemont. És a dir, establint que havia de ser físicament a l’hemicicle i que havia de demanar permís al jutge. El recurs al TEDH contra aquestes mesures és una via relativament ràpida perquè Estrasburg es pronunciï sobre una vulneració dels drets polítics de Carles Puigdemont, i podria acabar forçant el TC a retirar aquestes condicions. Seria un revés judicial (un més) al sistema judicial espanyol. Però és un recurs arriscat, perquè no hi ha jurisprudència sobre un cas com aquest, atès que el TEDH no ha pres mai mesures cautelars en casos de vulneració de drets polítics.
Què preveu el TEDH?
La demanda de mesures cautelars al TEDH té un caràcter molt restrictiu i està reservada per casos molt específics en què es pot ocasionar un dany irreparable. Les fonts jurídiques consultades per VilaWeb veuen molt difícil que aquest recurs pugui prosperar, però no impossible. El tribunal ha anat prenent mesures cautelars en casos extrems, quan perilla el dret de la vida, en casos de tortures o per a impedir preventivament l’expulsió d’algú d’un país. Però hi ha hagut casos diferents d’aquests, no previstos, en què el TEDH ha pres mesures cautelars, com ara quan hi ha hagut indicis de vulneració del dret de l’habitatge.
Així ho explicava el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, professor de dret internacional públic de la UB, en aquesta entrevista a VilaWeb: ‘Admeten pocs casos de mesures cautelars. Al principi, només en prenien en casos de perill de la vida i d’expulsió d’unes persones. Els tipus s’han ampliat perquè advocats atrevits han proposat casos diferents. En concret, a casa nostra, el TEDH ha pres mesures cautelars per a aturar dos desnonaments, en els casos de la Rimaia i del bloc de Salt. Al Regne Unit, el TEDH va admetre mesures per a prohibir la destrucció d’uns òvuls fecundats.’
En què es basa el recurs que vol presentar Torrent?
És en això que es basa el recurs que vol presentar Torrent: en el fet que a Puigdemont li són vulnerats els drets polítics, i per això demana al TEDH que tuteli aquests drets i, en concret, el dret de participació política, el dret de sotmetre’s a un debat d’investidura, en tant que és un diputat electe, i el dret de ser escollit president si té el suport d’una majoria parlamentària. És així com ho exposen fonts pròximes a la presidència del parlament, que admeten que és una via complexa, ‘però que cal explorar’. Tanmateix, la iniciativa no ha estat acordada amb Junts per Catalunya i els advocats de Puigdemont avui a migdia tampoc no en sabien res. Ara Torrent demanarà si hi ha més diputats que vulguin presentar el recurs a Estrasburg. Ell ja ho pot fer a títol individual.
Com pot prosperar el recurs, doncs? ‘S’hauria de deixar clar que no únicament s’han vulnerat els drets de Puigdemont, sinó que s’han alterat les regles del joc democràtic que afecta els quatre milions llargs de catalans que van anar a votar’, explica Bondia. ‘L’única via per a poder conscienciar el TEDH que ha de dictar mesures cautelars és posant en relleu la gravetat dels fets. En la qüestió de la investidura no hi ha cap perill, però hi ha un volum de persones que veuen alterades les regles del joc.’ I ho exemplifica així: ‘Els qui van votar Junts per Catalunya sense saber que es posarien aquestes condicions a la investidura haurien votat Puigdemont? No ho sabem. El govern espanyol va animar Puigdemont a presentar-se i en cap moment no li van dir que necessitaria permís judicial. Per tant, és una causa sobrevinguda que crea el Constitucional el 27 de gener.’
Els passos a seguir
Hem vist que el risc que no prosperi la demanda és alt. D’entrada, cal justificar molt bé la presentació del recurs, i explicar que s’han exhaurit els recursos interns. En aquest sentit, Torrent pot esperar a presentar el recurs que el TC es pronunciï sobre les al·legacions que avui mateix ha presentat el parlament contra els impediments a la investidura de Puigdemont.
Un cop presentada la demanda, en cas que el TEDH l’acceptés a tràmit, l’aplicació de mesures cautelars seria gairebé immediata: trigaria entre vint-i-quatre hores i quaranta-vuit a aplicar-les, és a dir, a obligar a retirar les mesures que el Constitucional ha imposat contra la investidura de Puigdemont. Seria una mesura preventiva abans de pronunciar-se sobre el fons de la demanda, la resolució de la qual trigaria com a mínim uns quants mesos a arribar. Però ja s’haurien aplicat mesures preventives per la vulneració dels drets de Puigdemont.
I si no accepten la demanda? Els riscs
Si no acceptés la demanda, el TEDH preguntaria al demandant (Roger Torrent) si vol presentar igualment la denúncia per la via ordinària, i en aquest cas la resolució judicial també trigaria molt més a arribar.
En cap cas una denegació del recurs afectaria procediments judicials posteriors que poguessin presentar tots els qui denunciïn la justícia espanyola per haver rebut un judici injust en la causa general que hi ha oberta contra l’independentisme i per la qual aquesta setmana tornen a declarar diversos dirigents. Serien procediments que anirien a parar a Estrasburg però que serien tractats de manera totalment independent.
Però hi ha un altre factor de risc, de naturalesa més aviat política. És l’impacte que pot tenir la denegació d’un recurs com aquest, quan es van posant de manifest tot un seguit de vulneracions de drets en el context de la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme.
