El recurs de la fiscalia deixa el camí lliure a Rovira i pot complicar el de Ponsatí

La petició de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol perquè la sedició sigui substituïda per desordres públics agreujats en la causa judicial dels exiliats pot tenir una derivada en el retorn de Clara Ponsatí i Marta Rovira, que segons la darrera interlocutòria de Llarena serien acusades de desobediència, un delicte que no es castiga amb penes de presó. Una vegada es va saber el moviment del Suprem, totes dues van manifestar la voluntat de tornar de l’exili quan fos possible, però si Llarena fa cas de la petició de la fiscalia, tornarà a moure’s el tauler d’escacs i impedirà un retorn amb garanties de Ponsatí, però no de Rovira.

En el recurs presentat per la fiscalia s’argumenta que un cop derogat el delicte de sedició, el delicte que més s’adequa als fets del 2017 que la sentència contra els presos polítics va considerar provats és el de desordres públics. Diu que fets com ara enfrontaments amb la policia, talls de circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb efectes greus en el funcionament de la justícia, i fets d’intimidació i violència sobre les persones i les coses —que dóna per fet que hi va haver a Catalunya durant el 2017— eren castigats abans de la reforma del codi penal i també després. A diferència de Llarena, neguen que els fets hagin estat despenalitzats, i diuen que s’han reconduït a una tipificació penal més benigna.

Per això, demanen que els exiliats que eren processats per sedició siguin processats ara per desordres públics, i que, per tant, quan es tornin a demanar les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí un cop s’hi hagi pronunciat la justícia europea, se’ls reclami per aquest delicte. Els fiscals parlen dels tres exiliats a Bèlgica però en deixen fora Lluís Puig, que ja no era reclamat pel delicte de sedició, sinó pels de desobediència i de malversació, i també Marta Rovira, sense donar més explicacions.

“Per tot això exposat, si s’estima el recurs, cal reformar la interlocutòria exposada, amb l’objectiu únic i exclusiu d’incloure a les ordres de detenció i ingrés a la presó el tipus penal de desordres públics de l’article 557.1 i 2 del codi penal quant als processats rebels, tret de Lluís Puig, al qual se li imputen exclusivament fets constitutius de desobediència i malversació, i de Marta Rovira, la imputació exclusiva per desobediència de la qual compartim“, diuen els fiscals, sense afegir cap més raonament. De fet, aquest és l’únic esment que es fa de Marta Rovira en tot el document.

Quan Rovira va marxar a l’exili suís era encausada per rebel·lió, un processament que s’havia mantingut inalterable fins a la setmana passada, però que si hagués arribat a judici s’hauria convertit en un processament per sedició seguint el camí marcat per Manuel Marchena a la sentència als presos polítics. De fet, com que des del primer moment Suïssa ja va dir que no lliurarien ningú per delictes polítics, el Suprem no va arribar a demanar l’extradició de Rovira i no va fer cap moviment judicial fins ara, quan Llarena ha mogut fitxa arran de l’entrada en vigor del nou codi penal.

El raonament de Llarena va obrir la porta de tornada del retorn de Ponsatí i Rovira, una possibilitat que el recurs del fiscal posa en qüestió, però només en el cas de Ponsatí. En canvi, Rovira no ha de patir per si Llarena fa marxa enrere i fa costat als fiscals amb la voluntat de castigar encara més fort Puigdemont, Comín i Ponsatí.