El racisme és el pitjor verí

Tampoc hem d’oblidar que el racisme és una demostració de la por i de la covardia del racista, que no troba cap argument per posar-se a l’alçada de l’altre, fora de tractar d’estigmatitzar-lo per qualsevol característica irrellevant. Darrere de qualsevol racisme, sempre hi ha un fons de saber que l’altre és, en realitat, millor que el racista, més vàlid. I se n’aprofita del fet que, com a espècie, originalment som gregaris. Pertanyem al nostre clan, al nostre ramat. Mal verí, tot i que, si se’l pot mirar amb serenitat, fa riure. Però sempre no es pot. Recordem els lamentables règims totalitaris i racistes europeus del segle passat. Cal aïllar als racistes i deixar-los en evidència.

No és cap tonteria, aquest inici sobtat del segle XXI. Bé, no exactament inici perquè ja en som a les acaballes dels anys 10, però si que en portem més de crisi brutal que no pas d'”alegries expansives” com les dels 90s i 2000.
Racisme i xenofòbia -sinònims, que de raça només n’hi ha una, però de maneres de ser i de viure una pila- que es desfermen amb una tranquil.litat absoluta, que les tecnologies actuals permeten sota més impunitat i disfresses que mai, sexologia salvatge que “normalitza” explotacions tan antigues com el món, de criatures i de dones, singularment. Que “normalitzen” l’esclavatge com forma de “nova relació laboral”. Té nassos, la cosa.
Racisme anticatalà, que circula amb total “normalitat” en molts ambients cavernaris espanyols, però que s’origina, sobretot, en l’aversió a la diferència cultural i lingüística i a no voler admetre que no som el poble ric i igualitari que volen imaginar que som. Que nega l’evidència de la pobresa catalana, crònica i sagnant.
Racisme també interior, en aquest terreny, perquè devem ser de les poques nacions del món amb molts ciutadans practicant l’autoodi a la pròpia pàtria natural i vivint còmodament un escenari de dependència de la que t’escarneix dia a dia.
Sort en tenim de l’hegemonia ,encara , de la compassió (patir amb l’altre). Que ens duri. Retardarem tant com voldrem l’aparició dels nostres Aznar, Rajoy, Rivera, Le Pen, Wilders, Trump, Farage, Putin,….

Després del que ha passat a Quebec hom podria pensar que si obrim les portes als refugiats, hi haurà violència, però és exactament al revés. Només obrint el nostre país a la gent que pateix podrem sentir-nos orgullosos de la nostra humanitat i si hi ha algun ximple , d’aquí o de fora, que respon amb violència, s’ha de tractar policialment i aïllar aquesta individus i jutjar-los severament. I això perquè no només és un acte de violència més sinó que també és un atemptat a la pau social i a la seva cohesió. Per tant és totalment intolerable que hi hagi polítics que es dediquin a menystenir els atacs racistes i dir que no tenen cap importància com acostuma a fer Albiol. Ja és curiós que ara digui que els atacs que ha patit la regidora són mínims quan ell mateix va fer mans i mànigues per tal que el jove que treballava a Diagonal Mar que l’havia insultat, tot i que es va disculpar després, perdés la seva feina. Polítics com ell o com Trump no haurien de tenir mai més cap mena de responsabilitat de govern, perquè atien la violència xenòfoba. Recordem l’eslògan del polític del PP a l’última campanya municipal: netejarem Badalona, i no es referia a una campanya per la neteja integral de la ciutat, precisament.
A la propera República, hauríem de tenir un ministeri que s’ocupés d’aquestes tasques relacionades amb l’àmbit policial i amb al d’afers socials.

Els fets denunciats per la regidora Taleb són greus.
Aquestes agressions són una petita mostra de les que reben molts veïns, i sobretot veïnes, del mateix origen i fe.
Els discursos i la política de García Albiol van perjudicar la convivència i les conseqüències encara perduren.

Ara bé: per què es denuncia des del partit i no des de l’Ajuntament? Per què la denúncia acusa directament l’exalcalde quan el masclisme i el racisme depassen de molt un mandat, un partit i una ideologia? ¿La utilització política de la denúncia no resta força a la solidaritat que mereix? ¿L’acusació partidista no esmorteeix la necessària transversalitat de la reivindicació d’una societat més respectuosa amb les dones, els immigrants i els musulmans?

Tot el meu suport a les víctimes del racisme i del masclisme, i també als qui busquen la millor forma de combatre l’odi i la discriminació.

El d’en Josep M. Armengou és l’únic comentari (ni l’editorial) que posa en el sac del racisme la catalanofòbia i els atacs permanents que ens arriben d’Espanya. Aquest ja són normals. Ens hem tornat mesells i això no és gens bo. Ignorant els atacs els silencíem de portes enfora i encobrim aquest fets antidemocràtics propis del feixisme. S’ha diluit allò de cap agressió sense resposta.

On és la força de xoc d’Endavant per respondre? Ah, els temes d’Estat espanyol no els toquen.