El quintet sinistre de jutges que opta a presidir l’Audiència espanyola

Aquell dia el fiscal Javier Zaragoza es va trobar una mica descol·locat, perquè el seu col·lega el fiscal François Molins, procurador general del Tribunal de Cassació de França, li va aigualir la set de venjança contra l’independentisme que la sentència d’un any enrere del Tribunal Suprem contra l’1-O no li havia sadollat. Van coincidir a final del 2020 en una vídeoconferència organitzada pel grup de Ciutadans al Parlament Europeu, i Molins va deixar anar a qui havia estat fiscal en cap de l’Audiència espanyola que a l’estat francès no hi havia “cap jurisdicció particular” com l’espanyola, cap tribunal d’excepció que centralitzés tots els casos qualificats de suposat terrorisme o contra la integritat de l’estat, entre més. L’Audiència espanyola, hereva directa del Tribunal d’Ordre Públic franquista, és una anomalia a la Unió Europea i, malgrat la mala reputació com a òrgan judicial que ha servit per a reprimir adversaris polítics, amb les causes recents contra desenes i centenars d’investigats independentistes investigats per terrorisme, ningú no n’ha exigit ni n’ha assumit la dissolució, que requeriria una majoria absoluta a les corts espanyoles.

Ans al contrari, l’Audiència espanyola es renova, aprofitant l’elecció finalment d’un nou Consell General del Poder Judicial que podrà designar qui en serà el nou president. I entre els candidats a rellevar José Ramón Navarro Miranda (president d’ençà del 2014), es destaca un grup de magistrats molt conservadors, ex-alts càrrecs en uns quants governs del PP, alguns fins i tot amb taques importants en l’expedient, tant en el vessant professional com en el personal.

És el cas d’Enrique López, ex-conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid en el govern d’Isabel Díaz Ayuso. López és un home del Partit Popular, amb càrrec orgànic entre el 2020 i el 2022, impulsat pel partit i col·locat el 2013 pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy com a magistrat del Tribunal Constitucional. Hi va durar un any, fins que va haver de plegar quan fou enxampat embriac i conduint una moto per Madrid, sense casc i havent passat un semàfor en vermell. López va tornar a l’Audiència espanyola, on li va tocar fer-se càrrec del cas Gürtel, del qual va ser apartat pels seus vincles amb el PP. El 2017 va ser promocionat a la sala d’apel·lacions de l’Audiència –màxima instància del tribunal–, creada aquell mateix any.

De vincles, ben estrets, amb el PP també en tenen més candidats a presidir l’Audiència espanyola, com el magistrat de l’Audiència de Madrid Francisco Manuel Oliver Egea, que va tenir uns quants càrrecs en el govern de la Comunitat de Madrid en temps d’Esperanza Aguirre i d’Ignacio González; el darrer, director general de Seguretat, entre el 2013 i el 2015. Després d’anys en jutjats de primera instància, el 2021 va aterrar a l’Audiència de Madrid, on es va fer cèlebre perquè va signar l’únic vot discrepant del tribunal que va absoldre l’artista que havia fet una pintada a la tomba de Franco. En el seu vot particular, Oliver Egea volia condemnar Enrique Tenreiro pels delictes de profanació i contra la llibertat de consciència perquè considerava que havia faltat al respecte del dictador, havia atemptat contra els sentiments religiosos i “havia soscavat la reconciliació”.

Una alternativa a aquests dos magistrats és Juan Pablo González-Herrero, que va signar, juntament amb Enrique López i amb l’actual magistrada del Tribunal Constitucional Concepción Espejel la condemna a tres anys i mig de presó contra Josep Miquel Arenas, Valtònyc, acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les lletres de les seves cançons. Arenas va aconseguir contestar i desautoritzar a Bèlgica la condemna que havien signat aquests tres magistrats de capçalera del PP i no fou mai extradit a la justícia espanyola.

La llista de serveis de González-Herrero és més extensa. Fou designat per la sala penal de l’Audiència espanyola membre d’un tribunal que havia de jutjar el cas Gürtel de corrupció del PP, però se’n va haver d’apartar perquè les acusacions el van recusar, atesos els seus vincles clars amb el partit i amb algunes de les persones acusades. Fins i tot va participar en uns quants cursos de la fundació FAES de José María Aznar. Pocs anys abans, com a membre del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, González-Herrero va donar suport a un polèmic jutge de Sagunt que havia defensat que els jutges del registre civil es neguessin a tramitar matrimonis homosexuals.

Enrique López, Oliver Egea i González-Herrero són la terna de jutges més fidels al PP que opta a presidir l’Audiència espanyola. Però els altres noms que hi ha damunt la taula no se n’allunyen pas gaire. Un és Eloy Velasco, actual jutge de la sala d’apel·lacions del tribunal, que va instruir alguns dels casos de corrupció més importants que afectaven el PP, el casa Lezo i el cas Púnica, fins que el va substituir Manuel García Castellón. Velasco fou un alt càrrec de la Generalitat presidida per Eduardo Zaplana, com a director general de Justícia, i un dels casos més destacats que va instruir com a magistrat és la causa contra Arnaldo Otegi per enaltiment del terrorisme pel míting que havia fet al velòdrom d’Anoeta el 2004.

I encara un altre candidat a presidir l’Audiència espanyola és la magistrada María Tardón, l’única dona. Va arribar a aquest tribunal d’excepció el 2018, substituint Carmen Lamela, que va passar al Tribunal Suprem, i recentment havia substituït temporalment Manuel García-Castellón al capdavant del jutjat número 6. Fou ella qui va engegar l’ofensiva judicial contra Gonzalo Boye (va ordenar l’escorcoll del seu despatx i del seu domicili) dins l’anomenada operació Mito, investigant-lo i processant-lo pels delictes de falsedat documental i emblanquiment de diners del narcotràfic.