El químic Avelino Corma, un dels científics més internacionals del país, conversa a l’Octubre

Una de les màximes aspiracions d’un científic, acadèmicament, és ésser membre de la Royal Society britànica, la societat científica més antiga del món. El químic Avelino Corma (Moncofa, 1951), tot i no ésser britànic, des del 2012 en forma part gràcies a una carrera científica de referència començada a la Universitat de València i que l’ha portat per mig món. Després de molts anys fora, quan va tornar al país es va reincorporar al capdavant de l’Institut de Tecnologia Química de València, un centre mixt del CSIC i la UPV.

Corma és el convidat d’avui (19.00) a les Converses de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, una de les activitats incloses en el programa Espai Ciència patrocinat per l’Institut d’Estudis Catalans, Acció Cultural del País Valencià i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb el suport del CSIC.

El professor Juli Peretó, coordinador de l’Espai Ciència, destaca tant la importància del convidat, ‘un dels científics més citats en la bibliografia pels seus treballs’, com del seu institut, ‘un model de funcionament d’institut de recerca públic’. La seva investigació s’ha centrat en la creació de materials amb noves aplicacions industrials, com ara catalitzadors i processos catalítics sostenibles en el camp del refinament d’hidrocarburs i dels derivats de la biomassa. En aquest sentit, l’Institut de Tecnologia Química s’ha destacat per una capacitat d’interacció amb la indústria molt gran, tant amb la petroquímica com amb l’anomenada ‘química verda’, la química més respectuosa amb el medi.

‘Una de les seues especialitats ha estat la investigació dels zeolites, uns minerals que es troben a la natura amb unes porositats moleculars molt característiques’, comenta Peretó: ‘Ell va contribuir de manera molt important a desenvolupar mètodes per a fabricar-ne d’artificials que tinguin unes propietats diferents de les que tenen les naturals, i això ha tingut moltes aplicacions.’

De les seves investigacions, de la seva trajectòria professional i del finançament de la ciència al nostre país, entre més temes, en parlarà en la conversa d’avui, que com l’anterior té un format radiofònic, sense ser ràdio: ‘Un programa de ràdio sense ràdio vol dir que enregistrem la conversa com si fos en un estudi, però amb públic, i després el pengem a la web’, explica Peretó. ‘Simbòlicament, volem representar que no estem sense ràdio.’ Per això la persona que el condueix és justament una ex-treballadora de Ràdio 9, la periodista Reis Juan.