22.01.2022 - 21:50
Fa vint anys, el Quidditch passava dels llibres de Harry Potter a les pantalles de tot món amb l’estrena als cinemes del primer film de la mítica saga. Allò que pocs s’imaginaven és que un esport ple de màgia i caracteritzat per escombres voladores podria acabar prenent forma a la vida real entre els muggles –els qui no tenen sang de bruixot, segons les novel·les. Però va passar i Catalunya va ser un dels territoris pioners de desenvolupar-lo i, tal com expliquen els jugadors, amb els anys ha passat de ser un joc d’exhibició a tot un esport.
Actualment, a Catalunya hi ha prop d’un centenar de jugadors i quatre equips: els Barcelona Eagles, els Bocs Folls de Manresa, els Draco Dormiens de Terrassa i els Nightmare Grims de Tarragona. A més, Catalunya també té una selecció pròpia que participa en totes les competicions internacionals. En el darrer campionat europeu, de fet, van vèncer la selecció espanyola en el partit que tancava el torneig.
Com es juga al Quidditch?
Les normes del Quidditch, així com tot en l’univers de la màgia i la fantasia, són ben complexes. En les novel·les, dos equips de set bruixots, muntats en escombres voladores, han de marcar gols en els cercles rivals mentre l’equip contrari ho mira d’evitar de diverses maneres, i no sempre amb esportivitat. Els amants de l’univers de Harry Potter també deuen recordar la papallona daurada, una pilota especial que posa fi al partit amb 150 punts de cop per a l’equip que la captura.
Adaptar un esport sorgit en el món de la fantasia a una versió més terrenal ha estat tot un procés, tal com explica el president de l’Associació Catalana de Quidditch, Martí Sala: “Al començament, el Quidditch intentava de ser tan fidel a les pel·lícules com fos possible. De mica en mica ha anat prenent més forma d’esport que no pas de recreació i ha deixat enrere alguns elements dels films.” Sala posa d’exemple les escombres i les capes: “Les escombres eren de fusta i es trencaven amb els contactes, per això les vam substituir per tubs de PVC. Els jugadors també es vestien amb capa, però era perillós de començar a placar gent amb una tela de roba lligada al coll”.
Tot i les seves arrels, no cal ser un afeccionat de l’univers Harry Potter per a jugar-hi. Així ho defensa Eduard Vázquez, jugador dels Barcelona Eagles, que destaca que malgrat els seus orígens, el Quidditch no és res més que un esport. “No ens definim com a fans de Harry Potter, encara que tampoc li fem lletjos. Un cop et poses a jugar i has de fer tres esprints seguits, per molt aficionat que siguis, si no t’agrada l’esport, no t’hi endinsaràs.” També parla d’alguns elements que considera que estigmatitzen l’esport. “Córrer amb escombres entre les cames, cosa que és polèmica dins el Quidditch mateix, no ens ajuda gaire, però l’entrebanc principal que ens trobem perquè ens respectin és que no es valoren els esports minoritaris.”
Com apareix, a Catalunya?
Catalunya va ser un dels territoris pioners al món en el desenvolupament d’aquest esport. Tal com explica Vázquez, l’origen és a les xarxes socials: “A Catalunya tot va començar fa vuit anys quan l’Alba Arrieta, una jugadora, va crear un esdeveniment a Facebook per a jugar a Quidditch a Barcelona. Ens vam trobar un grup de gent que vam passar-nos tota la tarda jugant, cadascú a la seva manera. No teníem por d’arriscar-nos a provar una cosa nova.”
Aquella trobada va ser la llavor del primer equip de Quidditch dels Països Catalans i un dels primers a Europa, els Barcelona Eagles, que ha representat el país en les competicions internacionals que s’han anat fent aquests darrers anys.
Catalunya contra Espanya: una rivalitat sana al Quidditch
A mesura que l’esport ha anat creixent, s’ha anat institucionalitzant i s’han anat creant competicions. Les més importants per seleccions són els Jocs Europeus i la Copa del Món. Com a sòcia fundadora de l’Associació Internacional de Quidditch, Catalunya sempre ha tingut representació en aquestes competicions de manera independent a Espanya, una situació ben normalitzada dins aquest esport.
“Ens omple d’orgull el fet de ser una de les primeres seleccions que ho aconsegueix, sobretot veient uns altres esports que ho volen i no els ho han permès”, explica Vázquez. “Anem creixent, ara mateix hi ha molta col·laboració entre les seleccions de Catalunya i Espanya. Al cap i a la fi, som veïns. S’hauria de tenir aquesta relació de cooperació també en més àmbits, perquè som germans; aquest és el nostre sentiment.”
Tot i l’ambient sa que es respira, Sala explica que els enfrontaments directes entre Catalunya i Espanya no deixen de ser partits especials. “Es porta el recompte des del començament dels temps de quants partits ha guanyat cadascú en enfrontaments directes. Estem empatats, tres a tres. El darrer va ser l’últim partit de l’europeu a Alemanya i el vam guanyar.”
Un esport obert a tothom
Un dels valors de què presumeixen els jugadors de Quidditch a Catalunya és la seva inclusivitat. De fet, en el reglament mateix s’especifica que és un esport mixt que respecta totes les identitats LGBT. Així ho explica Sala: “Vam voler crear un esport en què tothom s’hi sentís convidat i a gust. Que ningú no se sentís discriminat per com és o com se sent.”
En aquest sentit, han causat una controvèrsia especial algunes declaracions de l’autora dels llibres, l’escocesa JK Rowling, acusada d’haver fet comentaris trànsfobs a les xarxes socials. “No devem res a l’autora, de fet es va inventar el Quidditch de manera absurda. Va crear un esport tan complex com fos possible per a parodiar-lo, per dir que els esports no tenien sentit. Nosaltres hi hem fet els canvis imprescindibles perquè s’hi pugui jugar. El fet que juguem seriosament al Quidditch és el primer pas en què ens distanciem de l’autora”, opina Vázquez.
