Allò que segur que no farà Sánchez

El 2 d’octubre de 2016 Pedro Sánchez va dimitir com a secretari general del PSOE després d’haver-se refusat a facilitar la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció. Un cop encapçalat per Susana Díaz, però sobretot avalat pels poders econòmics i mediàtics espanyols, el va fer saltar de la direcció del partit. El 29 d’octubre de 2016 Rajoy sortia investit gràcies a l’abstenció de 68 diputats del PSOE, que eren tots menys quinze, entre els quals hi havia bona part del PSC i el PSIB, a més de noms rellevants com ara Margarita Robles.

Els mateixos que no volien que el PSOE facilités la investidura de Rajoy l’any 2016, amb una votació contra natura, no volen que ara Sánchez governi amb Podem, perquè en sortiria un govern massa a l’esquerra i més partidari de la plurinacionalitat que no estan disposats a acceptar. Els poders fàctics han posat línies vermelles a Pedro Sánchez i aquest no està disposat que li tallin el cap per segona vegada. Per tant, ha fet tant com ha pogut per humiliar Podem i ha menystingut els independentistes durant tot l’esperpèntic procés de negociació de la investidura. No ha aconseguit l’abstenció del PP ni de Cs, l’opció preferida de l’establishment, però finalment ha aconseguit el cap de Pablo Iglesias, que podrà oferir amb safata a la CEOE. La decisió d’Iglesias deixa Sánchez sense excuses per a fer un govern de coalició, tot i que el dirigent del PSOE li ha advertit que serà ell el qui decidirà els ministres.

Iglesias s’ha immolat per la situació desesperada de Podem, que, en plena caiguda electoral, té pànic d’unes noves eleccions. Un pànic que també té l’independentisme, però per uns altres motius. L’independentisme majoritari no vol noves eleccions per la por que governi el tripartit PP, Cs i Vox. És aquesta por de l’extrema dreta la que va mobilitzar el vot cap a ERC i el PSC a les passades eleccions espanyoles, que va perjudicar les expectatives de Junts per Catalunya. Però ERC no vol jugar-se-la una segona vegada i veure’s superada pel PSC a Catalunya i, per tant, encreua els dits perquè finalment hi hagi acord entre el PSOE i Podem. En el cas de Junts, un acord d’aquestes característiques faria més digerible una abstenció que defensen el PDECat i els presos polítics. Els dirigents de Junts per Catalunya estan majoritàriament en favor del no, però només l’ha defensat a pit descobert el president Quim Torra.

Sánchez no oferirà a l’independentisme res que justifiqui el suport a la investidura o que l’hi faciliti amb una abstenció perquè sap que el té de franc. No solament no oferirà res sinó que cal veure què farà durant la pròxima legislatura si governa. La teoria del mal menor s’imposa entre l’independentisme, que ho fia tot a un diàleg incert sense agenda i amb línies vermelles que exclouen l’autodeterminació. Perquè Sánchez no ha dit què ofereix a Catalunya, però sí que ha deixat molt clar què no farà: acceptar un referèndum d’autodeterminació i reconèixer el caràcter polític dels presos. I si la resposta a la sentència del Suprem se surt d’allò que ell considera acceptable, tornarà a aplicar el 155.

L’Advocacia de la Generalitat no veu conflicte d’interessos de Puig en el decret de l’IVF. L’Advocacia de la Generalitat considera que ‘no procedia’ que el president de la Generalitat, Ximo Puig, s’abstingués en la votació del decret que donava les garanties legals per a l’operació de l’IVF amb Grupo Zeta que afectava l’1,2% de les accions del president en la capçalera Mediterráneo. L’informe, demanat pel Consell aquesta mateixa setmana arran de la polèmica que l’envolta, indica que, com que es tracta d’una norma de caràcter general que afecta totes les operacions de l’IVF i no sols la que es posa en qüestió, el president no tenia cap obligació d’abstenir-se en la votació. D’aquesta manera, els advocats de la Generalitat han coincidit amb el criteri defensat fins ara per Mónica Oltra davant la premsa. Avui ha tornat a insistir-hi en la mateixa conferència de premsa i ha recordat que el decret es va començar a gestar sis mesos abans l’IVF no rebés l’oferta de Prensa Ibérica per a comprar-li el deute de Grupo Zeta. Per la seva banda, el president ha assegurat avui que és l’IVF qui ha de comparèixer a les Corts, mitjançant el director, Manuel Illueca, que ho ha sol·licitat, perquè va ser qui va prendre la decisió. ‘L’IVF pren autònomament les seves decisions, no el president’ ha indicat Puig. Malgrat considerar que malgrat que és tot aclarit, ‘si hi ha cap qüestió més a aclarir, s’aclarirà’.

Carlos Mazón, nou president de la Diputació d’Alacant. El popular Carlos Mazón ha estat elegit president de la Diputació Provincial d’Alacant, amb el suport decisiu de Ciutadans. Així es converteix en el cinquè president popular consecutiu, que governen la corporació provincial d’ençà del 1995. L’elecció de Mazón ha sigut en el ple de constitució de la institució, al qual han assistit 700 convidats, entre els quals el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el número dos del PP a Espanya, Teodoro García Egea. Mazón ha rebut els vots favorables del PP i Ciutadans –un total de 16–, pels 14 del socialista Toni Francés, i el vot de Gerard Fullana, de Compromís, que s’ha votat a si mateix. El nou president de la institució provincial ha allargat la mà a l’oposició per trobar punts de trobada i consensos i al Consell per evitar les ‘discrepàncies’ en ‘la ferma defensa dels interessos de la província’. Mazón és el cinquè polític del PP que presideix la Diputació de manera consecutiva, després de Julio de España (1995-2003), José Joaquín Ripoll (2003-2011), Luisa Pastor (2011-2015) i César Sánchez (2015-2019).

Més per Mallorca i Compromís s’integren al grup d’Esquerra Confederal al Senat. El senador Vicenç Vidal, de Més per Mallorca, i el senador Carles Mulet, de Compromís, s’integraran al Senat espanyol en el Grup d’Esquerra Confederal, un grup propi format al costat d’En Comú Podem, Endavant Andalusia, i Més Madrid, a més d’En Marea, perquè espera per a demà la incorporació del seu senador designat recentment. Més per Mallorca ha descartat d’aquesta manera entrar al grup d’Esquerra Republicana al Senat, amb qui sí que va ajuntar-se per a les eleccions autonòmiques. El portaveu de Compromís, Carles Mulet ha explicat que pretenen aglutinar a forces progressistes d’implantació autonòmica. Amb la creació d’aquest grup també han evitat haver de compartir espai, temps i recursos en el Grup Mixt amb grups de dreta. El càrrec de portaveu del grup serà rotatòria entre tots els membres, i el primer a assumir-la serà Mulet a l’agost. Ha destacat que ‘la creació d’un grup propi per a totes les esquerres territorials serà sens dubte un punt d’inflexió per a fer visible la mateixa pluralitat de l’Estat i de l’esquerra’.

Espot vol tancar el pacte d’estat sobre Europa al setembre. El cap de govern impulsarà les setmanes vinents les converses amb els grups parlamentaris de l’oposició per tancar un pacte d’estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea, que li agradaria de poder signar al setembre amb el màxim consens. Xavier Espot assegura que s’atendran les demandes del PS i Terceravia. L’executiu vol reprendre les negociacions amb Europa a l’octubre amb el màxim consens polític intern i per això Espot es posarà en contacte abans de final de mes amb els dirigents de PS i Terceravia. La intenció és estructurar un document que espera que les forces parlamentàries signin al setembre. El cap de Govern, Xavier Espot, assegura que la intenció és incorporar les demandes que faci l’oposició. El pacte d’estat és un dels objectius immediats en el calendari de treball sobre l’acord d’associació, que a l’estiu no s’atura del tot. Es mantindran intercanvis tècnics entre experts sectorials amb els serveis de la Comissió Europea. Amb la represa de les negociacions prevista per a la setmana del 7 d’octubre, també es posarà damunt la taula el calendari de converses de l’any vinent.

LA XIFRA
Un de cada quatre consistoris de les Illes és governat per una dona. Menorca se situa capdavantera amb cinc dels vuit municipis regits per una batllessa. Eivissa ara mateix només té una batllessa enfront de quatre batles. I Mallorca té, per cinquanta-tres municipis, deu batllesses. Quatre, de fet, revaliden el mandat. És el cas d’Algaida, Andratx, Esporles i Porreres.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de juliol de 1979 les columnes guerrilleres del FSLN entraven a Managua, capital de Nicaragua, rebudes per milers de persones eufòriques. Després d’un mes d’ofensiva i de vaga general que havia paralitzat el país, queia el dictador Somoza i triomfava la Revolució Sandinista.