20.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.01.2023 - 21:43
Les negociacions pel pressupost de la Generalitat continuen encallades. Fonts del govern diuen que, ara per ara, l’únic punt que impedeix de tancar l’acord del pressupost amb el PSC és el quart cinturó, una autovia projectada el 1966, construïda a pedaços i amb partidaris i detractors. ERC i el PSC parteixen de postures allunyades, però el govern admet que caldrà buscar un punt intermedi i que, per tant, tant el PSC com ERC hauran de cedir en les seves posicions.
El pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona de 1966, en ple desenvolupisme franquista, preveia que en un futur la població de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental i l’Occidental, el Maresme, el Baix Llobregat i el Penedès arribarien a una població de sis milions i mig d’habitants. D’acord amb aquest pronòstic, projectava tot d’infrastructures i urbanitzacions sobre territori agrícola i forestal per a aquest creixement. Un dels projectes que posava sobre la taula era la construcció de l’anomenat quart cinturó, o B-40, una autovia entre el nord del Baix Llobregat i el Vallès que havia de ser una alternativa a la AP-7. Actualment, només hi ha construïts set quilòmetres –que no són connectats entre ells– dels cinquanta-dos prevists inicialment. Són els que van d’Abrera a Olesa de Montserrat i de Viladecavalls a Terrassa. Entre tots dos hi ha un tram que va d’Olesa de Montserrat a Viladecavalls que va començar a construir-se el 2007, i les obres encara no han acabat. A banda, al final de tot el traçat projectat, hi ha l’autovia entre Mataró i Granollers (C-60), construïda per la Generalitat el 1995.
Dimarts, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va dir que havien arribat a un punt d’acord amb el PSC sobre l’aeroport de Barcelona, una de les altres demandes dels socialistes, i que el govern havia enviat una proposta sobre la B-40 –que no va detallar– per a tancar l’acord. Els socialistes demanen que la Generalitat i l’estat espanyol acordin el finançament i l’execució de les obres del tram del quart cinturó que connectaria Terrassa i Sabadell, projectat al Pla específic de mobilitat del Vallès. Aquesta obra donaria continuïtat al tram en obres entre Abrera i Terrassa, i a la ronda de Terrassa, amb un recorregut de vora deu quilòmetres. Connectaria els barris del nord de Terrassa amb els del nord de Sabadell des de la B-122 a Terrassa fins a la B-124 a Sabadell, i deixaria la possibilitat de continuar allargant el quart cinturó en el futur. A més, aquesta nova carretera tindria un enllaç amb la C-58c en el seu extrem nord i un enllaç directe amb la B-124 pel riu Ripoll.
El pla de mobilitat es va aprovar el febrer del 2021, amb Damià Calvet com a conseller de Territori (Junts). Però d’ençà de la sortida de Junts del govern, el conseller és Juli Fernàndez, ex-batlle d’ERC de Sabadell, que sempre s’ha mostrat en contra d’aquesta infrastructura pels efectes que tindria en el parc agrari de Sabadell i el torrent dels Colobrers, al parc fluvial del riu Ripoll. Aquesta mateixa setmana, Fernàndez defensava que la continuïtat natural del tram de la B-40 que va fins a Viladecavalls no és el tram d’autovia que demanen els socialistes, sinó la C-58. Com a alternatives, proposava de “connectar Castellar del Vallès amb la C-58, millorar la connexió entre Sabadell i Terrassa o alliberar el trànsit de dins de Terrassa”. També va reclamar d’augmentar la quota de transport públic, especialment entre el Vallès Oriental i l’Occidental.
El conflicte ve de lluny. Històricament, les seccions vallesanes d’ERC han estat al costat d’entitats ecologistes com l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), que amb altres organitzacions va impulsar la Campanya Contra el Quart Cinturó ara fa trenta anys. “És incomprensible que avui dia, amb la situació ambiental i climàtica que tenim, encara hi ha qui s’atreveixi a reclamar aquesta autovia”, lamenta Isidre Soler, un dels portaveus de la campanya. Critica que el quart cinturó no resoldria res des del punt de vista de la mobilitat, però que seria la porta d’entrada per a la urbanització d’espais naturals. “Per a descarregar el Vallès ja hi ha l’Eix Transversal, que fa la funció de bypass perquè els vehicles que van cap a Europa no hagin de passar per la conurbació de Barcelona”, insisteix.
Els socialistes, per contra, diuen que la infrastructura té el suport dels ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès –governats pel PSC– i de Terrassa, amb l’ex-socialista Jordi Ballart com a batlle. També té el suport del Consell Comarcal del Vallès Occidental, presidit pel batlle de Castellar, i d’unes quantes organitzacions empresarials vallesanes, amb la patronal Cecot i les cambres de comerç de Sabadell i Terrassa al capdavant. Al maig, el teixit empresarial es va concentrar a peu d’obra de la B-40 a Viladecavalls per reclamar que es completessin les obres del tram que permetria de connectar directament Terrassa amb Abrera. Denunciaven la successió d’ajornaments en l’execució de l’obra, la qual reclamen amb l’argument que milloraria l’activitat logística i la mobilitat viària i que ampliaria el radi d’activitat econòmica.
El govern espanyol s’ofereix a pagar-ho amb diners de la disposició addicional tercera
Aquest estiu, el govern espanyol va escenificar el compromís amb el quart cinturó en un acte al Consell Comarcal del Vallès Occidental en el qual van participar la ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, i els batlles de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès. Malgrat que inicialment la Generalitat havia confirmat la seva presència, finalment no hi va haver cap representant del govern, com a protesta per la manca d’inversió en infrastructures a Catalunya.
A l’acte es va presentar una proposta de conveni per a ampliar la B-40 enllaçant-hi Terrassa, Castellar i Sabadell, però que no definia ni traçat, ni calendari, ni pressupost. Sí que incloïa el compromís que seria el govern qui en decidiria el traçat, d’acord amb els municipis implicats, i que es pagaria per mitjà de la disposició addicional tercera de l’estatut, que acumula un dèficit històric d’incompliments.
Un projecte sense consens al Vallès
Per molt que el PSC esgrimeixi el suport al quart cinturó dels ajuntaments implicats i de les entitats empresarials, no es pot dir que al Vallès hi hagi un suport unànime al projecte. Les manifestacions contra el quart cinturó dels anys noranta van ser les més majoritàries de Sabadell i Terrassa fins a les mobilitzacions independentistes del 2017, i la Campanya Contra el Quart Cinturó està convençuda que podria tornar a demostrar la força al carrer si el govern s’acaba empassant el gripau per aprovar el pressupost.
“El nivell d’oposició que hi ha al territori és molt gran, digui el que diguin els alcaldes”, diu Isidre Soler, portaveu de la campanya, que està convençut de la força per a aturar el projecte, més encara amb el creixement de la consciència climàtica. “El territori no deixarà que es faci, i les institucions europees tampoc. Va en contra de totes les directrius europees a favor d’apaivagar l’emergència climàtica”, afegeix.
