El blocatge

Bloomberg és segurament el servei informatiu econòmic més important del món. Els informes i les notícies que elabora les llegeixen amb lupa tots els centres de poder del món. Té una capacitat de titular bé que és llegendària. En un món com l’econòmic, on el temps compta tant, un bon titular és el tot. Despús-ahir va destacar molt la votació del Parlament de Catalunya, amb un titular diferent dels habituals de la premsa estrangera: ‘Catalonia Approves Plan to Secede From Spain Amid Deadlock’. És a dir, ‘Catalunya aprova el pla per a separar-se d’Espanya, enmig del blocatge[a Madrid]’.

‘Enmig del blocatge’ és, efectivament, una expressió ben encertada. I relacionar els dos conceptes ho és encara més. PP i Ciutadans no poden formar un govern estable i Mariano Rajoy no sap ni tan sols si es presentarà a la investidura, malgrat l’encàrrec de Felipe VI. I l’alternativa no és possible sense el vot d’ERC i el PDC. És a dir, sense el referèndum. Òbviament, sempre hi ha la possibilitat que s’entenguen PP i PSOE, però això, que seria una partida completament diferent i molt interessant per a nosaltres, no sembla pas possible a curt termini. Unes terceres eleccions al novembre, doncs, comencen a albirar-se com una possibilitat imaginable. De moment això: imaginable.

Fa unes poques setmanes va estar per Barcelona Javier Pérez Royo, per fer la conferència inaugural de la Universitat Progressista d’Estiu. Pérez Royo no és sospitós ni de revolucionari ni d’independentista. I potser per això les seues paraules van causar tant d’impacte. Va descriure l’estat espanyol com un estat extremadament afeblit, fins a un punt que ni nosaltres mateixos no en som conscients. Amb una monarquia que penja d’un fil i que té una prova de foc en aquestes converses per a formar govern. Amb un sistema de partits col·lapsat i incapaç de fer acords. Amb un sistema judicial pervertit i desacreditat –va dir que la sentència del Constitucional contra l’estatut havia estat el cop d’estat real. Amb una societat corrompuda i rosegada per irregularitats constants. I amb la incapacitat de negociar res. Ni un possible acord per al referèndum català ni tan sols un pacte per a fer govern a Madrid. I tot plegat, en un moment d’un envit constitucional tan gros com és el procés de Catalunya cap a la independència.

Vist així, ‘el blocatge’, dit a la manera de Bloomberg, és evident que és una altra de les peces importants que hem de valorar amb molta cura i seguir-ne l’evolució de prop. Perquè ningú no pot discutir que com més afeblit estiga l’estat espanyol més oportunitats hi haurà per a nosaltres.