El punt fort d’ERC pot ser també el seu gran perill electoral

ERC insisteix que ha arribat la seva hora de guanyar unes eleccions catalanes i, segons els sondatges, voreja la victòria. Aquests darrers anys ha aconseguit d’erigir-se en una força central. Pere Aragonès així la presenta reiteradament. A Madrid han estat capaços d’arribar a acords amb el PSOE, i a Catalunya diuen que són els únics capaços d’ésser frontissa amb JxCat, ERC, la CUP i els comuns, i fins i tot proposen de reunir-los tots en un govern de coalició, encara que la resta ho refusi. La centralitat porta a guanyar eleccions, però també té un preu. Eixamplar les costures pot voler dir que allò que guanyes per una banda ho perds per una altra. I segons el darrer sondatge del Centre d’Estudis d’Opinió, ERC es troba en una cruïlla en aquesta campanya. Un gran volum dels enquestats que encara no sap què votar dubta entre la butlleta d’ERC i una altra. És un bon tros del pastís electoral, perquè encara hi ha molts indecisos (un 33,7% del total) i gairebé un terç d’aquests indecisos sospesa votar Aragonès o una altra candidatura. Són, concretament, vuit punts, que dit així sembla poc, però és molt. Equival, aproximadament, a la intenció directa de vot que obté JxCat.

El cas és que la majoria d’aquests indecisos no sap si votar ERC o JxCat (un 7,3% del total dels que dubten), ERC o CUP (4,3%), ERC o PSC (4,3%), ERC o comuns (4,0), o ERC o altres candidatures (3,8%). Partim de la base que aquests electors acabaran de decidir-se durant la campanya. De manera que el que faci Esquerra aquests dies pot ser clau perquè es decantin per uns o per uns altres. I aleshores, el dubte: ERC pot anar a buscar els independentistes indecisos sense perdre els que no saben si votar-los a ells o als comuns o al PSC? Aquesta és la pregunta. Perquè Aragonès té Laura Borràs frec a frec, en una mena d’empat tècnic, segons el CEO. El pronòstic és que guanyaria amb 34-35 escons, mentre que Junts n’obtindria 32-34. Per darrere, hi hauria el PSC amb 26-29. Cap on tirar, doncs?

En el millor dels casos per a ERC, podria guanyar les eleccions agafant dubtosos d’aquí i d’allà. Ja fa un temps que el CEO mateix va retratant com Esquerra amplia l’electorat reunint cada vegada menys independentistes i més federalistes. Aquesta vegada, el sondatge indica que només un 51,5% dels qui asseguren que votaran ERC voldria que Catalunya fos un estat independent, mentre que un 36,4% preferiria que es convertís en un estat dins d’una Espanya federal i un 8,5% que es mantingués com una comunitat autònoma. Dit d’una altra manera, gairebé la meitat de l’electorat d’ERC no voldria idealment la independència. És l’únic partit capaç d’aglutinar una diversitat tan gran en quantitats tan altes de votants. Si es compara amb la resta de forces independentistes, la diferència és enorme. La majoria aclaparadora dels electors de Junts i de la CUP vol la independència: un 90,3% i un 92,9%, respectivament.

No hi ha cap altre partit que es trobi en una situació així, tot i que és veritat que el PSC també té l’oportunitat d’aconseguir un bon pessic d’indecisos. A banda del 4,3% dels dubtosos que no sap si votar Aragonès o Salvador Illa, un 3,2% considera votar Illa o Jéssica Albiach i, un 2,7%, Illa o altres candidatures.

Però tornem a Esquerra. Han dissenyat la “via àmplia” cap a un estat independent. És un dels lemes que els acompanya en aquesta campanya, potser per passar pàgina del gastat “eixamplar la base”. Sembla clar que el context actual els permet de compartir el trajecte amb un electorat divers, en part també perquè, un cop desterrat el famós “tenim pressa”, no han fixat cap horitzó concret per a materialitzar una independència que no era tan a prop com ho semblava l’octubre del 2017. A més, les divergències estratègiques dins el bloc independentista han fet inviable fixar un full de ruta compartit. No hi haurà un trencament amb Espanya a curt termini i, en canvi, som en un període indefinit de gestió de l’autonomia. Un període que facilita que ERC eixampli fronteres per la banda esquerra no independentista.

S’ha de tenir en compte també que una cosa és allò que voldrien els enquestats que fos Catalunya, i una altra lleugerament diferent és què responen quan se’ls pregunta directament si volen que sigui un estat independent. I aquí, un 72,1% dels votants d’ERC respon que sí, i un gens menyspreable 20,6% respon que no. I ara centrem-nos en aquesta darrera dada. Si, amb el temps, el partit d’Aragonès i Oriol Junqueras fa dubtar els del no i els decanta cap al sí, es podrà dir que el famós eixamplament de la base funciona. Però, alhora, pot ser que perdi una part dels independentistes més convençuts. En l’elaboració de les llistes ja ha passat. Demòcrates de Catalunya, per exemple, ha optat aquesta vegada per presentar-se a les eleccions amb Junts. De manera que, en vista del 14-F, la pregunta és si aquesta estratègia és compatible amb el fet que ERC quedi davant de JxCat o els pot tornar a fer perdre la presidència de la Generalitat.

És curiós que la majoria dels enquestats té clara la resposta. L’electorat de gairebé tots els partits està convençut que les eleccions les guanyarà ERC. Però hi ha dues excepcions. La primera: la majoria dels qui pensen votar el PSC o bé no saben pronosticar qui guanyarà o bé opten per Aragonès. La segona: els de Junts. No són pocs els votants de Borràs que també creuen que s’imposarà ERC, però, potser perquè el 21-D ja van aconseguir el que semblava impossible, la majoria dels electors de Junts estan convençuts que quedaran primers. Falten encara molts dies de campanya per saber què passarà. I cada moviment compta.

La fotografia

No hi ha cap dubte que la fotografia del dia són en realitat dues, perquè no poden estar junts: la dels set presos polítics homes sortint de la presó dels Lledoners i la de Dolors Bassa sortint del centre penitenciari del Puig de les Basses. A Carme Forcadell encara no li han concedit el tercer grau i, a més, es troba en confinament a la presó de Wad-ras per un brot de la covid-19, segons fonts d’ERC. La resta de presos agafaran protagonisme en campanya i ajudaran a mobilitzar els electorats d’ERC i JxCat. Aquest vespre, Oriol Junqueras i Raül Romeva intervenen en un acte d’Esquerra a Badalona, i Jordi Turull i Josep Rull, en un altre de Junts a Reus. Jordi Sànchez i Joaquim Forn participaran demà en un acte a l’Arc de Triomf de Barcelona i ERC també preveu que Bassa participi en la campanya els dies vinents. Des de la barcelonina plaça del Rei, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet una crida a omplir les urnes de “paperetes sobiranistes”. Més tard, en un piulet, Josep Rull ha retratat l’emoció del retrobament familiar: “He anat a buscar els nens a l’escola per anar a dinar junts. Ells no ho sabien. Ni s’ho esperaven. La cara de sorpresa i de felicitat que han fet és indescriptible. Uns records màgics en aquesta captivitat infame.”

La frase

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha decidit que les eleccions seran el 14-F tant sí com no. Encara ha de fer pública la sentència, però la fiscalia sí que ha exhibit els seus arguments: “L’única novetat que ha passat és que hi ha hagut un significatiu increment del nombre de contagis propis de l’alta variabilitat de la pandèmia, cosa que era notòriament previsible en el moment en què es van convocar les eleccions.”

La xifra

En les campanyes habituals, el nombre d’assistents als mítings permetia de prendre el pols a les bases dels partits. Però aquesta vegada, amb les cabudes limitades i la gran quantitat d’actes que es fan en platós, és molt difícil. Una alternativa pot ser veure quants espectadors segueixen els actes per YouTube. En l’inici de campanya, el PSC és qui en va tenir més: 4.861 visualitzacions a quarts de deu de la nit. El seguien JxCat (2.521), ERC (2.328), el PDECat (1.051), la CUP (909), els comuns (772) i el PP (495). Ciutadans en va comptabilitzar un miler entre els qui els seguien per YouTube i els qui hi participaven per Zoom i, aquest vespre, el vídeo de l’acte tenia 2.882 visualitzacions.