22.09.2015 - 06:00
«La selecció natural… no preveu el futur. No té visió, no planifica, no veu. Si de cas es pot dir que compleix la funció d’un rellotger de la naturalesa, és la d’un rellotger cec.»
Richard Dawkins, The Blind Watchmaker, 1986
Estàs llegint aquestes paraules a través de dos òrgans tan complexos i exquisidament dissenyats que superen en molts aspectes qualsevol càmera dissenyada per l’ésser humà: els teus ulls. Irremeiablement, un sent la temptació de concloure que aquest grau de sofisticació ha de tenir un origen intel·ligent, un dissenyador (Déu). Així resa almenys l’argument del «disseny intel·ligent» amb el qual els creacionistes fa dècades que ataquen les teories darwinianes de l’evolució. La sensació que la naturalesa respon a un pla mestre on cada animal i planta han estat pensats per a encaixar en un tot preconcebut degué ser irresistible abans de Darwin.
Fem un experiment: 1) tanca l’ull esquerre i mira fixament el punt negre des d’uns 50 centímetres; 2) acosta’t a poc a poc a la pantalla o al paper sense deixar d’enfocar-lo fins que la imatge del diamant desaparega; 3) mou el cap cap als costats i experimenta l’increïble fenomen del diamant que apareix i desapareix! Acabem de demostrar l’existència del teu Punctum caecum, o punt cec. No et sentes important, tots els vertebrats en tenen.
Per què? A veure. La retina dels vertebrats és una estructura estratificada, com un pastís: una capa de fotoreceptors que s’activen amb la llum (els sensors), unes quantes capes de cèl·lules que interconnecten i integren aquests sensors, i una làmina de cèl·lules ganglionars els àxons de la qual (els cables) s’uneixen per formar el nervi òptic i transmetre tota la informació visual al cervell. El problema és que la retina dels vertebrats està invertida, de manera que la llum entra en la retina per les fibres d’àxons i ha de travessar totes les capes de cèl·lules per arribar als fotoreceptors. A més de provocar la pèrdua de llum pel camí, aquest disseny tan peculiar força el nervi òptic a abandonar l’ull a través d’un buit en la capa de fotoreceptors, la qual cosa provoca el punt cec que acabem de demostrar.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Pau Carazo. Investigador Ramón y Cajal de la Universitat de València i investigador associat de la Universitat d’Oxford.
