24.05.2019 - 13:35
|
Actualització: 24.05.2019 - 19:04
La mesa del congrés espanyol ha decidit de suspendre els quatre presos polítics escollits a les eleccions espanyoles: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Així ho han resolt els vots del PSOE, Ciutadans i PP. Els dos representants de Podem i En Comú Podem s’hi han pronunciat en contra perquè ho consideren ‘una vulneració dels drets dels diputats’.
En conferència de premsa, Meritxell Batet s’ha referit a la suspensió com ‘una situació inèdita’ i ha dit que la mesa del congrés havia actuat sempre amb la intenció de ‘salvaguardar les institucions i defensar els drets de tots els diputats de la cambra’. En aquest sentit, ha assegurat que el requeriment al Suprem i als lletrats de la cambra eren per evitar una decisió discrecional o política.
Batet també ha explicat que els dos representants d’Unides Podem havien sol·licitat a la resta de la mesa més temps per a estudiar el contingut de l’informe dels lletrats. Tanmateix, aquesta petició ha estat refusada, i els dos representants han expressat el desacord amb el fet que la mesa es pronunciés amb tanta prestesa. Els representants de cada formació han donat la seva opinió sobre la suspensió dels presos polítics, però no s’ha votat.
Una suspensió gestada entre la polèmica
La mesa, doncs, ha decidit d’obeir l’informe dels lletrats publicat aquest matí i que establia que calia ‘declarar automàticament suspesos en l’exercici del càrrec’ els diputats presos. Ho han fet adduint a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, i no pas en l’article 21.2 del reglament del congrés, tal com havia indicat Manuel Marchena, qui jutja els polítics en qüestió.
Batet havia demanat al Tribunal Suprem un informe sobre l’aplicació d’aquest article 384 bis, que el jutge Llarena va utilitzar per suspendre els diputats al Parlament de Catalunya. Per Batet, havia de ser ‘l’òrgan jurisdiccional’, en referència al Suprem, qui adoptés la decisió sobre la suspensió.
Però el president de la sala penal, Manuel Marchena, li va respondre reiterant que la via per a una possible suspensió dels presos havia de venir per l’aplicació de l’article 21.2 del reglament del congrés, que estableix que un cop rebut un suplicatori de la Justícia es poden suspendre diputats que es trobin en situació de presó preventiva. D’aquesta manera, el Suprem li negava l’informe i tornava la pilota a la mesa del congrés. Però com que Marchena no va enviar cap suplicatori, no podia aplicar-se el reglament del congrés per a suspendre els diputats presos i, per això, els serveis jurídics als quals Batet va demanar finalment l’informe han optat per la via de l’article 384 bis.
Així ho explica l’informe dels lletrats, que també estableix que la mesa ha d’assenyalar ‘l’abast d’aquesta suspensió mentre duri la situació de presó, adoptant les mesures precises per donar plena efectivitat a la previsió legal’, i obre la porta a una possible modificació de la majoria absoluta de la cambra.
Un nou informe per a decidir si la suspensió implica una rebaixa de la majoria absoluta
La presidenta del congrés espanyol ha anunciat que la mesa havia encarregat als serveis jurídics de la cambra un informe urgent sobre el ‘còmput de majories’ fruit de la suspensió. L’informe haurà de determinar si –mentre estiguin suspesos i no renunciïn a l’escó– cal rebaixar la majoria absoluta del congrés a 174 escons, dos menys que els 176 que la marquen actualment.
La mesa rebrà l’informe la setmana que ve, segurament. La rebaixa acostaria Pedro Sánchez a una eventual investidura sense necessitar el sí ni l’abstenció de les forces independentistes. Sánchez en tindria prou amb els suports que va obtenir Batet per a presidir el congrés, per exemple, perquè el grup socialista, Podem, PNB, Compromís, CC i PRC sumen, plegats, 175 escons.
