26.05.2020 - 20:40
|
Actualització: 26.05.2020 - 20:51
TEMA DEL DIA
Clavegueres. La guerra oberta que hi ha a les clavegueres del poder de Madrid no ha causat pas una sorpresa gaire gran a Catalunya. L’ús de la guerra bruta per a obtenir beneficis polítics o perjudicar la reputació d’un govern, la desaparició de la separació de poders i la politització de la justícia han estat pràctiques habituals durant aquests darrers anys per combatre el procés independentista, amb el suport de la dreta reaccionària però també del PSOE. El coronel Diego Pérez de los Cobos no és pas cap desconegut en el paisatge de la política catalana, malauradament. Condemnat per tortures, va ser el responsable de la repressió durant el referèndum de l’1-O i després va ser ascendit i condecorat pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que l’ha destituït ara, tres anys i mig tard. La decisió no és pel seu historial antidemocràtic sinó perquè De los Cobos investigava d’amagat del govern espanyol, amb el vist-i-plau de la jutgessa Carme Rodríguez Medel, si hi havia delicte en l’autorització de la manifestació del Vuit de Març. L’ha destituït quan ha vist que ara empaiten els seus, no pas pel seu historial com a torturador o responsable màxim de la repressió del referèndum del Primer d’Octubre.
La destitució de De los Cobos ha provocat la dimissió del número dos de la Guàrdia Civil, el general Laurentino Ceña, en senyal de protesta casernària. Ceña havia estat l’home de màxima confiança del ministre d’Interior del PP, Juan Antonio Zoido, i quan el PSOE va arribar al poder, Grande-Marlaska no solament el va mantenir sinó que fa poc li ha donat protagonisme mediàtic fent-lo sortir a les conferències de premsa castrenses que feia el govern espanyol al començament de la crisi del coronavirus. La magistrada Carmen Rodríguez Medel, filla i germana de guàrdies civils, ha advertit el ministre que no toleraria cap ‘intromissió’ del poder executiu en el judicial. Una defensa de la separació de poders que, a hores d’ara, fa esbossar si més no un somriure. El ministre, en un intent desesperat de calmar el cos, ha anunciat un augment del salari dels agents per equiparar-lo al de les policies autonòmiques, però ha fet tard. El problema no és de salaris, sinó de la degradació de la qualitat democràtica de l’estat espanyol, accelerada pel procés independentista.
El problema és l’existència a Espanya d’una xarxa de poder que fa i desfà al marge dels governs, amb l’objectiu de conservar el poder i mantenir la unitat de l’estat. L’estat profund que es manté d’ençà del franquisme i que elimina tothom qui considera enemic, amb la connivència de sectors judicials, militars i policíacs. Una trama que quan té dificultats no dubta a treure l’extrema dreta al carrer. L’extrema dreta judicialitza la lluita contra la pandèmia perquè sap que retirant-la de la política i duent-la als despatxos del Tribunal Suprem té la victòria assegurada. Aquesta trama de regust colpista s’ha activat per liquidar el govern del PSOE i Podem quan s’ha vist que intentava tímides reformes econòmiques per pal·liar la crisi originada pel coronavirus. L’objectiu ara és que Podem sigui foragitat del govern espanyol i el PSOE formalitzi un pacte de legislatura amb Ciutadans, o bé forçar eleccions anticipades perquè les guanyi el PP. El pacte del PSOE amb Bildu per a liquidar la reforma laboral ha estat la guspira que ha encès la flama colpista.
El PSOE, i sobretot Podem, critiquen ara aquest estat profund que els fa guerra bruta, però si l’haguessin combatut quan es va manifestar contra l’independentisme potser la situació seria diferent. El PSOE s’hi va afegir i Podem va prendre una posició d’exquisida equidistància, pensant que això no feia per a ells. I ara han vist com els esclatava a la cara. L’esquerra espanyola no solament va callar en veient la degradació de la democràcia, sinó que hi va participar, donant suport a l’aplicació del 155, que va ser un cop d’estat contra el govern de la Generalitat. Quan el PSOE va arribar al govern espanyol, gràcies a una moció de censura amb el suport dels partits independentistes, no va fer cap mena d’autocrítica, ni va demanar perdó a les víctimes, que encara continuen empresonades o exiliades. Tampoc no va impulsar cap reforma judicial per liquidar el franquisme del Tribunal Suprem. Sánchez va nomenar un ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que coneixia molt bé les clavegueres de l’estat, però les clavegueres quan es desborden arrosseguen tothom sense distincions.
MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic propugna una recuperació social de la crisi de la Covid-19. El govern de Ximo Puig activarà un pla de recuperació social que dediqui una atenció especial als col·lectius més afectats per les conseqüències de la pandèmia sanitària de la Covid-19. La vice-presidenta Mónica Oltra i el vice-president Rubén Martínez Dalmau s’han reunit per concretar alguns dels aspectes que desenvolupa el decret que regula les ajudes del Consell en matèria d’habitatge destinades a afectats per la Covid-19 que hauran de gestionar i adjudicar les entitats locals. El decret compta amb un pressupost de 5 milions d’euros per a ajudes a l’habitatge als col·lectius més vulnerables, com ara els qui no tenen casa, les dones víctimes de violència de gènere, els més grans i els qui tenen diversitat funcional, amb l’objectiu d’esmorteir l’impacte social de la crisi. L’objectiu, ha dit la vice-presidenta, és que en la recuperació es procuri que els col·lectius als quals ha estat més dolorós l’impacte social d’aquesta pandèmia siguin destinataris de polítiques socials. Tant Oltra com Dalmau han volgut donar valor a la feina conjunta d’ambdues conselleries, que ha permès d’aprovar un decret que té en compte criteris de vulnerabilitat social a l’hora d’instaurar ajudes que poden arribar fins a sis-cents euros. El vice-president segon ha destacat la importància d’aquest treball conjunt per a la nova etapa de reconstrucció, i ha defensat que serveis socials i habitatge són les dues primeres barreres de protecció contra la desigualtat social.
El parlament aprova l’escolarització telemàtica dels alumnes de les Illes. El ple del parlament ha validat el decret del govern de Francina Armengol que possibilita l’escolarització de manera telemàtica, com a via per a encarar els efectes del coronavirus i facilitar el començament del curs vinent. El decret va ser aprovat el 8 de maig pel consell de govern. Estableix, per exemple, que tot el procés d’escolarització sigui telemàtic, i modifica el calendari d’adscripció i admissió; així mateix, determina que l’accés a la borsa d’interins docents per a cobrir vacants i substitucions es faci per via telemàtica. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha demanat el suport de la cambra argumentant que és un instrument pragmàtic sense contingut ideològic. A més, ha defensat que es va elaborar amb agents implicats. Segons March, molts centres estaven preocupats per si es quedaven sense cap mena de publicitat i alguns han fet jornades de portes obertes de manera virtual. El conseller ha explicat que el govern prepara la borsa d’interins per al curs vinent i que aviat sortiran les licitacions de reformes de centres, que es duran a terme a l’estiu. Finalment, ha assenyalat que ja van planificant el curs per donar la màxima seguretat a les famílies i els docents. Els alumnes de les Balears reprendran les classes presencials el curs 2020-2021, de manera que finalment no tornaran a les aules fins al setembre.
La Universitat Catalana d’Estiu manté la convocatòria, ara per ara. La pandèmia del coronavirus ha obligat a cancel·lar molts esdeveniments aquest estiu, però la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que es fa al liceu Renouvier de Prada, manté les dades previstes, del 16 al 23 d’agost. Actualment l’equip rector prepara amb tota normalitat els cursos, els actes i els espectacles. L’objectiu és que l’UCE es faci com cada any en cas que les mesures sanitàries del mes d’agost ho permetin. Si calgués modificar les places d’allotjament o dels treballadors dels menjadors, es faria. També estudien alternatives com ara la retransmissió dels continguts per Internet. El gerent i secretari de l’UCE, Joan Maluquer, ha explicat que tot dependrà de les condicions imposades per les autoritats. Ara mateix, per exemple, l’alberg Pau Casals Canigó no és obert perquè de les 84 places habituals només s’autoritza a ocupar-ne només 10. Els responsables de l’equip rector esperen rebre els protocols durant el mes de juliol per adaptar-se a les circumstàncies.
LA XIFRA
13 dels sanitaris cubans que han ajudat a combatre la Covid-19 a Andorra ja han tornat al seu país, ara que la pandèmia ja s’hi ha superat, pràcticament. La resta de professionals es quedaran repartits entre el Cedre i l’hospital Nostra Senyora de Meritxell fins a mitjan mes, segons que ha informat el Ministeri de Sanitat.
TAL DIA COM AVUI
El 26 de maig de 1706 el mariscal de camp Joan Baptista Basset allibera Xàtiva, ocupada pels Borbons. Basset fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
