27.10.2020 - 18:07
|
Actualització: 27.10.2020 - 18:47
El PSOE, el PP, Ciutadans i Vox han refusat avui al congrés espanyol una proposició de llei d’ERC per a despenalitzar les injúries a la corona i els ultratges contra els símbols de l’estat. La iniciativa dels republicans ha tingut el suport de Podem, JxCat, la CUP, el PNB i Bildu. S’hi demanava la supressió dels articles del codi penal espanyol que castiguen amb penes de presó de fins a dos anys les injúries a la corona, i amb una multa de sis a dotze mesos els ‘ultratges’ a Espanya i els seus símbols i emblemes.
El president del grup parlamentari de Podem, Jaume Asens, ha argumentat l’enèsim desacord amb els seus socis de govern i s’ha demanat quantes vegades caldrà que els tribunals europeus condemnin l’estat espanyol per vulneració del dret a la llibertat d’expressió abans de derogar aquests articles. Asens, com altres portaveus, ha recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans havia donat la raó als qui havien estat condemnats per delictes d’injúries a la corona espanyola. ‘Què indica que una institució com la monàrquica necessiti consolidar-se a la persecució penal contra els qui la critiquen?’, ha demanat.
La diputada d’ERC Carolina Telechea ha criticat que a l’estat espanyol es mantinguin ‘drets medievals’ que no permeten ni tan sols la sàtira política contra el rei, i ha recordat casos com el segrest de la portada d’El Jueves, les denúncies contra polítics catalans i bascs i els judicis contra rapers com Vatlònyc. Telechea ha qüestionat les conviccions democràtiques de Felipe VI i ha dit que els delictes d’injúries formaven part de la ‘mateixa repressió’ que mantenia presos els dirigents polítics del procés.
El diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas ha recordat que el Tribunal Europeu de Drets Humans ‘ha deixat clar que la llibertat d’expressió no pot ser objecte de criminalització’ i que, per tant, els tribunals espanyols no haurien de poder aplicar cap tipus d’article del codi penal sobre injúries a la corona. Segons Cuevillas, cal ‘establir un programa de regeneració democràtica’ modificant ‘íntegrament el poder judicial’.
El diputat de la CUP Albert Botrán ha recordat que la protecció a ultrança dels símbols no era ‘la manera de prestigiar-los’ i la penalització d’allò que es considera ultratges o injúries no era sinó la ‘persecució de la dissidència’. Per això ha recordat que els tribunals europeus han donat la raó unes quantes vegades a condemnats pels tribunals espanyols, com en els casos d’Otegi, Roures i Stern.
Ha tancat el debat la diputada del PSOE Isaura Leal, que ha recordat que el Tribunal Europeu de Drets Humans no havia demandat a l’estat que retirés aquests delictes, sinó que modifiqués el tipus de sanció que ha de garantir la protecció als símbols i institucions. Segons Leal, aquesta modificació necessita un debat i un consens ‘que no concorre en aquest moment’ i que, per tant, caldrà trobar ‘propostes i bones raons per a consensuar reformes’ en el futur. ‘No és el moment d’obrir aquest debat sobre la despenalització’ perquè ‘només distrauria’ i situaria el debat ‘en l’àmbit de la demagògia’.
