El PSOE exhuma el Pacte de l’Abraçada amb Ciutadans

TEMA DEL DIA
Solemnitat. L’any 2006, Pedro Sánchez i Albert Rivera van signar a la sala Constitucional del congrés espanyol l’anomenat Pacte de l’Abraçada, per a expulsar el PP i formar un govern PSOE-Ciutadans que no es va arribar a materialitzar mai. Va ser presentat amb tota solemnitat al vestíbul de l’ampliació del congrés espanyol, on hi ha un quadre de Joan Genovés, anomenat L’abraçada, que s’ha volgut presentar com a símbol de la suposada reconciliació de l’època de la transició. Les dues-centes mesures que incloïa no es van aplicar mai perquè va continuar governant Mariano Rajoy.

Però l’esperit del pacte no es va arribar a morir. Tot i que avui Sánchez i Rivera fan veure que no s’estimen, qui mana al PSOE, el valencià José Luís Ábalos, ha exhumat l’esperit del pacte com a instrument per a frenar la possible influència de l’independentisme al congrés espanyol. Ábalos, ministre de Foment i secretari d’organització del PSOE, ha dit sense embuts que després del 28 d’abril s’estima més pactar amb Ciutadans que no dependre del vot dels diputats independentistes. És una opinió que, venint de qui ve, no és cap estirabot de campanya, sinó una opció a tenir en compte. És l’opció que serviria per a dotar d’estabilitat a l’estat espanyol i tornar a l’ordre.

Tot i que la crispació de la campanya fa que sembli difícil, és una oferta més que viable per a donar estabilitat a Espanya. Il·lustres burgesos barcelonins ja s’hi han pronunciat a favor, que prou funciona a Lleida de fa anys i garanteix la paeria al PSC sense gaires ensurts. Per fer-se realitat, primer falta que el PSOE guanyi les eleccions i que, juntament amb Ciutadans, tinguin majoria absoluta. En segon lloc, falta que Albert Rivera es desdigui de la seva promesa de no governar amb el PSOE. Però això, si calgués, seria qüestió de segons, com s’ha vist amb el concert econòmic basc. Si és per a tocar poder, cap principi no li ho impedirà.

El gran perdedor d’aquest pacte seria el PSC, no perquè l’incomodi Ciutadans, com s’ha vist a Lleida, sinó perquè el fet que ho hagi defensat ara Ábalos barra la via electoral més productiva que tenien els socialistes catalans, que és la del vot útil. Amb l’argument de frenar la dreta, el PSC demana el vot útil de molts ciutadans de bona fe, però si aquests vots han de servir per a fer un govern del PSOE i Cs, aleshores s’ho poden repensar. I també és un avís per a Compromís: tot i que Ximo Puig està enfrontat amb Ábalos, els socialistes valencians podrien canviar de socis després de les eleccions. De manera que tant a Catalunya com al País Valencia, no és clar que un vot socialista serveixi per a aturar l’extrema dreta, sinó que pot servir per a emblanquir-ne un dels tres braços.

MÉS QÜESTIONS
Puig defensa el topònim de Castelló posant d’exemple Girona i Lleida. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat la denominació exclusiva en català de Castelló de la Plana, com passa amb Girona i Lleida, que no qüestiona ningú. En el cas de Castelló ha recordat que respecta el nom històric de la ciutat i ha negat que aquest canvi hagi de ser motiu de conflicte. El canvi de nom va ser aprovat pel Consell divendres passat. El consistori havia acordat de sol·licitar-ho amb l’aval de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua. Puig ha dit que és el nom de la ciutat de fa tres segles, mentre que hi ha ciutats que originalment tenien el nom en castellà. El president ha insistit que normalment totes les ciutats tenen el nom en un sol idioma oficial, encara que després la gent s’hi refereixi com vulgui: ‘Igual com passa amb Girona o Gerona i Lleida o Lérida’, ha dit. Tant el PP com Ciutadans han assegurat que això originarà un conflicte lingüístic, però Puig ho ha negat recordant que a les escoles s’ensenya català i castellà amb tota normalitat.

Aznar entrarà en campanya donant suport a Bonig a València. L’ex-president espanyol José María Aznar participarà dimecres a València en el seu primer acte pre-electoral per donar suport a la candidata a la presidència de la Generalitat, Isabel Bonig, i a la de la batllia de València, María José Català. L’acte, que es farà al complex de la Petxina de València, demostra que el PP pren el País Valencià com un dels objectius prioritaris per a impedir que es repeteixi el pacte del Botànic i recuperar el govern.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca denuncia la censura de les juntes electorals. L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha denunciat públicament les ordres de les juntes electorals de Palma i Manacor de prohibir les consultes populars sobre el model d’estat a Valldemossa i Artà, que podria fer-se extensiva a més municipis. Aquesta prohibició va en la mateixa línia que la persecució dels símbols en suport del dret de decidir i dels presos i exiliats polítics catalans dictada per la Junta Electoral espanyola, que addueix que s’ha de respectar la ‘neutralitat’ als edificis públics en període electoral. Els membres de l’Assemblea manifesten el suport als col·lectius que impulsen consultes populars, però discrepen del fet que permeti de triar solament entre monarquia i república. ‘La república espanyola –diuen– ha resultat tan hostil a la llibertat dels Països Catalans com les monarquies i les dictadures, tal com ho demostren les amenaces d’invasió militar que obligaren el president Francesc Macià a renunciar a la república catalana, o l’empresonament de Lluís Companys després de proclamar l’estat català.’ Pels independentistes mallorquins la solució no és canviar de règim a Espanya, sinó tenir un estat propi.

Europa demana al govern andorrà que apugi els salaris. El Comitè Europeu dels Drets Socials ha fet públiques avui les conclusions de l’informe presentat pel govern andorrà sobre els articles de la Carta Social Europea, vinculada als drets de treball. De les quinze disposicions que inclou l’escrit, n’hi ha tres què el comitè considera que no es duen a terme correctament. Són el treball nocturn, el dret dels treballadors a una remuneració suficient i el d’un termini de pre-avís raonable en el cas de cessament de la feina. El comitè conclou que la legislació no preveu explícitament cap examen mèdic obligatori previ a l’assignació d’un lloc de feina nocturn a una persona. Sobre això, el govern explica: ‘Cal tenir en compte que els serveis de prevenció aliens contractats per les empreses habitualment duen a terme aquestes revisions mèdiques.’ Per tant, considera que aquesta no-conformitat es podrà resoldre fàcilment fent una modificació del reglament. Sobre el dret dels treballadors a una remuneració suficient per a assegurar un nivell de vida digne, que la Carta desaprova, el govern assegura que les conclusions no mostren una imatge real de la situació actual, perquè el període de referència de l’informe va de l’1 de gener del 2013 al 31 de desembre del 2016, i no s’hi reflecteixen els augments del salari mínim interprofessional dels anys 2017 i 2018, aprovats per l’executiu, que han estat molt superiors a l’augment de l’IPC. Finalment, quant a la no-conformitat pel dret dels treballadors a un termini de pre-avís raonable en cas de cessament de la feina, el govern diu que té una ferma voluntat de continuar avançant per revertir aquesta desaprovació.

Andorra duplica el vot per correu a les eleccions del 7 d’abril. Les eleccions andorranes del 7 d’abril han despertat més interès entre els votants. Si més no, això diuen algunes xifres: el vot per correu s’ha duplicat en només quatre anys. Finalment, exerciran el dret de vot per correu 143 ciutadans. A les últimes generals van ser 77. De 149 sol·licituds, tan sols 6 han estat desestimades. Alguns votaran, a partir d’avui, en llocs tan llunyans com la Xina o el Canadà. La majoria dels sufragis per aquesta modalitat arriben d’Europa, que concentra més de la meitat dels vots.

LA XIFRA
9 de cada 10 afeccionats del València CF no volen abandonar Mestalla i canviar de camp, segons que ha explicat el president del club, Anil Murthy.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de març de 1892 es va reunir la primera assemblea de la Unió Catalanista a Manresa. Va ser l’encarregada de redactar les ‘Bases per a la Constitució Regional Catalana’, més conegudes amb el nom de ‘Bases de Manresa‘.