El PSOE, d’entrada no

  • Sánchez vol un català desmentint el relat independentista a tot Europa, ara que començava a difondre's, arran de les successives derrotes judicials *** València presenta la candidatura per a ser la seu del Web Summit *** El nou president espanyol es reuneix amb el cap de govern d'Andorra, Antoni Martí

VilaWeb

Redacció

04.06.2018 - 20:30
Actualització: 04.06.2018 - 21:00

TEMA DEL DIA
El PSOE ha tret la pols d’aquell antic lema, ‘OTAN, d’entrada no’; n’ha retirat les sigles de l’aliança atlàntica i hi ha posat Catalunya. És un no preventiu, però un no. En el cas del referèndum del 1986, el no va acabant essent un sí per realpolitik, però en el lema electoral el sí el demanaven ‘en interès d’Espanya’, que ho arregla tot. En el cas català serà més complicat, i el no de moment és a la boca de la major part de dirigents del PSOE i del PSC. Si hi havia ningú que esperava un gest de distensió de Pedro Sánchez, anava ben errat. La primera decisió presa, nomenar Josep Borrell ministre d’Afers Estrangers, és una bufetada a la cara del govern català amb la mà oberta i un desafiament en tota regla, que afegeix dificultats a un diàleg que ni tan sols ha començat.

Una vegada ha passat l’alegria de fer fora el PP, torna la crua realitat. També era una ingenuïtat que el PSOE passaria d’insultar el president de la Generalitat a alliberar els presos. Però una cosa és que el PSOE mantingui els seus principis i una altra que Sánchez provoqui amb gests que saben que ofendran l’independentisme i que són perfectament prescindibles. El líder del PSOE hauria pogut triar un altre ministre, però ha anat a triar el que fa quatre dies deia, en l’acte final d’una manifestació de Societat Civil Catalana, que s’havia de ‘desinfectar’ Catalunya per l’independentisme; o que considerava que era ‘injust per a Marine Le Pen’ de comparar-la amb el president Torra, perquè segons ell Torra és molt pitjor. Borrell no és únicament un espanyolista aferrissat, sinó també un provocador professional de llengua esmolada. Lluny d’aportar distensió, afegirà més llenya al foc.

Sánchez vol un català desmentint el relat independentista a tot Europa, ara que començava a escampar-se arran de les successives derrotes judicials. L’objectiu és que la versió espanyola l’expliqui també un català, perquè serà més eficaç que no Dastis o Margallo. Del punt de vista del futur govern espanyol, és una decisió intel·ligent, però com a primer gest de Sánchez envers Catalunya és clarament agressiu i demostra que la voluntat de diàleg no és sinó una comèdia per a arribar al poder. En les formes, Borrell és pitjor que Margallo.

Ara, més enllà del seu profund jacobinisme, Borrell també ha tingut topades amb la justícia per afers poc clars, tot i que sempre n’ha sortit indemne. Primerament, la relació amb els inspectors d’Hisenda Josep Maria Huguet i Ernesto Agiar, el primer dels quals va acabar condemnat a sis anys de presó per haver acceptat suborns en canvi de fer els ulls grossos. Eren col·laboradors seus mentre va ser secretari d’estat d’Hisenda espanyol, entre el 1984 i el 1981. Borrell no va ser acusat de res, però la seva relació amb aquells dos inspectors li va fer perdre la cursa de les primàries davant Joaquín Almunia, perquè algú va filtrar el cas l’any 1999. Borrell les havia guanyades l’any anterior, contra el candidat de Felipe González, i ho va pagar car. Més recentment, l’any passat, un jutge li va retirar l’acusació d’haver participat en la falsificació dels comptes de l’empresa energètica Abengoa. Sempre cau dret.

Encara és aviat per a poder-ne treure conclusions, però el primer gest de Sánchez no fa pas preveure una voluntat de diàleg amb la Generalitat gaire fructífera. El president Quim Torra es demanava avui –en sortint de la presó d’Estremera, on s’ha reunit amb els consellers empresonats– si es trobaria amb el Sánchez que va despenalitzar la convocatòria de referèndums o amb el del 155. De moment sembla que amb el segon. Si més no, d’entrada.

MÉS QÜESTIONS
València presenta la candidatura per ser la seu del Web
Summit. La ciutat de València ha presentat la candidatura per a ser, a partir del 2019, la seu del Web Summit, un dels esdeveniments tecnològics més importants del món que tracta aquests avenços d’una manera transversal per a aconseguir una societat millor, no solament en l’àmbit econòmic i financer, sinó també quant a la sostenibilitat i en el vessant social. La presentació de la candidatura  ha anat a càrrec del president de la Generalitat, Ximo Puig, i del batlle de València, Joan Ribó, en una compareixença conjunta que han fet després de reunir-se per parlar d’aquesta qüestió. Ribó ha indicat que aquest esdeveniment, que va néixer a Dublín ara fa una dècada, es farà a Lisboa fins el 2019, i a partir d’aquell any tindrà una nova seu, per a la qual opta València. Tant el batlle com el president han insistit a dir que ‘ciutats molt importants’ també optaran a albergar les jornades i que el resultat no se sabrà fins que no s’hagin acabat les d’enguany.

El Consell demanarà a Sánchez que retiri el recurs contra la llei de funció social de l’habitatge. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que, una vegada Pedro Sánchez hagi confegit govern, li demanarà que retiri el recurs d’inconstitucionalitat de la llei de funció social de l’habitatge interposat per l’executiu de Rajoy. ‘Ens pareix que no tenia cap sentit posar traves a una llei que facilita que les persones tinguen el dret constitucional d’habitatge’, ha dit Puig. A Castelló, Puig ha explicat que el govern mantindria el seu esperit de ‘lleialtat reivindicativa’ i ha destacat la voluntat de treballar conjuntament amb el govern espanyol per resoldre els problemes dels ciutadans. També ha afegit que traslladaria al nou responsable del Ministeri de Foment espanyol la reclamació de la gratuïtat de l’AP-7. Així mateix, ha subratllat que la relació amb aquest ministeri continuarà basant-se en les propostes i reivindicacions aplegades a l’Agenda Valenciana d’Inversions.

Sánchez es reuneix amb el cap de govern d’Andorra. El nou president espanyol, Pedro Sánchez, s’ha reunit abans amb el cap del govern d’Andorra, Antoni Martí, que amb el president de la Generalitat de Catalunya. La reunió s’ha fet poc abans de l’acte institucional commemoratiu dels 25 anys de relacions bilaterals entre Andorra i Espanya a la Fàbrica de Moneda i Timbre, a Madrid. Ha estat breu i ha servit per a parlar principalment de l’aeroport Andorra – la Seu. Sánchez ha volgut reafirmar el suport d’Espanya a Andorra en l’acord d’associació amb la UE, com també amb la celebració de la Cimera Iberoamericana del 2020 al Principat.

El 155 ofega una escola nord-catalana. Tot i que ja no és vigent, l’article 155 ha tingut molts efectes negatius. També sobre les finances de les escoles de Catalunya Nord. En un d’aquests centres, l’escola Jordi Pere Cerdà de Sallagosa (Alta Cerdanya) ha començat avui mateix la campanya ‘Salvem la Jordi’ amb l’objectiu d’aplegar fons i evitar que l’escola hagi de tancar. El centre no ha rebut 35.000 euros d’un pressupost anual de 125.000. Perillant el 28% del pressupost, perilla la continuació de les classes. Per això els responsables han començat aquesta campanya de micromecenatge. Les donacions es poden fer a la pàgina web Salvem Sant Jordi.

LA XIFRA
3.800 estudiants de les Balears es presentaran enguany a les proves de batxillerat d’accés a la universitat (PBAU), els dies 5, 6 i 7 de juny –i els dies 10, 11 i 12 de juliol, en convocatòria extraordinària–, segons que ha informat la Universitat de les Illes Balears (UIB)

TAL DIA COM AVUI
El 4 de juny de 1970 va morir Josep Carner, renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner fou capdavanter.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor