09.03.2021 - 21:02
|
Actualització: 10.03.2021 - 08:27
La proposició no de llei en defensa del plurilingüisme impulsada per grups independentistes i sobiranistes queda en l’aire al Congrés pel rebuig del PSOE al text. Els socialistes afirmen que només hi donaran suport si s’accepta la seva esmena, ja que creuen que votar a favor de la iniciativa tal com està redactada seria una “irresponsabilitat”.
La proposició no de llei és iniciativa d’entitats socials dels Països Catalans (Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear), Galícia (A Mesa pola normalización lingüística), Euskadi (Kontseilua), l’Aragó (Nogara) i Astúries (Iniciativa pol asturianu).
El diputat del PSOE Marc Lamuà ha argumentat que la PNL conté “impossibles” i té punts “que no són constitucionals”. Lamuà ha dit que han tractat de negociar una esmena transaccional però ha afirmat que “no ha arribat a bon port” perquè se’ls demana “un salt mortal”. La portaveu d’EH Bildu Mertxe Aixpurua ha dit que seguiran treballant en la transaccional.
Tot apunta que en la votació la PNL no s’aprovarà, ja que Lamuà ha donat per trencades les negociacions en la seva intervenció. “El que passarà és una gran oportunitat perduda” i ha acusat els grups independentistes i sobiranistes de “manca de voluntat” i de buscar la “confrontació estèril” utilitzant la llengua, ha dit Lamuà, que ha remarcat que “és un error convertir la llengua en una arma política”. El text té el suport d’ERC, Unides Podem, JxCat, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu, BNG, Compromís, Més per Mallorca i Més País.
La diputada d’ERC Marta Rosique ha avisat el PSOE que “està en les seves mans deixar-se endur per la visió unitarista de la dreta o reconèixer i respectar” la diversitat lingüística. Rosique ha argumentat que hi ha “discriminació lingüística” del català i “voluntat homogeneïtzadora” de l’Estat. El diputat del PDeCAT Genís Boadella ha criticat que l’Estat espanyol “ha deixat de fer els deures fa molt temps” i ha avisat que, davant situacions com aquesta, no ha d’estranyar que hi hagi més independentistes.
El diputat d’Unides Podem Joan Mena ha defensat la PNL i ha argumentat que només demana “que Espanya compleixi amb el que diu la seva Constitució i els tractats internacionals”. Segons Mena, els suports que obtingui servirà per “desemmascarar” qui té “un problema amb la diferència i la diversitat”.
Aizpurua ha defensat la proposició no de llei i ha instat el govern espanyol a “no perdre aquesta oportunitat de demostrar que defensa un estat plurilingüe i no és només fum”. Aizpurua ha demanat mesures per poder “viure en les nostres llengües amb totes les garanties”, ja que han de comptar “amb els mateixos drets” que el castellà però que l’Estat espanyol ho “nega” i, per tant, “incompleix tractats internacionals”.
El text insta el govern espanyol a actuar perquè les llengües cooficials tinguin “el mateix reconeixement” que el castellà i els seus parlants tinguin “els mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà”. “Un Estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quina sigui, també la lingüística”, sosté la PNL.
La iniciativa demana “garantir la igualtat lingüística” i insisteix en la necessitat d’assegurar que l’ús de les llengües cooficials en totes les administracions públiques “inclosa la de Justícia” així com el seu ús “generalitzat en les pàgines oficials i el seu reconeixement en l’àmbit internacional en paritat amb el castellà”.
També reclama que el funcionariat que presti serveis en territoris amb una llengua pròpia el coneguin i es prenguin mesures per estendre’n el coneixement i insta a “posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal, que afecta de manera frontal a l’àmbit econòmic i singularment a l’etiquetat” o la “recepció recíproca de mitjans de comunicació” dins “del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives”.
El PP ha presentat una esmena defensada per la diputada Ana Vázquez que ha considerat “incomprensible” la iniciativa dels partits independentistes i sobiranistes. Vázquez els ha acusat de generar una “guerra lingüística” i d’utilitzar “les llengües com a armes polítiques”.
