12.11.2018 - 09:18
|
Actualització: 12.11.2018 - 13:16
El PP i el PSOE han acordat que el magistrat Manuel Marchena, ponent del judici del Tribunal Suprem espanyol a l’1-O, sigui el nou president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Suprem. El mandat de l’actual direcció del CGPJ, encapçalada per Carlos Lesmes, acaba el 4 de desembre i fa setmanes que el PP i el PSOE negocien en secret la composició de l’organisme que dirigeix el poder judicial de l’estat.
El fet que Marchena sigui designat president del CGPJ ha de fer que deixi de presidir el judici als presos polítics, per interferència política. La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha admès en una entrevista a TV3 que haurà d’abandonar el tribunal de l’1-O: ‘N’ha de sortir, evidentment, i hi haurà d’entrar el jutge o jutgessa que correspongui en l’ordre previst processalment.’ Segons ella, aquest relleu no afectarà el judici i el nou magistrat ‘entrarà i no hi haurà endarreriment’.
Per Calvo, la designació com a president del CGPJ del president del tribunal de l’1-O és una ‘coincidència en el temps’ que no té implicacions més enllà de la renovació necessària del màxim òrgan judicial, car el termini per proposar el relleu de Lesmes expira avui.
L’executiu de Pedro Sánchez ha acceptat de col·locar un conservador com a president en canvi que hi hagi una majoria de vocals progressista: 11 de proposats pel PSOE (previsiblement un per Podem) i 9 pel PP. Fonts del govern espanyol han confirmat l’acord a diverses agències de notícies i han dit que és una ‘renovació’ per a una justícia que ‘necessita normalitat institucional i credibilitat’, especialment després de la polèmica sobre l’impost de les hipoteques.
Dues polèmiques recents
Recentment, Marchena ha estat envoltat de dues polèmiques que han posat en dubte la seva professionalitat i imparcialitat. De primer, va assumir la ponència de la sentència de la causa contra l’1-O, tot i que ja hi havia estat en contacte durant la fase d’instrucció. La contaminació també l’arrossegaven alguns altres membres del jurat. Tots formaven part de la sala que va admetre a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversació de José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat espanyol. De fet, Marchena fou qui va redactar la resolució d’admissió. El Suprem va refusar la recusació de Marchena i els altres magistrats.
La darrera taca del seu expedient té flaire de nepotisme. La història implica la filla, Sofía Marchena, i Gema Espinosa, directora de l’Escola Judicial i muller de Pablo Llarena. Concretament, sembla que el CPGJ va crear una plaça a mida perquè la filla pogués estudiar com a fiscal, tot i que prèviament ja havia triat i començat la preparació de jutgessa. Una volta elegit l’itinerari professional, no es pot canviar, excepte si es tenen els contactes per a fer-ho. Alguns mitjans ja ho anomenen Marchenagate. L’associació de juristes Atenes ho ha definit com a ‘actuació irregular’ i ‘fraudulenta’ i ha presentat una querella contra el CGPJ, Sofía Marchena i Gema Espinosa per prevaricació.
El màster de Casado
El setembre, Marchena encapçalava la sala que va descartar investigar el màster del president del PP, Pablo Casado, tot i que la jutgessa de Madrid Carmen Rodríguez-Medel va considerar que hi havia indicis de delicte. Rodríguez-Medel havia encausat a tres companyes de màster de Casado, però no va poder obrir diligències sobre el president del PP perquè és aforat.
Avui, després del nomenament de Marchena, Casado ha dit que el magistrat ‘és un dels millors juristes que Espanya ha tingut en les darreres dècades i té el respecte de tota la professió i el prestigi dels dirigents polítics.’
