29.10.2016 - 11:05
El PSC trencarà avui la disciplina de vot del PSOE al congrés espanyol per tercera vegada. Durant la investidura de Mariano Rajoy, els socialistes catalans votaran ‘no’ i desmarcaran de l’abstenció que es va acordar en l’últim comitè federal.
Les altres dues ocasions que el PSC es va enfrontar al PSOE i va votar diferent es remunten al 2013. Pere Navarro era en aquell moment el primer secretari del partit. Ambdues votacions eren sobre el procés sobiranista. Navarro defensava un referèndum legal i pactat, mentre que el PSOE el rebutjava.
El primer vot diferenciat es va produir el febrer. CiU va present al debat sobre l’estat de la nació una resolució sobre el dret de decidir. El PSOE va votar en contra i el PSC li va donar suport. Tanmateix, l’ex-ministra Carme Cachón, va apel·lar a qüestions de consciència, per absentar-se durant la votació. Els vots contraris del PSOE, PP, UPyD i Foro Asturias van evitar que la moció prosperés. Aquell mateix dia, PSC i PSOE van tornar a votar diferent en una resolució d’ICV-EUiA relacionada també amb el dret de decidir. Chacón tampoc va participar en la votació.
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avisar que revisaria el protocol de relació entre els dos partits després de la ruptura de vot. Però l’amenaça no es va acabar complint. Els catorze diputats catalans van ser sancionats amb 600 (la sanció més alta que preveuen els estatuts). Carme Chacón també va ser multada.
Vuit mesos després, la segona ruptura de vot
L’octubre del 2013 es va produir la segona ruptura de vot. El PSOE va donar suport a una moció d’UPyD en contra del dret de decidir, mentre que el PSC es va abstenir.
Aquest cop els socialistes catalans no van ser sancionats, però se’ls va obrir un expedient disciplinari. Les relacions entre el PSOE i el PSC es van refer quan Navarro va convocar un Consell Nacional extraordinari i es va deixar constància que els socialistes catalans no donarien suport a cap iniciativa legislativa sobre el dret de decidir sense haver-la acordat abans amb Ferraz. L’anomenat pacte de Granada va ser el final de la crisi. PSC i PSOE van consensuar una estratègia comuna: la reforma federal de la constitució espanyola.
