El PSC torna a menysprear els presos

TEMA DEL DIA
Ganivets. Després d’apunyalar-se sense miraments a l’hemicicle del parlament, els grups independentistes s’han donat un dia de treva per a rebre els presos a la cambra. Encara amb els ganivets clavats a l’esquena, el president Torra ha anat abraçant d’un en un tots els presoners que arribaven, al costat de Roger Torrent, com si no hagués passat res. Primerament, la consellera Dolors Bassa, procedent de la presó de Puig de les Basses, i després la resta: el vice-president Oriol Junqueras i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn, procedents dels Lledoners. En teoria venien com a testimonis a la comissió que investiga els efectes del 155, però han vingut a reivindicar el seu paper en un moment delicat i a demanar unitat, sobretot Turull.

La presència dels presos ha dibuixat durant poques hores un miratge de llibertat, que s’ha esvaït quan, al capvespre, han tornat a les cel·les. Però mentre han pogut trepitjar les catifes del parlament, reclosos a les dependències de la presidència de la cambra, o intervenint a la sala de grups, han pogut reivindicar-se. La seva presència era una oportunitat perquè aquells partits còmplices del seu empresonament, els que van abonar l’article 155, fessin gests de distensió, d’acostament o simplement de respecte, però no. Ciutadans, que no participa mai en la comissió, ha decidit de participar-hi, però no pas per a allargar la mà, sinó per a escopir verí a la cara d’un Oriol Junqueras que ha fet una intervenció molt emotiva defensant el diàleg. La portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, ha deixat anar allò que havia de dir i se n’ha anat de la sala, acompanyada de l’inefable Carlos Carrizosa, sense ni tan sols escoltar la resposta de Junqueras, aplaudit a peu dret pels diputats d’ERC i també pels de Junts per Catalunya. Un detall remarcable tenint en compte què va passar ahir.

La mala educació de Ciutadans no és cap sorpresa. És el partit de l’odi, de la confrontació, de la provocació i ha actuat com sempre ho fa. Però la compareixença avui dels presos polítics arribava en un context de diàleg pactat entre el PSOE i ERC que encara no ha començat a caminar però que se suposa que un dia arrencarà amb una taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol. Una taula que havia de començar a treballar dilluns, d’acord amb el pacte entre PSOE i ERC, quinze dies després de la constitució del govern espanyol. L’incompliment de Pedro Sánchez no és pas cap sorpresa. Però el PSC tenia l’oportunitat avui de trencar la política de blocs que assegura que vol trencar i assistir per primera vegada a la comissió del 155, tot i haver votat en contra que es constituís, lògicament, com a partit avalador de l’aplicació d’aquell article. Era una ocasió per a demostrar que alguna cosa havia canviat, o que hi havia voluntat de canviar, de dialogar amb els presos, de reconèixer-ne la figura, d’exhibir empatia, humanitat, cap a persones que fa més de dos anys que són a la presó. Ni que fos per a agrair a la persona que des dels Lledoners va donar l’ordre que va permetre d’investir Pedro Sánchez. Però no. No hi havia ningú del PSC. Ni Miquel Iceta, ni cap diputat de segona fila, per dissimular. Res, fredor absoluta. Només un comunicat titllant la comissió d’investigació del 155 de ‘propaganda independentista’.

L’alt voltatge sentimental que ha representat la visita dels presos polítics no ha impedit que alguns, com Jordi Turull, renyessin els partits independentistes per l’espectacle d’ahir, apunyalant-se damunt la catifa vermella de l’hemicicle. Un espectacle, ha recordat Turull, que vist des d’una cel·la encara és més trist i indignant. També Joaquim Forn, Raül Romeva han fet crides a refer la unitat. Però aquesta vegada la ferida és profunda, perquè s’ha deixat sense escó el president de la Generalitat i s’ha vulnerat la sobirania del parlament acceptant que un òrgan administratiu decideixi qui és diputat i qui no. Una ferida difícil de recosir en un cos, el del govern, que ja té moltes sutures. Aquesta vegada hi ha mar de fons a Junts per Catalunya i a ERC i la treva dels presos ha durat solament dotze hores, menys de les que han tingut Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per a estar amb la família. Ha estat una treva breu, amb la desconfiança planant en l’ambient, i amb l’absència del PSC com a indicador de quin és realment l’abast del diàleg que diuen defensar. Ho sabrem el 6 de febrer, quan en teoria es reuniran Pedro Sánchez i Quim Torra. És dijous de la setmana entrant i poden passar moltes coses encara.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic endurirà la legislació perquè edificar al litoral sigui més difícil. Després de la tempesta arriba la política. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet una reunió amb els responsables de les conselleries afectades directament pels danys causats pel temporal Glòria de la passada setmana. La reunió ha durat vora dues hores. Puig ha explicat al vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau, la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, i el responsable de Transport, Arcadi España, la necessitat de traçar un pla per a protegir tot el litoral amb vista a futurs fenòmens meteorològics com aquest. Una de les mesures que hi ha damunt la taula és l’enduriment de la normativa vigent quant al límit urbanitzable a la línia de costa. També s’avalua la revisió i l’adaptació dels plans per a l’ordenació del litoral i la prevenció d’inundacions. L’objectiu del Consell és salvaguardar el territori i garantir la seguretat de les persones, en un model que cal reestructurar per a evitar destrosses com les de fa uns quants dies, que afectaren més de 350 quilòmetres de costa. Sobre aquesta qüestió, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha anunciat que convocaria un grup d’experts per a estudiar mesures contra les crisis derivades de l’emergència climàtica, com ara la gota freda del setembre o el Glòria. Són situacions en què la costa mediterrània és especialment vulnerable i tenen moltes probabilitats de repetir-se.

El Síndic de Greuges portarà a la fiscalia els càrrecs que no aportin informació. El Síndic de Greuges del País Valencià, Ángel Luna, ha anunciat que duria a la fiscalia els càrrecs públics que no facilitin la informació que els sol·licita, igual que fan institucions homòlogues en algunes altres comunitats. Luna ha recordat als càrrecs que la informació no és seva i que si no col·laboren seran inhabilitats. Ha posat d’exemple una sentència recent de l’audiència provincial d’Àvila, que condemna un batlle a més d’un any d’inhabilitació per no haver respost un requeriment. Com a balanç de la memòria del 2018, ha alertat sobre la situació dels joves ex-tutelats per la Generalitat i ha lamentat que quan compleixen divuit anys ‘solen rebre el regal de deixar-los al carrer’. També ha advertit que encara no hi ha cap estratègia valenciana d’infància i adolescència, tot i que la Conselleria d’Igualtat es va comprometre el 2017 a implantar-ne una després d’obrir-li una queixa d’ofici. ‘Falten protocols per a l’atenció dels menors en tots els àmbits’, ha dit. Una altra qüestió que preocupa el Síndic són les reclamacions per ajudes de dependència o la renda valenciana d’inclusió: ‘El funcionament s’ha complicat de tal manera que no se sap quina institució n’és la responsable: si la Conselleria d’Igualtat o els ajuntaments.’ Segons Luna, l’àrea d’Igualtat delega actuacions als ajuntaments i aquests al·leguen que no tenen prou mitjans.

Més per Menorca pacta amb ERC de traslladar les seves reivindicacions al congrés espanyol. Els diputats de Més per Menorca Josep Castells i Patrícia Font s’han reunit al congrés espanyol amb Marta Rosique i Bernat Picornell, diputada i senador, respectivament, d’ERC, per traslladar-los l’agenda de reivindicacions de la formació que depenen del govern espanyol. La reunió s’ha centrat bàsicament en els continguts de connectivitat, tant aèria com marítima. Els parlamentaris de Més per Menorca i Esquerra Republicana han acordat de fer èmfasi en la connectivitat aèria entre Menorca i els aeroports de Barcelona i València. Rosique i Picornell s’han compromès a forçar el govern espanyol a avançar en l’establiment d’obligacions de servei públic (OSP) entre aquests aeroports. Les OSP són la figura jurídica que permet d’establir tarifes màximes entre aeroports. Actualment, n’hi ha d’establertes  en els vols entre illes i entre Menorca i Madrid, els mesos de la temporada baixa. Aquest compromís es traduirà en diverses iniciatives. La més immediata serà exposar al Ministeri de Foment espanyol la reivindicació de les tarifes màximes amb Barcelona i València, amb la vista posada en l’elaboració del pròxim projecte de llei de pressupost general de l’estat. Respecte de la importància de la tarifa màxima en els vols entre Menorca i Barcelona i València, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha manifestat que és un element clau de la competitivitat de l’economia de Menorca i de la qualitat de vida dels menorquins. També ha remarcat que el descompte del 75% havia significat una gran millora, però que cal limitar el preu màxim de les tarifes. En primer lloc, ha dit, ‘per evitar que les companyies aèries especulin amb el descompte del 75% a costa de la necessitat que tenim els menorquins de sortir de l’illa’. I, en segon lloc, ‘per evitar que el preu per als qui vénen de la península sigui absolutament inassolible’.

Andorra acorda amb el prefecte dels Pirineus Orientals de millorar les connexions per carretera. El prefecte del Departament dels Pirineus Orientals, Philippe Chopin, ha visitat Andorra per a acordar amb el cap del govern, Xavier Espot, i alguns ministres diversos aspectes de cooperació transfronterera, entre els quals les millores de les carreteres RN-22 i RN-116, que comuniquen Andorra amb el departament. El govern d’Andorra ha informat en un comunicat que Chopin i el sotsprefecte, Dominique Fossat, havien parlat de l’avançament del projecte de millora i embelliment de les infrastructures viàries que uneixen els dos territoris amb el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, acompanyat pel seu equip i la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach. S’ha parlat dels projectes que es fan a la carretera RN-22 i de la RN-116, que comunica amb Perpinyà. A més, els representants dels Pirineus Orientals s’han reunit amb la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el seu equip per a repassar les col·laboracions que es fan en polítiques ambientals, i més concretament en l’àmbit de les energies renovables. Les autoritats nord-catalanes també han estat rebudes pel cap de govern, Xavier Espot, i a la reunió s’ha manifestat la voluntat d’intensificar la cooperació entre els dos territoris, en el context de les relacions que Andorra manté amb el departament. Espot i Chopin han celebrat en un comunicat conjunt les bones relacions de veïnatge entre les administracions de tots dos territoris i l’avanç en matèries diverses.

LA XIFRA
1.759 desnonaments ha aturat l’oficina antidesnonaments de la batllia de Palma del 2015 ençà, segons dades dels seus responsables.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de gener de 1893 nasqué a Barcelona Josep Vicenç Foix, poeta, assagista i periodista, conegut per poemes com ara ‘És quan dormo que hi veig clar’. Fou un dels autors més representatius de l’avantguarda literària catalana, vinculat sobretot al moviment surrealista.