25.10.2023 - 12:37
|
Actualització: 25.10.2023 - 13:38
El Parlament de Catalunya ha aprovat de començar a tramitar una llei per a prohibir les modalitats més agressives dels correbous: les modalitats de bous a la platja, de bou capllaçat i de bou embolat. És una mesura que incomoda, sobretot, batlles i regidors de les terres de l’Ebre, on es mantenen aquestes tradicions i tenen més suport social. El PSC, Junts i ERC s’han abstingut majoritàriament, sense avançar quina posició final prendran, i la cambra debatrà la proposició de llei presentada per la CUP i ECP, a proposta de la plataforma Prou Correbous. Les esmenes a la totalitat de Vox i del PP han estat tombades també gràcies al vot contrari d’alguns diputats d’ERC i Junts, que eren numèricament imprescindibles perquè la norma pogués entrar a discutir-se en comissió. El resultat final ha estat de 29 vots en contra de les esmenes de refús, 19 a favor (Vox, el PP i Cs) i 83 abstencions. En concret, el PSC s’ha abstingut en bloc. El posicionament d’ERC ha estat l’abstenció però, de manera acordada, alguns dels seus diputats han votat en contra de l’esmena a la totalitat. Junts ha donat llibertat als seus diputats, que majoritàriament s’han abstingut, tret d’algunes excepcions que també han contribuït a tombar el vet del PP i Vox, avalat per Cs.
La proposta de la CUP i els comuns pretén modificar la llei del 2010 que establia les condicions que havien de complir les festes tradicionals amb bous sense la mort dels animals per a garantir més protecció dels bous i, alhora, dels drets, els interessos i la seguretat dels participants i del públic. El seu objectiu ara és anar més enllà i prohibir les modalitats més polèmiques, tot i que el text actual permetria que es continuessin fent els bous al carrer i els bous a la plaça.
Els bous a la platja o a la mar es fan al port, en platges o places obertes a la mar perquè els qui s’acosten als bous es puguin llançar a l’aigua per a no ser envestides, i fa anys que no es fan a les terres de l’Ebre. Hi ha tingut a veure la falta de cobertura legal i sanitària. Aquesta proposta pretén que ja no n’hi hagi més, i que s’acabi igualment la tradició del bou capllaçat –que consisteix a deixar anar un bou pels carrers, lligat per les banyes amb una corda, amb l’objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut– i el bou embolat –en què es deixa anar un bou, en una plaça o en carrers tancats, amb una estructura metàl·lica a cada banya, amb dues boles d’estopa enceses a la part superior.
El començament d’una tramitació complexa
Dani Cornellà, diputat de la CUP, ha explicat que la llei afectaria vint-i-set municipis, sobretot a les terres de l’Ebre. Segons la CUP, els correbous s’utilitzen encara com a eina electoral, malgrat que hi ha persones amb moltes sensibilitats diferents i una part de l’electorat no els ha defensat mai. Cornellà ha denunciat que les modalitats de correbous que demanen de prohibir es basen en el patiment i la vexació dels animals com a font de diversió. Per a la CUP, no es tracta de si és una tradició a protegir o no, sinó del “sistema de valors que amaga aquesta pràctica”.
La dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, ha dit que és un debat “just, sa i necessari” que el parlament ha de fer. Segons els comuns, la prohibició tindria impacte en divuit municipis ebrencs (d’un total de seixanta-dos). Els comuns creuen que han de desaparèixer tots els espectacles amb animals vius però, com que això no té prou suport, Albiach ha argumentat que la iniciativa presentada cerca un acord que permeti almenys posar fi als tipus més agressius de les festes tradicionals amb bous. Es mantindrien, en canvi, les tradicions de deixar anar els bous en recintes tancats (a la plaça o en algun lloc similar amb barreres i grades per al públic) i en carrers delimitats amb tanques i barreres. La mesura, segons Albiach, tindria poc impacte, perquè en la ramaderia vinculada a aquestes festes tan sols hi ha deu treballadors.
La proposició de llei ara emprèn un recorregut parlamentari en comissió que serà llarg i que no pas exempt de dificultats. És així perquè el PSC, ERC i Junts han coincidit a mostrar-se partidaris d’obrir el debat, però caldrà veure fins on estan disposats a arribar. I això que el fet que les eleccions municipals ja hagin passat fa el context més propici per a un decantament majoritari cap a la prohibició.
El diputat del PSC Joaquim Paladella ha dit que el debat s’ha d’afrontar amb màxim rigor i respecte. “Sempre hem defensat el benestar animal al mateix temps que defensem les tradicions. No ha de ser incompatible”, ha afegit. També ha volgut subratllar que les terres de l’Ebre no necessiten que ningú les tuteli. El diputat d’ERC Juli Fernàndez ha defensat els avenços en la regulació de les festes amb bous i s’ha mostrat convençut que ningú de les terres de l’Ebre ha sentit fins ara que tingui menys cultura. Esquerra ha assegurat que treballaria amb les entitats i associacions ebrenques i, al mateix temps, s’ha mostrat partidària d’avançar en la protecció animal. “No coincidirem amb Vox i tindrem aquest debat”, ha dit Fernàndez. “Hem de tenir un debat constructiu i prendre posicions”, ha dit també la diputada de Junts Ester Vallès. “Volem debatre, escoltar tothom, conèixer bé les opinions de totes les parts”, ha afegit.
Vox –que fa gala arreu de la defensa de les festes taurines– ha qüestionat que el parlament pugui legislar sobre les tradicions. El PP també ha qüestionat que es pretengui abolir “una festa molt arrelada a la nostra terra, amb una tradició molt compartida”. Ciutadans diu que defensa la llibertat de la població de participar o no en aquestes pràctiques i que en la llei promoguda per la CUP i els comuns hi veu una pàtina d’antiespanyolisme que vol combatre.
