05.11.2018 - 20:30
|
Actualització: 05.11.2018 - 20:48
TEMA DEL DIA
Glacial. La fredor amb què el PSC ha acollit les acusacions de la fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol contra els dirigents independentistes ha estat glacial. Cap gest de solidaritat, de suport, d’escalf mínim envers els presos i les seves famílies. No calia pas demanar suport a les seves idees, sinó simplement solidaritat amb les persones que hi ha a la presó i amb aquells familiars i amics que en reben les conseqüències. Quan hi van entrar per primera vegada, alguns batlles ho van criticar, com ara Núria Parlón. O Jordi Ballart, que ja va estripar el carnet fa temps. Ara, silenci sepulcral. Abans es deia que el PSC tenia dues ànimes, la catalanista i l’espanyolista. Ara sembla que no en tingui, d’ànima.
De partits com PP o Cs, ningú no n’espera res. Però el PSC és (o era) un partit de base catalanista i democràtica, de persones que van plantar cara al franquisme, que van defensar l’autodeterminació a la transició i que fins i tot van defensar el referèndum com a solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Iceta mateix va dir el mes de novembre del 2012 que ‘els referèndums sobre la independència s’han de poder fer i, de fet, a les democràcies avançades se’n poden fer’. Em consta que Iceta manté contactes discrets amb alguns dels familiars dels presos. Però parlem de dirigents polítics i socials amb qui fins fa quatre dies compartien escó, xerraven al bar del parlament o anaven a dinar plegats. Ni Jordi Sánchez ni Jordi Cuixart no són dos desconeguts per al PSC. Tots dos sempre han mirat de bastir ponts cap als socialistes, sovint malgrat les crítiques de les bases independentistes. El Jordi Sánchez d’ara és el mateix que participava en les conferències de l’ICPS o que Miquel Iceta citava en els articles del seu ‘Diari personal’ digital. Però, ni que fossin uns desconeguts, mereixen un gest públic de suport, com a persones que han de suportar una situació injusta molt dura. Ningú no demana ni espera que el PSC aboni la independència, però no hauria estat gens malament un gest de suport humà, solidari.
L’actitud freda, distant i en el fons còmplice amb la repressió que manté el PSC demostra que continua en l’espai mental del 155, encara que gesticuli per desmarcar-se del totalitarisme del PP i Cs. Quan Iceta es posa el vestit de moderat, d’equidistant, de dialogant, no és creïble, si no va acompanyat de fets. Aquest menyspreu humanitari envers els presos carrega de raó l’independentisme, quan diu que no s’ha de votar el pressupost de Sánchez. El PSC demana que no es barregi el procés judicial amb el pressupost. Pur cinisme. No es pot votar el pressupost d’aquell que avala, secunda o calla davant qui et fica a la presó. Ja no és una qüestió política, sinó de dignitat. No són 2.200 milions d’euros més per a Catalunya, són 214 anys de presó contra demòcrates catalans. Avui el PSC encara insistia a demanar el suport als comptes exhibint el fantasma del retorn del PP i Cs, mentre a Madrid Pedro Sánchez ja els considerava prorrogats davant l’executiva del PSOE i reiterava que acabaria la legislatura.
Però més enllà de la conjuntura, aquest menyspreu als presos dificulta a certs sectors d’ERC de mantenir el diàleg amb el PSC per a temptejar aliances de futur. La petició de vint-i-cinc anys de presó per a Junqueras és una vacuna contra qualsevol acord de govern amb el PSC per molts anys, encara que després del judici hi pugui haver indults que els presos ja han dit que no demanarien perquè implicarien assumir que són culpables. Amb aquesta actitud, el PSC continua anant de bracet amb el PP i Cs, com quan es manifestaven plegats durant el 155. Encara no han fet cap gest real per a desmarcar-se’n. Estic segur que hi ha membres de la direcció del PSC, diputats, batlles, regidors, militants de base, que no veuen amb bons ulls l’empresonament dels dirigents independentistes i que troben absurdes i desproporcionades les peticions de condemna. Però el silenci d’aquests dies clama al cel. És eixordador.
MÉS QÜESTIONS
Els responsables de Ferrocarrils de la Generalitat seran jutjats per l’accident del metro de València. Dotze anys i quatre mesos després dels fets, la magistrada del jutjat d’instrucció número 21 de València que investiga el cas de l’accident del metro de València n’ha acabat la instrucció. Ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat, pas previ per a l’obertura de judici per als vuit investigats per aquest fet. Ara el cas passarà a un jutjat penal que serà l’encarregat de fer el judici, previsiblement l’any entrant. A la banqueta dels acusats, hi seuran vuit investigats, entre els quals l’ex-gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Marisa Gràcia, l’ex-cap de tallers, l’ex-director d’operacions i el qui fou responsable de seguretat. L’accident va passar el 3 de juliol del 2006. Hi van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides. La decisió de la magistrada obeeix al dictamen de l’audiència provincial de València, que el mes de febrer va ordenar a la jutgessa que reobrís el cas, després d’haver-lo arxivat per tercera vegada d’ençà que havia començat la investigació, perquè descartava que hi hagués responsables penals i perquè no veia acreditat que el sinistre ‘fos causat per una avaria o pel mal estat del material mòbil o de la infrastructura’. Tant la fiscalia com l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol van recórrer contra la decisió, i finalment l’audiència de València els va donar la raó i va ordenar a la instructora que reobrís la investigació.
La línia Gandia-Eivissa-Palma funcionarà tot l’any. La ciutat de Gandia restarà unida a les Illes Balears durant tot l’any. La companyia Trasmediterrània ha anunciat fa poc que obriria una nova línia entre Gandia, Palma i Eivissa durant tot l’any. El servei, l’oferirà la naviliera Armas a partir de diumenge, 11 de novembre, amb un ferri que augmentarà el nombre de places fins a quasi un miler i que farà també el transport de mercaderies. D’aquesta manera, Trasmediterrània amplia la connexió que d’ençà de l’estiu del 2017 ja oferia des del port de Gandia. D’ençà de llavors, la companyia ha vist com anava augmentant el nombre de passatgers molt més que no preveia. L’any passat va acabar la temporada d’estiu amb 35.000 passatgers i en la d’enguany s’han superat els 40.000, un 21% més.
El govern balear comença l’exhumació d’una fossa al cementiri d’Eivissa. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha començat el procés per a l’exhumació de la fossa del cementeri vell d’Eivissa, a les Figueretes. És la vuitena que emprèn el govern aquesta legislatura, d’ençà de l’aprovació de la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la guerra de 1936-1939 i el franquisme. És la segona exhumació de les Pitiüses, després de la de Sant Ferran, a Formentera, ara fa un any, el novembre de 2017. La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha visitat avui el cementeri, juntament amb el primer tinent de batlle d’Eivissa, Joan Ribas. Al cementeri vell d’Eivissa hi ha morts extrajudicials, i això impedeix de tenir-ne informació documental. Els fets s’han reconstruït contrastant les fonts orals amb els arxius i els registres. Sembla que hi foren assassinades 75 persones, la major part executades a la tàpia del cementeri. Foren assassinats individuals, tot i que també es té constància de cinc assassinats col·lectius, entre el 23 de setembre i el 24 de novembre de 1936. Els afusellaments varen continuar fins al 6 de juny de 1937, i encara tres persones el 1938. La premsa de l’època no en parla i el llibre d’actes del cementeri d’Eivissa no té entrades des de mitjan 1936 fins a mitjan 1941.
El papa amenaça de fer dimitir el copríncep episcopal si Andorra legalitza l’avortament. La batalla per la legalització de l’avortament a Andorra fa trontollar els equilibris institucionals al Principat. El papa Francesc ha trucat directament al cap de govern, Antoni Martí, per advertir-lo que la despenalització de l’avortament és incompatible amb el fet que el bisbe d’Urgell continuï essent cap d’estat d’Andorra, segons informa el Diari d’Andorra. Les polèmiques recents sobre la interrupció de l’embaràs i la pressió dels grups feministes han dut alguns polítics a afirmar que la constitució permet de mantenir el coprincipat encara que es consenti l’avortament. Segons aquesta teoria, el bisbe d’Urgell no hauria pas de renunciar a ser cap d’estat, sinó que simplement no hauria de signar la despenalització. Però el Vaticà no comparteix aquesta proposta i deixa clar que són dos fets totalment incompatibles. L’avortament derivaria immediatament en l’abdicació del copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, acompanyada de la renúncia de la cúria romana al dret de tenir un cap d’estat andorrà. Cal recordar que la figura dels coprínceps es remunta al 1278 amb la signatura del primer pariatge. El Vaticà ha transmès al govern andorrà que el respecte a la vida (hi inclou també l’eutanàsia) és un precepte innegociable i sobre el qual no hi ha debat possible.
LA XIFRA
7.800 treballadors de la planta de Ford d’Almussafes es trobaran afectats per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) pactat entre l’empresa i el sindicat UGT. L’acord, que afectarà tota la plantilla, ha estat refusat per CCOO i la CGT.
TAL DIA COM AVUI
El 5 de novembre de 1872 Susan B. Anthony desafiava la llei dels EUA i votava en unes eleccions, per primera vegada. Per aquesta acció va haver de pagar una multa de cent dòlars, però va impulsar el moviment sufragista. Un cas que demostra que la desobediència ajuda a eliminar les injustícies.
