15.06.2017 - 16:41
VENÈCIA, 15 (Portaltic/EP)
El projecte de tecnologia de vies de senyalització, creat per reforçar la precisió del sistema de navegació ‘Galileo’ Global Navigation Satellite Systems (GNSS) i desenvolupat per un equip internacional que ha coliderat l’enginyer espanyol José Ángel Ávila Rodríguez, s’ha imposat en el Premi a l’Inventor Europeu 2017, concedit per l’Oficina Europea de Patents (EPO).
En concret, aquest projecte de millora del GNSS ha obtingut el guardó en la categoria d”Investigació’, una de les cinc disciplines de l’esdeveniment. Ávila Rodríguez va coliderar un equip al costat del francès Laurent Lestarquit en el qual també han estat presents els investigadors Günter W. Hein (Alemanya), Jean-Luc Issler (França) i Lionel Ries (França/Bèlgica); els cinc integrants de l’equip vencedor formen part del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) francès.
En un acte celebrat a l’Arsenal de Venècia (Itàlia), i davant uns 600 convidats, entre els quals es trobava el ministre italià de Desenvolupament Econòmic, Carlo Calenda, el president de l’Oficina Europea de Patents, Benoît Battistelli, ha reconegut el treball d’uns inventors que “no solament han contribuït a anar més enllà en el desenvolupament tecnològic, sinó que les seves patents han tingut un gran impacte social i econòmic”. El representant de l’organisme europeu ha aplaudit el treball de l’equip d’Ávila Rodríguez i Lestarquit, del projecte de navegació del qual va dir que “ens fa estar a tots més a prop”.
“MILLORARÀ EL GPS”
L’invent guanyador de la categoria d”Investigació’ dels premis que atorga de l’Oficina Europea de Patents consisteix en un desenvolupament de tecnologies de senyalització que assegurarà que ‘Galileo’ ofereixi un posicionament més precís per a un important nombre d’aplicacions. L’objectiu és convertir aquest sistema de localització en el més avançat del món el 2022, any en què està previst que tingui un ús global; per a això, l’equip d’Ávila Rodríguez i Lestarquit ha treballat també en la construcció del marc de compatibilitat de ‘Galileo’ amb els dos actuals, el nord-americà GPS i el rus Glonass.
Just després d’haver rebut el guardó, els guanyadors han destacat en l’escenari de la gala el valor del “treball en equip” i l'”orgull” per haver estat capaços de “desenvolupar un sistema de navegació millor que el GPS”, segons paraules de Laurent Lestarquit. “‘Galileo’ beneficiarà tots els serveis de navegació”, ha recalcat José Ángel Ávila Rodríguez.
L’espanyol ha recordat que ‘Galileo’ ha estat desenvolupat des del principi “per ser independent i poder interactuar” amb GPS i Glonass, els quals va considerar uns “professors” als quals han “millorat”. “Estem convençuts que amb ‘Galileo’ farem una contribució fonamental per al progrés d’Europa i del món sencer”, ha recalcat Ávila Rodríguez, manifestant que aquest projecte “és un exemple de com pot contribuir Europa al món quan tots estem junts”.
DOS FINALISTES PER LA SALUT HUMANA
El projecte guanyador s’ha imposat en la seva categoria al del genetista molecular holandès Hans Clevens, de l’Institut Hubrecht i el Centre Mèdic Universitari d’Utrecht, que va desenvolupar un sistema de generació d”organoids’, o òrgans artificials, a través de cèl·lules humanes per provar els efectes de fàrmacs fora del cos d’un pacient. L’objectiu a llarg termini d’aquesta investigació és convertir aquests ‘organoids’ en òrgans vàlids per a trasplantaments.
L’altre finalista ha estat la immunòloga francesa Sylvane Muller, del Centre Nacional per al Desenvolupament Científic (CNRS), pionera en el desenvolupament d’un tractament contra la malaltia autoimmune del lupus eritematós sistèmic (SLE). Muller va descobrir i sintetitzar una molècula que frena la progressió de la malaltia sense afectar el sistema immunològic humà. Aquest descobriment ha donat lloc al fàrmac Lupuzor, que sortirà a la venda el 2018.
PREMIS A LA SALUT I LA LLUITA CONTRA ELS ABOCAMENTS
Les restants categories han tingut com a vencedors Jan van den Boogaart i Oliver Hayden, en ‘Indústria’, pel primer test sanguini de malària automatitzat per un ordinador; James G. Fujimoto, Eric A. Swanson i Robert Huber, en ‘Països no-EPO’, per la tomografia de coherència òptica (OCT), que permet analitzar teixits tous i vasos sanguinis sense necessitat d’intervencions invasives; Günter Hufschmid, en ‘Petites i mitjanes empreses’, per una esponja de cera capaç d’absorbir abocaments d’olis i líquids contaminants fins a set vegades el seu propi pes; i Rino Rappuoli, en ‘Assoliments de trajectòria’, per haver desenvolupat una nova generació de vacunes contra malalties com la diftèria, la meningitis bacteriana o la tos ferina.
El jurat del Premi a l’Inventor Europeu ha estat format per diverses autoritats dels àmbits empresarial, científic, acadèmic i investigador. Els criteris valorats tenen a veure amb la contribució al progrés tecnològic, el desenvolupament social i la generació de treball i benestar a Europa. Un total de 15 finalistes van participar en la present edició, entre una llista de més de 450 propostes, segons fonts de l’EPO.
