El procés esquerda els poders de l’estat espanyol

[Cada dia a les nou del vespre Pere Martí publica aquest article, ‘L’última’. És un repàs de l’actualitat del dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva personal del periodista.]

TEMA DEL DIA
Clatellada a Soraya. L’estratègia del govern de Mariano Rajoy per a frenar l’independentisme s’ha basat sempre en la judicialització per traslladar als tribunals allò que ha estat incapaç d’afrontar políticament. Aquesta estratègia ha implicat un desgast important de l’estat de dret, perquè la separació de poders s’ha reduït a una anècdota quan es tracta de Catalunya. El mecanisme sempre és el mateix, per mitjà de dues vies. En la primera via, el govern espanyol demana un informe al Consell d’Estat, que fins ara sempre informava favorablement, i l’executiu presenta un recurs al Tribunal Constitucional, que de seguida paralitza qualsevol iniciativa i després emet sentència gairebé sempre a favor dels interessos del govern espanyol. La segona via és activar la fiscalia general de l’estat, perquè presenti una querella davant l’Audiència espanyola i aquesta, o en darrer cas el Suprem, resol sempre en concordança amb els objectius del govern de Rajoy.

Ara  la primera via s’ha esquerdat amb l’informe contrari del Consell d’Estat al recurs que el govern espanyol volia presentar davant el Tribunal Constitucional contra la investidura de Puigdemont. Aquest matí Soraya Sáez de Santamaria anunciava el recurs de manera solemne i desafiadora, però aquesta vegada ha aixecat moltes queixes dins el món jurídic, perquè fins i tot pot ser il·legal. El Consell d’Estat, farcit d’ex-ministres del PP i el PSOE, i fins i tot amb algun franquista encara present, no ha pogut –o no ha volgut– avalar una decisió que fulmina les bases sobre les quals descansa qualsevol democràcia. L’informe del Consell d’Estat és una clatellada fortíssima a Soraya Sáenz de Santamaria, que hauria de dimitir immediatament.

Però sembla que a Rajoy tot això no li fa ni fred ni calor, i el consell de ministres presentarà igualment el recurs contra la investidura de Puigdemont, amb què dinamitarà desacomplexadament l’estat de dret. Ara caldrà veure si el Tribunal Constitucional es doblega als interessos del govern espanyol una vegada més i accepta el recurs o, seguint els arguments del Consell d’Estat, el rebutja. Si l’accepta, se suspendrà immediatament el debat d’investidura, convocat dimarts de la setmana que ve. Si el rebutja, seria una desautorització frontal de l’executiu de Mariano Rajoy, que en un país normal faria dimitir immediatament el president del govern.

Passi què passi, la decisió del Consell d’Estat ja és un revés per al govern de Rajoy i un èxit de l’independentisme, que veu reforçades les crítiques contra la manca de qualitat democràtica a l’estat espanyol. Abans de fer-se públic l’informe, el president del Parlament ja havia signat la convocatòria del ple d’investidura, dimarts 30 de gener, amb tota normalitat, i tant Junts per Catalunya com ERC han avalat la candidatura de Puigdemont, refusant les amenaces de la vice-presidenta espanyola. Cap de les dues forces polítiques no tenen cap intenció de proposar cap més candidat ni d’aturar el debat  d’investidura. Qui s’ho haurà de fer mirar és Rajoy. Si pot. O vol.

MÉS QÜESTIONS
Objectiu, Camps. La justícia espanyola no es pot dir que hagi estat especialment diligent amb Francisco Camps, sobretot després d’absoldre’l d’un presumpte suborn en el cas dels vestits. Però les revelacions del número dos del PP valencià, Ricardo Costa, assenyalant-lo com a cap de la trama, sembla que han començat a remoure les aigües tèrboles de la fiscalia general de l’estat, que ‘valorarà’ si l’investiga. Tot i que els delictes electorals que podrien imputar a l’ex-president valencià per a les campanyes electorals de les autonòmiques i municipals del 2007 i les estatals del 2008 poden haver prescrit perquè ja han passat deu anys sense haver estat investigat per aquests fets, no passaria això mateix si el delicte que li imputessin fos el de suborn, per la recepció dels diners d’empresaris, o contra la hisenda pública per no haver declarat aquestes quantitats. Aquí hi ha una escletxa judicial, en teoria.

Tot esperant què pugui fer la fiscalia, les Corts Valencianes han tirat pel dret i han aprovat una proposició no de llei impulsada per Compromís en què s’insta l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps a abandonar el càrrec al Consell Jurídic Consultiu (CJC), del qual és membre, com a ex-cap del govern i en virtut de la llei de l’estatut d’ex-presidents.

La culpa és de la crisi. L’ex-president del Banc Mare Nostrum i actual conseller extern de Bankia, Carlos Egea, ha declarat a l’Audiència espanyola pel cas Sa Nostra, en qualitat de testimoni. Egea ha dit que la crisi, i no pas la mala gestió dels directius, va ser la causa de les pèrdues milionàries que varen originar diverses operacions immobiliàries finançades per Sa Nostra. Segons la Fiscalia, aquestes operacions varen fer perdre a l’entitat més de cent milions d’euros. Egea també assegura que no va detectar que a Sa Nostra s’haguessin desviat fons o s’hagués emblanquit capital.

LA XIFRA
12,63%. Aquesta és la taxa de desocupació del Principat durant el 2017, segons les dades de l’EPA. És la més baixa d’aquests darrers deu anys, coincidint amb l’any del referèndum. Una dada més que desmenteix el relat unionista que el procés sobiranista perjudica l’economia. La desocupació també ha baixat a la resta del país. Al País Valencià ha tancart l’any amb un total de 410.000 desocupats (16,67 %) i a les Illes Balears el 2017 ha acabat amb 75.100 desocupats (12,61 %).

LA DATA
7 de febrer. És el dia en què el govern francès decidirà si prioritza el tram del TGV entre Montpeller i Perpinyà o Bordeus-Tolosa. El president de la comunitat urbana de Perpinyà, Jean Marc Pujol, ha estat rebut avui pel Comitè d’Orientació de les Infrastructures, que ha de fer arribar abans de final de mes un informe al govern perquè decideixi quin traçat prioritza.

PEL FORAT DEL PANY
Els cartells de la tinent. Després d’estar deu hores a la seu d’Òmnium, la cap de l’operatiu de la Guàrdia Civil que va escorcollar el despatx de Jordi Cuixart, va agafar dos cartells de la campanya ‘Sos democracy!’ de la seu de l’entitat. En vista de la sorpresa dels treballadors presents, la tinent els va dir en castellà: ‘Me’ls enduc de record per penjar-los al meu despatx.’ I després se’n va anar com qui s’endú un trofeu de caça.