12.01.2016 - 10:59
|
Actualització: 12.01.2016 - 11:32
Poc o molt, les desenes i desenes d’articles a la premsa internacional sobre el tomb espectacular en el procés independentista català d’aquest cap de setmana expressaven sorpresa. Però, sens dubte, el que l’ha expressada de la millor manera és el corresponsal a Madrid del Financial Times. Tobias Buck va escriure ahir un article, ‘Puigdemont protagonitza un nou tomb en el serial separatista català‘, amb una entradeta brillant: ‘Dinamarca té la sèrie “Borgen”. Els EUA tenen “House of Cards”. I Espanya té la campanya independentista catalana, una apassionant sèrie política amb enjòlit, tombs sorprenents i revelacions d’última hora tan inesperades que enrojolarien els guionistes de sèries televisives.’
‘L’últim tomb de la trama va arribar diumenge al vespre –continua Buck–, quan a menys de tres hores de la data límit el parlament català va elegir un nou president regional.’
L’article passa a explicar aleshores l’escenari que s’obre a partir d’ara amb l’elecció de Carles Puigdemont, que defineix com ‘un ex-periodista i batlle de Girona de cabells allisats que també ha estat al capdavant de la influent Associació de Municipis per la Independència’.
Més enllà de l’efecte de la investidura en el context català, el Financial Times destaca ‘les òbvies i importants repercussions’ dels últims esdeveniments per a Espanya: ‘Fins diumenge al vespre, els dirigents polítics de Madrid s’encaraven al mateix desafiament que els seus homòlegs catalans, és a dir, mirar de forjar un govern viable a partir d’un parlament fragmentat, en què cap partit no tenia majoria absoluta.’ A Catalunya ja s’ha resolt la qüestió –diu– i ara ‘hi ha una gran pressió en els partits principals espanyols per a aparcar les diferències i formar un front comú contra el nou govern català’.
Amb aquest panorama, Buck explica que en el discurs d’investidura Puigdemont va comprometre’s amb el full de ruta del procés de secessió, en què caldrà convèncer els dirigents de la Unió Europea que la petició d’un estat per a Catalunya mereix, ‘si no el seu suport, almenys la seva atenció’. I afegeix: ‘Els dirigents catalans esperen implicar el món en el conflicte polític amb Espanya, encara que sigui generant una greu crisi interna que forci la UE a mirar d’intervenir-hi. Potser és l’única gran opció que tenen per a abocar Madrid a acceptar un referèndum vinculant sobre la independència’, conclou l’influent diari financer londinenc.