El problema no és (només) la Guàrdia Civil

TEMA DEL DIA
Censura. La lluita contra la pandèmia del coronavirus no pot acabar convertint-se en un retrocés de les llibertats civils. La gent està disposada a sacrificar part de la seva llibertat, a seguir disciplinadament les mesures que calgui, en favor de més seguretat sanitària, però l’estat no ho pot aprofitar per reduir les llibertats fins al punt de lesionar els drets dels ciutadans. Si en nom de la salut es retallen les llibertats, la que acabarà malalta és la democràcia. En el cas d’Espanya, ferida de mort si continua la deriva autoritària, impulsada per un govern que s’autoanomena progressista, però que cada dia que passa demostra que ho és molt poc, almenys pel que fa a les llibertats individuals. Els ciutadans que el van votar, i els partits que el van ajudar a investir-lo, encara esperen que derogui la ‘llei mordassa’, cosa que no ha fet tot i ser una promesa electoral. No solament no ho ha fet, sinó que ja ha aprovat un decret digital per a la censura a internet i ha emprès una deriva autoritària fruit de la militarització de la crisi del coronavirus.

El cap de l’estat major de la Guàrdia Civil, José Manuel Santiago, no mentia quan dilluns explicava que una de les seves tasques era de ‘monitoritzar’ les xarxes socials. Intentar influir i conduir l’opinió pública ho fan tots els estats del món, mitjançant organismes que haurien de ser controlats pels poders democràtics. A Espanya, a més de la Guàrdia Civil, també es fa amb el CNI, el CIS i amb mètodes no tan ortodoxos, que naveguen per les clavegueres de l’estat. El que va mentir va ser el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, quan unes hores més tard va dir que Santiago havia tingut un ‘lapsus’. No, no va ser cap lapsus, perquè ha transcendit un correu electrònic a totes les comandàncies del cos en què es demana que s’identifiquin mentides i desinformacions ‘susceptibles de generar estrès social i desafecció institucional’. L’error de Santiago va ser explicar-ho, però qui hauria de dimitir és Grande-Marlaska per haver mentit a l’opinió pública negant aquest ‘monitoratge’.

El llenguatge del correu electrònic esgarrifa, perquè demana de perseguir la ‘desafecció institucional’, cosa que inclou la crítica al govern o la discrepància ideològica. Perseguir el ‘desafecte’ recorda inevitablement el llenguatge franquista de la censura i hauria de ser fora del diccionari d’un govern que es reivindica democràtic. Però el virus fa molt de mal, més enllà de la salut, també a la democràcia espanyola. Les declaracions de la ministra d’Educació, Isabel Celáa, assegurant que el govern no pot acceptar que hi hagi ‘missatges negatius’ que vagin contra els criteris científics i la integritat de les institucions, són una apologia sense filtres de la censura i confirmen que la voluntat de dirigir l’opinió pública no és un problema de la Guàrdia Civil, sinó un objectiu premeditat i compartit pel govern espanyol, integrat per ministres del PSOE i de Podem. La militarització de la comunicació de la crisi va ser un error, però el problema no es resol tornant a amagar els uniformats, sinó que cal depurar qualsevol temptació autoritària del govern espanyol. I el primer gest hauria de ser la dimissió del ministre Grande-Marlaska, que ja va arribar al càrrec amb un currículum molt dubtós respecte dels drets humans.

Si aquest govern espanyol tingués davant una oposició democràtica, hi hauria possibilitats d’aturar aquesta deriva, però les crítiques del PP, Ciutadans o Vox en aquest tema són invalidades pel seu autoritarisme militant, farcit ara de fariseisme. Tampoc no cal esperar res de la justícia espanyola, que ja ha demostrat que encara no ha fet la transició democràtica. Les úniques crítiques polítiques a aquesta deriva sorgeixen del País Basc i de Catalunya, tot i que tampoc no són unànimes. El PSC i els comuns fan pinya amb el govern espanyol, com era previsible. Per si encara quedava cap dubte, la portaveu dels comuns, Jèssica Albiach, ha admès que no li agradava la presència militar ni de la Guàrdia Civil però que ara no era moment de fer ‘soroll’. Albiach ha fet un ‘ara no toca’ digne dels millors temps del pujolisme i confirma el vertiginós viatge dels comuns cap al pragmatisme més descarnat. A aquest ritme no trobaran gripaus per a empassar-se, quan s’acabi la crisi.

MÉS QÜESTIONS
Compromís es desmarca de Puig pel finançament. Compromís no veu tan positiu l’anunci de Pedro Sánchez d’avançar 1.303 milions de liquiditat per a la Generalitat que el president, Ximo Puig, va celebrar públicament. Per a la formació valencianista, aquesta quantitat no és cap novetat perquè es tracta gairebé íntegrament de fons del sistema de finançament que ja eren prevists per al País Valencià. El síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha explicat que la liquiditat és important però que són avançaments de recursos que ja es preveien en el sistema de finançament autonòmic. Recursos ordinaris que s’avancen i que es gastaran per a encarar la crisi sanitària de la Covid-19, però que no seran disponibles ni per a la gestió ordinària ni, com ha recordat Ferri, per a la reconstrucció. Puig va assegurar que aquesta quantitat, sumada a 1.550 milions del FLA extraordinari previst d’ingressar abans de juliol, garantirien la liquiditat necessària per a atendre la pandèmia els mesos vinents. Ferri reclama recursos addicionals, més enllà dels prevists, i recorda un seguit d’actuacions possibles que lamentablement el govern espanyol no pren, com ara la de suspendre l’aplicació dels límits de dèficit per a les comunitats en el cas de despeses per l’emergència sanitària o fer transferències addicionals a les autonomies infrafinançades, com la valenciana.

La suspensió de les festes de Sant Fermí plana sobre les Falles del juliol. La decisió de l’Ajuntament de Pamplona de suspendre les festes de Sant Fermí, que es fan cada any a començament de juliol, ha despertat dubtes sobre la celebració de les Falles, que es van ajornar al 15 juliol. Després de saber la decisió, el batlle de València, Joan Ribó, ha volgut asserenar els ànims i ha explicat que esperaria al mes de juny per a prendre la decisió final sobre les Falles d’enguany. Ribó creu que ara seria precipitat de prendre decisions i que serà més fàcil de prendre-les al juny, amb totes les dades sanitàries d’aquell moment a la mà. Les festes de Pamplona s’havien de fer del 6 al 14 de juliol, molt a prop de les que s’havien fixat per a l’ajornament de les falles: del 15 al 19 de juliol. A principi de març el consistori va fixar la data del 15 de juny per a estudiar amb les comissions falleres la vigència de l’ajornament.

El govern de les Illes evita de donar detalls del seu pla de desconfinament. El portaveu del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Balears, Javier Arranz, ha eludit de donar detalls de l’esborrany de propostes de desconfinament que va lliurar ahir al govern espanyol amb l’argument que no es faran públiques fins que les mesures no siguin aprovades. En una conferència de premsa telemàtica, Arranz ha explicat que encara no n’havien rebut resposta i que, per tant, no avançaria res, però sí que ha dit que alguns experts havien elaborat aquest esborrany que la consellera de Salut, Patricia Gómez, ha lliurat al parlament. El portaveu ha indicat que s’havien fet arribar a l’executiu espanyol tant les particularitats de caràcter geogràfic com de la situació de l’epidèmia a les Illes perquè es tinguin en compte per a la gestió del desconfinament. Sobre l’esborrany, la consellera Gómez ha manifestat, durant la compareixença al parlament, que les Balears seguiran les indicacions que marqui el Ministeri de Sanitat espanyol, i ha advertit que les mesures de confinament no s’havien de relaxar tot i el descens del nombre d’infectats i de morts.

L’aeroport d’Andorra – la Seu ja podrà acollir vols comercials. Tot i que haurà d’esperar que se superi la pandèmia del coronavirus, l’aeroport d’Andorra – la Seu ja ha rebut l’autorització del govern espanyol per començar a acollir vols comercials, un cop validades les proves perquè els avions facin les maniobres d’aproximació a les instal·lacions per GPS. La nova operativa serà efectiva demà, però requereix una formació específica dels controladors aeris que s’ha d’impartir a Madrid i que de moment no es pot fer perquè l’emergència sanitària de l’estat espanyol hi limita els desplaçaments. L’autorització arriba en el termini que s’havia previst. El sistema de vol que s’aplicaria en condicions de poca visibilitat ha estat avaluat per una comissió integrada pels ministeris de Foment i de Defensa espanyols i l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (EASA) amb el resultat de les proves que es van fer el setembre a l’aeroport per comprovar que es pot fer l’aproximació instrumental amb GPS per permetre els aterratges quan faci mal temps.

LA XIFRA
20.000 llibres ja s’han venut per internet al Principat en la campanya ‘Llibreries obertes’, que intenta que, malgrat que no es pugui celebrar al carrer la festa de Sant Jordi, les vendes de llibres es mantinguin.

TAL DIA COM AVUI
El 21 d’abril de 1965 e va morir Pedro Albizu Camp, polític i dirigent independentista porto-riquès. Va ser la figura més destacada en la lluita per la independència de Puerto Rico durant el segle XX.