14.10.2017 - 22:00
Fa pocs dies l’associació Prioritat, impulsora de la candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani’ a Patrimoni Mundial de la UNESCO, anunciava que l’estat espanyol havia acceptat la candidatura i la presentarà al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO el febrer del 2018 perquè sigui reconeguda, si s’escau, el 2019.
L’associació Prioritat explica els elements que han fet possible que el ‘Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani’ sigui declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO: la proposta de candidatura, segons els requisits de la UNESCO, justifica el seu valor universal excepcional, d’acord amb els criteris V i VI establerts per la Convenció, per ser ‘un exemple eminent d’assentament humà tradicional, d’utilització tradicional del territori, representatiu d’una cultura i de la interacció humana amb l’entorn, especialment quan ha esdevingut vulnerable per l’impacte d’una mutació irreversible’, i per ‘estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o a tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació universal excepcional’.
Quina gran notícia de país en uns moments on ens juguem el futur del país, precisament. Perquè en la nova república catalana moltes coses haurien de canviar, entre més, les d’implementar unes bones polítiques de paisatge amb valors individuals i col·lectius, de bé comú, que posin per davant la memòria, la cultura, la sostenibilitat, la salut, el benestar de les persones, l’ecologia, i facin possible la diversitat agrària, la pervivència de la pagesia, un model econòmic sostenible…
És en aquest sentit que la candidatura del Priorat a la UNESCO, que fa pocs mesos va celebrar els deu anys d’inici, ha traçat un camí que hauria de ser determinant per al futur de la comarca i també per al país. La qualitat de la feina feta és extraordinària: fer aflorar uns valors de paisatge que han de prevaldre i marcar les polítiques que regeixin el territori, establir els mecanismes que els garanteixin, i fer tot això des d’una base social àmplia, empoderant les persones, és d’una importància que cal reivindicar. I hem de reivindicar també que ens serveixi de guia a la resta del país.
Ara, el Priorat té molta feina per a continuar fent i l’ha de fer bé, sobretot des de les institucions locals i territorials. I el govern de la Generalitat ha de visibilitzar aquesta feina arreu del país i aprendre de l’experiència, perquè és un dels projectes de referència (model d’altres projectes internacionals similars) esdevinguts en l’actualitat.
