05.11.2016 - 11:13
|
Actualització: 05.11.2016 - 12:01
Aquesta setmana ha començat la sisena edició del Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, on es presenten trenta-cinc produccions de dotze països. Es projectaran durant deu dies, fins al 13 de novembre, al Penedès i al Priorat.
Una de les novetats del Most Festival, que organitza el VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) i el Cine Club de Vilafranca, és que enguany creix i ho fa cap al Priorat. Bona notícia per a un festival ambiciós, referència cinematogràfica anual de les novetats fílmiques que ens descobreixen persones, projectes, tendències, paisatges, històries vinculades al món de la vinya i el vi.
Precisament, el certamen ha obert amb la pel·lícula documental ‘Priorat’, dirigida per David Fernández de Castro, que té la voluntat de narrar la història èpica dels anomenats ‘els cinc magnífics’, elaboradors joves i ambiciosos que van iniciar la revolució contemporània d’aquest territori vinícola fa trenta-set anys: René Barnier de Clos Mogador, Álvaro Palacios d’Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez de Mas Martinet, Carles Pastrana de Clos de l’Obac i Daphne Glorian de Clos Erasmus. Tots instal·lats a Gratallops.
El film, que potser pateix d’un excés d’èpica, té molt de relat d’aventura, que impressiona, i moltes idees d’idiosincràsia que no s’acaben de fer explícites, però que hi són. I no s’oblida de fer un homenatge a la gent del Priorat, que han mantingut el cultiu de la vinya durant un segle XX difícil i trist en l’àmbit agrari. Com diu l’elaborador René Barbier, és una terra amb una història antiga de gent extremadament supervivent.
La història dels cinc magnífics comença el 1979 amb un René Barbier joveníssim, que s’instal·la a Gratallops amb l’ambició de fer un vi que sigui un dels millors del món. Poca broma. I convenç als que seran en una primera etapa inicial els seus socis. A primers dels vuitanta cadascun va comprar un tros de terreny, es van ajuntar per construir un celler, van elaborar conjuntament el vi, se’l van repartir i cadascú el va etiquetar amb la seva marca. La primera verema la van fer el 1989.
En el documental hi ha el relat del terrer, parlant de la dificultat d’una terra de pissarra que per plantar-hi un cep has d’utilitzar gairebé la dinamita, així ho diu Daphne Glorian. El cost de fer un vi de qualitat al Priorat és alt i ‘els cinc magnífics’ sabien que només podrien sobreviure posant preus d’escàndol per ampolla. No queda clar a quant van vendre les primeres ampolles, entre 1500 i 4500 pessetes l’ampolla. I aleshores s’explica com René Barbier se’n va anar a París a fer tastar el vi al sommelier més reputat d’aquell moment, Jean-Claude Jambon, que va tastar-lo i li va dir: ‘L’encàrrec de dues caixes ja el té. Ara digui’m què és’.
Però, és clar, aquell primer moment d’eufòria va topar amb la realitat d’haver de vendre el vi a aquell preu. Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol estaven preparats per a aquell escenari. I ells van haver d’apostar pel mercat internacional. I van picar fort una altra vegada. Álvaro Palacios va contactar amb la gent de Wilson Daniels, distribuïdor del Romanée Conti als Estats Units, el vi més car del món. I explica que van arribar al Priorat i els van portar a Falset i els van anar entretenint i ells s’anaven posant nerviosos. No tastarien el vi fins al moment adequat.
Aquell és el moment més alt del documental: van portar la gent de Wilson Daniels a dalt del Montsant a les cinc de la matinada. Allà es van trobar amb una taula molt ben parada. Allà van tastar el vi, mentre sortia el sol, amb tot el Priorat als seus peus. Explica Palacios que els de Wilson Daniels encara se’n recorden.
El documental passa de puntetes pel 1996, moment en el qual van decidir separar-se, però sí que indaga les dificultats que van tenir els emprenedors per separat. És també un moment que recordes. I després arriben episodis més recents i coneguts, com la importància de la llista Robert Parker el 1997, que Daphne Glorian assegura que els va fer avançar deu anys de cop, o la famosa subhasta a Christie’s del vi L’Ermita d’Álvaro Palacios.
Sempre he pensat que el Priorat havia tingut molta sort d’imantar aquests personatges especials i ambiciosos, que van originar una revolució des d’uns valors de respecte pel paisatge i pel vi, que donava un gran avantatge al Priorat, en aquest començament de segle XXI. És clar que aquest «boom» té les seves contrapartides i riscs de grans dimensions, com ara el fet d’atraure grans projectes vinícoles de tot arreu, motivats i sustentats sobretot en el capital, amb poca sensibilitat pel territori i antagònics en els valors que fonamenten aquesta nova etapa del Priorat. O, un altre risc: el de convertir el Priorat en una comarca d’un monocultiu, que suposaria perdre la seva idiosincràsia paisatgística, que també és marcada per l’olivera i altres cultius.
Sortosament, la generació que segueix als ‘cinc magnífics’ batalla per preservar el Priorat amb totes les seves virtuts i amb tot el seu caràcter. I no van sols: a través de la plataforma Prioritat, que aplega moltes associacions, el sector vinícola i altres sectors agraris i bona part de municipis i institucions, fan front comú per preservar el paisatge i mirar que la comarca creixi des d’uns valors de sostenibilitat. Ho fan a través de la candidatura del Priorat com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània a patrimoni mundial de la UNESCO, la primera candidatura nascuda des de la base social. En aquesta direcció, la gent del Priorat continua essent avantguarda.
