13.02.2025 - 15:14
|
Actualització: 13.02.2025 - 18:24
El macrojudici per l’anomenada operació Mito, de suposat emblanquiment de diners del narcotràfic, ja encara la recta final a l’Audiència espanyola, i s’acosta el moment de la declaració de l’advocat Gonzalo Boye, un dels acusats, per a qui la fiscalia demana nou anys i nou mesos de presó. És el moment de la declaració dels acusats —n’hi ha mig centenar— i el darrer a fer-ho avui ha estat Manuel Puentes Saavedra, una persona clau en la causa contra l’advocat del president Carles Puigdemont. Perquè fou arran d’una declaració voluntària que va fer davant la jutgessa d’instrucció, el juliol del 2019, que es va engegar la causa contra Boye. Puentes Saavedra feia un any que era en presó provisional per una altra causa, i la seva declaració incriminant-lo li va valer la sortida en llibertat. Avui ha reafirmat el relat segons el qual els diners intervinguts a l’aeroport de Madrid el febrer del 2017 a un empresari client de Boye (i a qui l’advocat va assistir per a recuperar-los) eren en realitat del cap del presumpte cap de la trama, José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Puentes Saavedra ha assenyalat Boye en una presumpta conxorxa per a emblanquir-los. És el moment més delicat de Boye en el judici.
Puentes Saavedra ha fet una declaració contundent, de la mà de la fiscalia (tan compassada que sobrevolava la idea d’un possible pacte per a rebaixar la pena), assumint el seu paper de facilitador de l’enviament a Colòmbia de diners dels principals acusats en el judici, Prado Bugallo i qui és considerat la seva mà dreta, Luis García Arango. Ara, deia que no sabia d’on venien els diners, i quan el fiscal li demanava d’on pensava que sortien, responia amb un lacònic “això no es pregunta mai”.
Però la part central de la seva declaració tenia a veure amb la incriminació de Boye per l’afer dels diners que la policia va intervenir a l’empresari González Rubio i a quatre persones més a l’aeroport de Madrid el 6 de febrer de 2017, quan anaven a agafar un vol a Colòmbia. Eren 889.000 euros en metàl·lic repartits en unes quantes maletes. L’explicació que va donar González Rubio a la policia fou que eren uns diners seus que volia invertir a Colòmbia per a la seva empresa dedicada a la seguretat. L’empresari, que era un antic client de Boye, va anar a veure l’advocat al seu despatx l’endemà passat per demanar-li que l’ajudés amb la paperassa per a justificar l’origen i la destinació d’aquells diners. I ho va fer aportant uns contractes de compra-vendre de lletres hipotecàries per explicar d’on sortien els diners.
L’acusat Puentes Saavedra, en canvi, ha declarat que aquells diners els hi havia fet arribar García Arango (el suposat número dos de Prado Bugallo), que els tenia ell, no pas González Rubio, i que ell mateix va organitzar l’enviament a Colòmbia en diverses motxilles i maletes que havien de portar tant l’empresari com Adriana Moreno (una altra acusada, que havia estat la parella de Puentes Saavedra) i uns altres membres de la seva família.
Durant la declaració ha relatat que després de la intervenció dels diners a l’aeroport hi va haver unes reunions al despatx de Gonzalo Boye on un individu, Jesús Morán, va dur uns pagarés per a justificar l’origen dels diners que ell, en tot cas, no va poder veure. Deia que en aquelles reunions al despatx de Boye van ser-hi tant ell com García Arango, però no pas González Rubio (l’empresari que afirma que els diners eren seus) ni tampoc Prado Bugallo. Però, sorprenentment, al final de la declaració d’avui, Puentes Saavedra ha situat Prado Bugallo de cop i volta en una d’aquestes reunions, a mitjans de febrer del 2017. Semblava preparat amb el fiscal, Ángel Bodoque, perquè de cop i volta ha fet sortir un tal Mario, de qui no havia parlat ni l’acusat anteriorment. Vet aquí el fragment de l’interrogatori:
—A Boye li van pagar res?
—No, això em va tocar a mi. Perquè jo era el responsable d’aquests diners. Va ser 10.000 euros per a Boye en previsió de despeses. A Jesús Moran, 30.000 euros.
—I a Mario?
—Els 900.000.
—I qui era Mario?
—Prado Bugallo
—Però si no ha esmentat Prado Bugallo abans, com el relaciona amb aquests diners?
—Perquè els diners me’ls va donar García Arango, i quan vaig anar al despatx ell va dir que n’era l’amo.
—Però Prado Bugallo quan va estar al despatx?
—Quan ens van ensenyar els pagarés, crec que va ser l’única vegada que va ser a la reunió.
—Al despatx de Boye?
—Sí.
—En quina data?
—Mitjans de febrer. Al despatx Boye. Va ser quan va dir que els diners eren seus.
Un sospitós cop d’efecte final. Però que entra en contradicció amb les aportacions dels pèrits en aquest mateix judici, perquè les dades de geolocalització, confirmades fins i tot per la policia espanyola, diuen que Prado Bugallo no va poder ser al despatx de Boye en aquelles dates (de fet, era a Algesires) i que, amb les mateixa dades, no es podia afirmar ni tan sols que Puentes Saavedra hi fos. Dilluns, segurament, Boye tindrà l’oportunitat de dir-hi la seva.
