El principal diari alemany diu que Catalunya ha actuat ‘gairebé com un estat independent’

Un article del diari alemany Frankfurter Allgemaine Zeitung deia avui que, durant la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Catalunya havia actuat ‘gairebé com un estat independent’. El corresponsal del diari a Madrid, Hans-Christian Rösstler, destaca a ‘La lluita contra el terror a l’ombra del referèndum’ la feina dels Mossos d’Esquadra, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant, de qui diu que en tot moment ‘tenia l’última paraula’. El govern ha marcat perfil gràcies a la persecució reeixida dels autors dels atemptats, diu l’article, situat a la segona pàgina del diari, en un lloc molt preeminent.

Rösstler recorda que Trapero va contradir la versió del ministre d’Interior espanyol, que dissabte ja considerava desarticulada la cèl·lula gihadista. I diu que van ser uns ‘alleujats’ Trapero i Puigdemont que van anunciar el final del grup, quan els mossos van haver mort l’autor de l’atropellament de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, a Subirats. A més, també explica que el president espanyol, Mariano Rajoy, va trigar prop de sis hores a arribar a Catalunya i les conseqüències que va tenir això: ‘els Mossos i el govern català van prendre la iniciativa i la van mantenir els quatre dies següents’.

A l’ombra de l’1-O
‘Les relacions entre Madrid i Barcelona fa molt de temps que s’han trencat i hi regna la desconfiança’, diu. El text destaca que la investigació pels atemptats de Barcelona i Cambrils es fa a l’ombra del referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre. ‘Dimarts a Barcelona estaven orgullosos que la petita Catalunya, en pocs dies i pràcticament sola, hagués eradicat el gran perill, gairebé com un estat independent’, explica Rösstler.

El text també assenyala que l’1-O serà el pròxim punt d’inflexió per als Mossos d’Esquadra. Si el govern català confia en la lleialtat de la seva policia –diu–, els agents podrien rebre ordres des de Madrid d’actuar contra polítics independentistes com el president Puigdemont.

Quant a la col·laboració entre cossos policíacs, l’article explica que la relació entre els Mossos i la Guàrdia Civil és bona, però la relació entre la policia catalana i l’espanyola és molt més tensa. Per exemplificar la dificultat de les relacions entre administracions, cita els casos de la Junta de Seguretat, que es va reunir al juliol després de set anys de la darrera trobada, i de la petició de finançament per a cinc-centes noves places de mossos, denegada pel govern espanyol. El periodista posa encara un altre exemple: els Estats Units diuen que van avisar l’estat espanyol dels plans de l’autoanomenat Estat Islàmic a la Rambla de Barcelona, però el president Puigdemont assegura que aquests avisos no van arribar mai a Barcelona.

L’escenari internacional
Finalment, l’article destaca el vessant internacional de la gestió dels atemptats per part del govern. Explica que, quan el ministre d’Afers Estrangers espanyol Alfonso Dastis encara no havia arribat a Catalunya, el conseller Raül Romeva va rebre els ministres d’Afers Estrangers alemany, Sigmar Gabriel, i francès, Jean-Yves Le Drian. Segons que diu l’article, hi ha qui ha considerat les trobades com la utilització ‘sense consideració’ dels atemptats en benefici dels objectius polítics del govern. D’una altra banda, ‘els independentistes confien que Romeva hagi aprofitat la trobada amb aquests dos importants ministres per aconseguir suport europeu al seu desig d’un estat independent’, assegura.

Finalment, Rösstler considera que elements com la visita a París dels autors de la matança de Barcelona i la detenció d’un sospitós al Marroc posen de manifest la importància de la cooperació internacional en la persecució del terrorisme.